Pep Valenzuela
Una olivera per la pau al món. L’olivera (Olea europaea) és reconeguda com a símbol de pau, prosperitat i connexió espiritual. El passat dia 24 de maig, el col·lectiu Aturem les guerres de Terrassa, amb col·laboració d’Amnistia Internacional i l’Ajuntament, en plantaren una a l’hort dels Frares, al parc de Vallparadís. Aquest col·lectiu realitza des de l’inici de la guerra a Ucraïna una concentració setmanal, cada dilluns, a les portes de l’Ajuntament de Terrassa, a les 18 hores.
L’advocat i membre del col·lectiu Joan Tamayo ressenyà la part jurídica d’un text (llegir complet al final) per denunciar, mitjançant casos i testimonis concrets, les diverses vulneracions dels drets universals reconeguts de persones i pobles que implica l’ús de la força i la violència per a la resolució de controvèrsies internacionals. Entre altres, diferents articles de la Carta de les Nacions Unides, de la Convenció per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi (1951), del Dret Internacional Humanitari, Conveni de Ginebra, la Convenció dels Drets dels Infants i de les persones refugiades.
Temps de guerra, segurament ho han estat tots des que la humanitat en té memòria. Però, segurament també, el mínim que es podria demanar a aquesta humanitat tan soferta i dolguda de guerres, capaç dels avenços tecnològics més increïbles, és que, en aquestes alçades de la història, hagués estat capaç de fer les coses d’una altra manera, pacíficament. Malauradament, tot indica que el que hem après és a fer la guerra més cruel i devastadora. La guerra, o sigui, la violència per sotmetre altres pobles i el propi de cada nació i o estat.
Actualment, en tot cas, amb el retorn de la guerra al territori europeu, després de la guerra en les repúbliques de l’ex-Iugoslàvia, en els anys 90 (amb intervenció directa de l’OTAN inclosa), i el genocidi contra el poble palestí, també a les portes d’Europa i perpetrat per un aliat estratègic de la UE i el dit Occident civilitzat i civilitzador, Israel (i encara hi ha a la resta del món desenes de guerres i conflictes); torna a plantejar-se, urgent, la necessitat de reclamar i exigir als nostres països i governs a tots els nivells parar amb les guerres i respectar els drets humans i socials, de manera que la pau no sigui la dels cementiris, sinó la de la vida.
El moviment pacifista torna als carrers, també a Terrassa
Ha plogut bastant des de les grans mobilitzacions contra la guerra, contra l’OTAN i les bases militars dels Estats Units al territori espanyol (anys 1980); així com del moviment d’objecció de consciència i el posterior per la insubmissió. Durant anys, de fet, podia semblar que no hagués quedat res, o quasi… Fins a les grans mobilitzacions contra la guerra al Golf Pèrsic: «El 2003, a través de la Plataforma Aturem la Guerra i altres xarxes interrelacionades (com assemblees d’estudiants, assemblees locals i de barris, etc.) es va articular la que possiblement és la protesta més nombrosa des de la Transició» (més informació: viquipèdia). Però, després, de nou el silenci i, així, fins a la guerra a Ucraïna i Palestina, que ha agitat, primer, l’economia, i més tard tots els fantasmes i malsons, que torna de nou a l’agenda immediata.
Aturem les guerres és un col·lectiu de caràcter nacional. A Barcelona van començar les primeres concentracions contra la guerra just amb l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Hi va participar la terrassenca Luisa Martín, junt amb el Martí Olivella (un dels primers objectors de consciència), entre altres. «Jo feia anys que col·laborava en activitats amb organitzacions pacifistes i de lluita no violenta», explica la Luisa en declaracions a Malarrassa. «Llavors, davant l’esclat de la guerra a Ucraïna, hi vaig participar en la concentració que es va fer a Barcelona; contra totes les guerres, per cert, perquè en el món n’hi ha moltes altres».
Va ser davant de la delegació del Ministerio de Defensa espanyol, paradoxalment al Portal de la Pau. Allà es concentraven cada dia. De seguida, es va plantejar la possibilitat i necessitat de fer quelcom similar a Terrassa. «Així que vaig contactar amb alguna gent i vam convocar la primera plantada al carrer el 14 de novembre del 2022», explica la Luisa. «Va ser un grup petit, vam poder fer-ho un dilluns», recorda, «i així es va fixar, i hem anat augmentant la participació a poc a poc, fins a la vintena que, més o menys, ens anem concentrant darrerament. La Luisa, que ha dedicat la seva vida professional a la docència, recorda i destaca la participació d’en Xavi Padrissa, també professor, i veterà pacifista, defensor de la insubmissió, que malauradament ja no viu.
Pacifisme i educació, certament tot a veure, res de casual. És també el cas del Toni Massagué, objector de consciència als anys 80, professor, escriptor i llibreter, i que es va incorporar a Aturem les guerres amb les concentracions ja en marxa. Ell està esmerçant esforços a la pàgina web del grup i a la difusió en xarxes de l’activitat i missatges.
«Si els governs no aturen les guerres, nosaltres aturarem els governs»
El moviment, en aquesta fase, arrencava amb una consigna ambiciosa. El lema de la campanya era «’Aturem les guerres! Si els governs no aturen les guerres, nosaltres aturarem els governs’. Era així de desafiant», explica la Luisa tot reflexionant: «aquesta segona part, òbviament, és impossible i ha quedat pel camí gairebé arreu». Hom parla d’unes 30 poblacions de Catalunya a on tenen lloc concentracions i activitats.
Una de les primeres accions del moviment al país, va ser l’enviament d’una carta al Ministerio de Defensa, en la qual es demanava parlar sobre una «defensa no violenta, perquè, tal com està el món, creiem, el que cal és fer les coses d’una altra manera. Tal com esperàvem, se’ns va negar la possibilitat. Però el sorprenent va ser que ens digueren que el Ministerio no és competent i que calia dirigir la carta directament al president del govern, que després ens va remetre de nou al Ministeri».
Moció municipal de suport
A Terrassa, tanmateix, el plenari municipal del 27 de gener del 2023 va aprovar una moció presentada per Aturem les guerres. En el text, el col·lectiu destacava, entre altres punts: «Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. La despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a l’OTAN i els seus aliats. Les exigències de l’OTAN han conduït a l’augment forçat de despesa militar als pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023, que presenten un augment de la despesa militar total -si comptem totes les partides- (per al 2023 augmentarà en un 25,3%, arribant a una despesa de 27.617 milions a l’any) que suposa un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Despesa que en molts casos es realitza a costa d’unes pitjors prestacions socials per a la ciutadania.»
I demanava: «Un posicionament públic del nostre govern local que digui NO A LES GUERRES, ni a Ucraïna ni enlloc, en nom de la ciutadania de Terrassa, amb la discussió i aprovació d’aquesta moció.
«-Fer una crida a escala d’Estat i en l’àmbit europeu i mundial, per impulsar moviments pacifistes i per exigir la fi de les guerres i provocacions entre estats, tot posant sobre la taula la necessitat urgent d’impulsar el diàleg en condicions d’igualtat.
-Que se sol·liciti al Govern del Reino de España l’inici d’un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana de defensa no ofensiva i de defensa civil noviolenta.»
La moció va ser aprovada amb majoria, només els vots contraris de PP i Vox.
S’han aprovat mocions similars també a Girona, Sabadell, Banyoles, Lleida i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Cultura per la pau i conscienciació
La Luisa explica que després de mesos de concentració setmanal al Raval, van convocar un acte de presentació del moviment, a la biblioteca de Ca n’Anglada, el 10 d’octubre del 2023 (el dia 7 s’havia produït l’atac de Hamàs i l’escalada militar en resposta d’Israel, que dura fins avui encara), amb la participació de Martí Olivella, Nora Miralles, Lluís Caelles, Damià Rodríguez (Lildami), Neus Forcano i Xavier Coral. «Va ser una gran convocatòria», recorda la Luisa i que, en declaracions a Canal Terrassa, expressà així la Neus Forcano, directora de Justícia i pau: «Hem de tenir aquesta esperança, que no és una esperança il·lusa, tonta, de creure’s bo i dir que no hi ha d’haver guerres, perquè això no és veritat, ja es veu; és una esperança que podem actuar, individualment i col·lectivament».
Capçalera de la manifestació del dia 11 de novembre del 2023, a Terrassa. Foto CEDIDA
El mes següent, l’11 de novembre, més d’un miler de participants en una gran manifestació per la pau recorregueren en silenci els carrers del centre de la ciutat amb el lema «A Terrassa volem la pau. Aturem les guerres». El Toni Massagué marxà també i, de fet, a partir d’aquest dia s’integrà plenament en el grup. També en el seu cas l’opció pel pacifisme ve de lluny. Va ser objector de consciència al servei militar (als més joves això els deu de sonar raríssim…), afirma que amb 16 anys ja tenia molt clar que no volia fer-lo. A Aturem de les guerres, per cert, n’hi ha un bon grup d’objectors, alguns dels quals entre els primers a l’Estat espanyol que, en temps de Franco, van seguir el camí obert per Pepe Beúnza, primer objector de consciència per raons polítiques, el 1971.
«Em vaig sumar a les plantades-concentracions dels dilluns al Raval», explica en Toni, «que és una activitat oberta i a la qual cadascú s’apunta quan pot i s’hi està el temps que pot». L’objectiu principal és «simplement conscienciar, denunciar el que està passant, que es vegi».
A la web del col·lectiu detallen una mica: «Sensibilitzar la ciutadania, altres entitats i els dirigents de la ciutat:
-en la construcció d’una cultura de pau activa en els diferents àmbits
-i per una actitud social permanent contra la guerra.
Fer accions performatives i de desobediència civil que interpel·lin la ciutadania i els dirigents polítics, veïnals, empresarials…
Formar-nos nosaltres mateixos en temes d’empatia, lluita noviolenta, comunicació noviolenta, Agrupaments de Defensa Noviolenta…
Consolidar-nos com a grup de referència en temes de pau a Terrassa.»
El problema de la guerra segurament és un d’aquells davant dels quals es palesen de forma més dolorosa les contradiccions fonamentals, essencials, de vida i mort literalment, de l’ésser humà. «Com a mínim t’impliques per denunciar-ho, el que està passant a tants llocs del planeta», subratlla en Toni. «Ja sabem que fer coses que ho evitin, la guerra, és molt difícil, però ho hem d’intentar. I creiem que una de les accions clau és estendre el que diem cultura de pau, saber que totes som responsables d’alguna manera. Perquè, d’entrada, les armes i les guerres es financen amb els nostres impostos, per exemple».
Concentració del dilluns al Raval de Montserrat. (Foto CEDIDA)
Els mitjans de comunicació no informen, ni prou ni bé
Destaquen la Luisa i en Toni la importància de la comunicació i, per tant, la responsabilitat dels mitjans a l’hora de contribuir a favor o en contra d’aquesta cultura de pau, d’aquesta presa de consciència. «Ara mateix hi ha moltes guerres i conflictes armats al món», destaca la Luisa, «però de molts no ens assabentem o en sabem poc perquè els mitjans no en parleu ni informeu, o res o molt poc, per no dir quan es fa de forma distorsionada».
En tot cas, no hi ha dreceres ni fórmules màgiques, només picar pedra. I aquí, picar pedra vol dir, per exemple, preparar una programació de xerrades, com la que s’ha fet en col·laboració amb les biblioteques municipals. Van començar el 20 de desembre de 2023, tot plantejant-se directament què es pot fer per entendre i parar les guerres d’Ucraïna i Palestina, amb la participació dels ja citats Pepe Beúnza i Martí Olivella. El 8 de gener del 2024, al Raval de Montserrat, era en Toni Massagué qui feia una sessió de «contes per la pau». El mateix dia, a la biblioteca del Districte 4, va ser la Tica Font (del Centre Delàs d’estudis per la pau) qui presentava la xerrada «Hi ha guerres justes?» I 4 xerrades més amb ponents com la Gabriela Serra, el Joedi Armadans i d’altres. També s’han presentat llibres i pel·lícules…
Pau com a forma de vida, de convivència i relacions personals, respecte dels drets de tothom
Fer-se sentir és possible. Falten sempre recursos i, de vegades clar, poden mancar les forces. Però algunes lluites o activisme, molt clarament el pacifisme, no és només un moviment reivindicatiu, és també una proposta que toca directament la forma de vida i de les relacions socials. Així queda clarament recollit al títol «Qui som», de la seva pàgina web (femcamidepau.org): «entenem la pau com a forma de convivència, creiem en la noviolència com a lluita pels drets de tothom i forma de resoldre els conflictes i fomentem la comunicació noviolenta com a manera de relacionar-nos, creiem que el progrés, el benestar i les llibertats de la humanitat present i futura només es poden construir i consolidar en un ambient de pau, pensem que la guerra és una solució injusta per a la resolució dels conflictes i que tothom qui no aixequi la veu contra les guerres n’és còmplice, som conscients de les dificultats per acabar amb les guerres, com també amb les imposicions per la força dels poderosos.»
En Toni recorda la sentència del Mahatma Gandhi: «No hi ha camí per la pau, la pau és el camí». Van començar de forma molt espontània, sense reunions periòdiques. «Només quedàvem quan havíem de decidir quelcom de concret», recorda la Luisa, «tenim una infraestructura mínima, amb grup de missatges, clar, que facilita molt la comunicació i, a més a més, estalvia reunions». Més tard, de totes maneres, reconeix, «vam haver d’establir una comissió amb trobada periòdica, perquè ja hi havia un mínim de converses i acords. Vam començar a fer més activitats. Però, de totes maneres, no tenim dates fixes. Quan pensem que s’ha de fer alguna activitat, ens avisem i, si cal, ens reunim o el que calgui».
S’ha de fer atenció també a la coordinació del moviment més enllà de l’àmbit local. En aquests moments hi ha grups actius en 20 localitats del país; també s’estén el moviment a altres indrets de l’Estat espanyol. Tampoc hi ha estructures en l’àmbit de país. La forma de funcionament és, salvant les distàncies, la mateixa.
En l’àmbit nacional sí que hi ha entitats ben establertes i estructurades, com ara el Centre Delàs d’Estudis per la Pau o Justícia i pau, que mantenen un pols d’activitat, comunicació i mobilització molt intens i important, amb activitats d’investigació, pedagogia, denúncia, comunicació i sensibilització. Informa la Luisa, tot aclarint que «aquestes són institucions, organitzacions de molts anys i consolidades, no d’activistes». I emfasitzant: «Nosaltres som moviments de base que ens recolzem en les seves investigacions».
Assemblea i militància activa
En tot cas, Aturem les guerres en l’àmbit de Catalunya, tampoc té cap estructura. «Sense periodicitat establerta, sí que es fan algunes reunions, més o menys una vegada a l’any, per impulsar campanyes generals, mobilitzacions i actes», informa la Luisa, «es fa aquesta reunió de tothom per prendre els acords bàsics, però després cada grup o col·lectiu té completa autonomia i llibertat per fer les coses com considerin més oportú a la seva localitat o àmbit».
Així van les finances també, subratlla la professora ja jubilada, «quan ens fan falta diners (per comprar paper o pintura, imprimir fulls informatius…), fem una crida al personal actiu i gent propera, i cadascú posa el que pot o li va bé. Creem una plantilla que compartim i a on anotem totes les aportacions i les despeses. I fins a la següent…».
Partits, institucions i altres agents socials
Tal com s’ha apuntat, el ple municipal de Terrassa aprovà una moció per la pau presentada per Aturem les guerres. Amb el govern local, per altra banda, hi ha una relació fluida i de col·laboració, informen la Luisa i el Toni. «El Govern local sembla haver-s’ho pres com a quelcom propi», asseguren, «així ho van defensar per l’aprovació de la moció i, després, amb suport per activitats». Els partits, a banda els dos que van estar contra la moció, també els han mostrat suport. Partits i entitats socials. Recorden que la colla castellera Minyons de Terrassa els va concedir un reconeixement, el guardó «Mà a mà», l’octubre de l’any passat. També l’organització local d’Esquerra Republicana de Catalunya els concedí una menció d’honor en el lliurament del premi «Gorra Frígia», també de l’any passat.
Campanya d’objecció fiscal
«El pressupost total en defensa militar espanyola pel 2023, prorrogats 2024 i 2025: 24.758.800.000€, 1.178 euros anuals per cada un dels contribuents». Més del 2,17% del PIB. // Un 5% dels pressupostos generals».
Són dades publicades a la pàgina web d’Aturem les guerres, tot presentant una campanya en favor de l’objecció fiscal: «Amb els teus impostos NO financis ni col·laboris amb els exèrcits ni amb el suport a les guerres, que són un fracàs i un crim de la humanitat.»
La campanya d’objecció a la despesa militar, informen, va començar el 1983, com a continuïtat de l’objecció al servei militar. Els anys de la campanya anti-OTAN s’hauria arribat a més de 5.000 objectores fiscals a tot l’Estat. I des de fa uns anys, des d’Aturem les guerres es va recomanar fer les aportacions al projecte civil de defensa noviolenta. Més de vint objectors fiscals van aportar 1.600 euros, que han servit per finançar l’edició del llibre AutoDefensa Noviolenta.
(Per a més informació, dirigiu-vos a la web www.aturemlesguerres.cat/objeccio-fiscal/)
Deixa un comentari