A mitjans dels 60 i gràcies a Per un pugno di dollari (1964), d’en Sergio Leone, es va fer molt popular a tot el món un subgènere del western que, degut a la seva procedència i a un ànim clarament pejoratiu per part de la crítica, se’l va acabar batejant com spaghetti western.
Com a gran admirador d’en Sergio Leone, l’spaghetti western és un subgènere que sempre m’ha interessat. Naturalment, quan n’has vist uns quants (jo n’hauré vist una seixantena pel cap baix) acabes constatant que exceptuant els spaghettis d’en Leone i dels altres dos Sergios (el Corbucci i el Sollima) no hi ha gran cosa més que es pugui aprofitar però, ja se sap, sovint “el roce hace el cariño”, una cosa et porta a l’altra i al final passa el que passa: que per dolents que siguin aquests westerns… te’ls acabes estimant.
El que no sabia fins fa relativament poc és que a Catalunya també s’havien rodat alguns spaghettis. Bé, sabia que els germans Balcázar havien construït a mitjans dels 60 un gran plató de rodatge (avui desaparegut) a Esplugues de Llobregat però no em constava que s’haguessin rodat exteriors al nostre país. Pensava que gairebé tot el que s’havia rodat a Espanya (amb algunes excepcions) havia estat a Almería o a Madrid. Òbviament, m’equivocava. A Catalunya es van rodar alguns spaghettis fora d’Esplugues City. I prop de Terrassa, també. Concretament, a Can Robert, a Matadepera. Ben bé al peu de La Mola s’hi van rodar escenes exteriors de La diligencia de los condenados (1970) i Abre tu fosa, amigo… Llega Sabata (1971), ambdues dirigides pel Joan Bosch i ambdues protagonitzades, també, pel Richard Harrison i el Fernando Sancho.
Tot això ho vaig saber el gener del 2019, un dia que vaig assistir a una xerrada organitzada per l’Antoni Verdaguer i el Narcís Serrat al casal de Matadepera. En aquesta xerrada es va parlar de l’incombustible Joan Bosch, de les germanes Carmen i Margarida Cano (filles dels masovers de Can Robert), de l’afició de Fernando Sancho per les paelles i, fins i tot, de la intervenció en ambdós spaghettis (o butifarra western, que seria, sens dubte, un terme molt més nostrat) d’un personatge molt estimat a Terrassa: el Conrad Fontelles (Pickman de malnom), un empresari del sector tèxtil (inventor de l’astracan sintètic) reconvertit en pintor, actor secundari i productor que va acabar arruïnat i alcoholitzat venent ensaïmades mallorquines pels bars.
Doncs bé, dit això, recupero avui tota aquesta informació perquè aquest 2020 s’han complert 50 anys dels primers (i únics) butifarra western rodats, parcialment, a les nostres contrades. Crec que cal recordar un esdeveniment d’aquestes característiques i crec que, posats a fantasiejar, em diverteix pensar que fins i tot el mateix Clint Eastwood podria haver rodat a Can Robert. No oblidem que el primer candidat d’en Sergio Leone per Per un pugno di dollari fou Richard Harrison (protagonista de la ja esmentada i posterior La diligencia de los condenados) i que aquest va rebutjar gentilment el paper que li oferia Leone no sense abans haver recomanat pel mateix al seu amic Clint Eastwood, llavors un complet desconegut. Què hauria passat si en Harrison hagués acceptat la proposta d’en Leone? Us ho imagineu? Personalment crec que hagués triomfat i que, posteriorment, mai hauria protagonitzat un butifarra western tan mediocre com La diligencia de los condenados. Potser, fins i tot, hauria recomanat al Joan Bosch que provés amb un tal Eastwood. Us imagineu un Clint de segona fila fent de pistoler a Can Robert? Jo no. Senzillament, fantasiejava.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari