Aquest setembre l’editorial Viena Edicions presenta un nou volum de l’obra magna A la Recerca del temps perdut, de Marcel Proust: La presonera II, amb traducció per Josep Maria Pinto.
En la col·lecció Petits Plaers, Aquell estiu sufocant, d’Eduard von Keyserling (fins ara inèdit en català), traduïda per Clara Formosa.
Dins la mateixa col·lecció recupera l’obra més emblemàtica d’Irène Némirovsky, El ball, traduïda per Xavier Pàmies.
A qui vulgui descobrir noves veus de la narrativa catalana, una recomanació: Una casa lluny del mar, de Marina Martori. Una casa habitada per una gran història d’amor.
I dintre de la col·lecció de Poesia, l’últim poemari de David Jou, Les escriptures de l’univers, en edició bilingüe (català-anglès).
La Presonera II de Marcel Proust.
Les sospites que l’Albertine manté relacions amoroses amb altres noies determinen el narrador a sotmetre-la a interrogatoris cada vegada més inquisitius, a partir dels quals ell reflexiona a l’entorn de la possessió, l’enamorament i la gelosia. La insistència amb què li demana explicacions fa que l’Albertine s’adoni que, per continuar fruint dels avantatges de la seva situació de mantinguda i, alhora, poder disposar de la seva llibertat, d’ara endavant haurà de saber dosificar amb molta cura les mentides i les mitges veritats.
En aquest volum hi ha també trames secundàries de gran importància, com la vetllada musical organitzada pel baró de Charlus a casa dels Verdurin, a la qual han estat convidades algunes de les filles de les famílies de més renom de l’aristocràcia. El fet que aquestes invitades, meravellades per l’èxit de la vetllada, en felicitin el baró de Charlus i no pas l’autèntica amfitriona, la senyora Verdurin, fa que aquesta ordeixi una venjança per enfonsar el baró de Charlus davant dels membres del seu cercle i miri de fer que aquest i el violinista Morel, que són amants, acabin renyint.
Traducció: Josep Maria Pinto | Pàgines: 288 | Format: rústica amb solapes i guardes | PVP: 19€
Aquell estiu sofocant, de Eduard von Keyserling
Una novel·la breu en què l’enfant terrible de la literatura alemanya desemmascara la doble moral de l’alta societat del 1900.
En Bill, fill d’una família aristocràtica, ha suspès els exàmens d’accés a la universitat. Com a càstig, durant l’estiu, en comptes de passar les vacances prop del mar amb la mare i els germans, s’haurà de quedar estudiant a la finca de la família, en companyia del seu pare, amb qui amb prou feines ha tingut mai tracte. A mesura que passen els dies, en un ambient de calor sufocant, en Bill comença a intuir el caràcter real del pare, que dista molt de la imatge que amaga darrere de les convencions socials.
El ball d’Irène Némorovsky.
En el París de començament de segle XX, una família de nou-rics es trasllada a viure en un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca, la senyora de la casa prepara un gran ball en el qual no faltarà de res. En assabentar-se dels preparatius de la festa, la filla adolescent comença a fer-se il·lusions, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi, sense ni sospitar que amb això ha posat en marxa el mecanisme d’una venjança silenciosa.
Traducció: Xavier Pàmies | Pàgines: 98 | Format: rústica cosida amb solapes | PVP: 13€
Una casa lluny del mar de Marina Martori.
La Lola té quaranta-dos anys i una casa que en té cent cinquanta, que va heretar quan va morir la seva àvia Dolors. La va fer construir el seu rebesavi i hi ha viscut diverses generacions de la família. Però la Lola no té clar que la vulgui, aquesta casa. Perquè, si bé és cert que hi va passar la infantesa i la joventut, sempre a redós de la seva àvia i les seves històries, aquesta casa també és la casa d’un amor que ho va omplir tot: el dels seus avis. I ara, ella, amb una filla adolescent i un marit que l’enganya, això de l’amor que ho omple tot li pesa més que no pas l’il·lusiona.
Pàgines: 19 | Format: rustica cosida amb solapes| PVP: 19€
Les escriptures de l’Univers de David Jou.
El nou poemari de David Jou, físic i poeta, és una antologia bilingüe català-anglès de poemes sobre temes científics en què l’autor busca fer de la ciència un aspecte particular —intens, bell i fructífer— del diàleg entre el món i la vida. «Algunes de les fonts de la poesia són la sorpresa, la celebració i l’angoixa: els descobriments científics poden sorprendre, angoixar o invitar a celebrar aspectes inèdits del món, i són, doncs, fonts ben legítimes d’inspiració poètica.»
Pàgines: 133 | Format: rústica amb solapes | PVP: 12€
Deixa un comentari