Pol Torres Márquez*
L’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Can Jofresa compta amb quaranta anys de trajectòria social i veïnal. Començant amb les reivindicacions pels serveis bàsics, com el clavegueram, transport, infraestructures educatives i sanitàries fins al dia d’avui, moltes lluites amb èxit que han quedat en l’oblit i, avui, s’interpreten com a drets adquirits sense lluita.
L’any 2020 començava d’una manera força diferent pel que fa a serveis per a les persones del barri, ja que es va retirar l’únic caixer automàtic que hi havia disponible a la zona, fins a arribar al carrer Colom del barri limítrof, Can Palet, al qual s’han de desplaçar els veïns i veïnes per accedir als seus comptes corrents i diners. Per tant, ja havíem perdut l’accés al capital personal, fent així que el barri es sumés a un seguit de protestes i reclamacions que havia iniciat l’AV mesos abans en assabentar-se que l’entitat marxava del barri. Però, que no va trobar suport necessari en ser una empresa privada qui decidia reduir el nombre d’oficines sense cap consciència social ni obrera enfront dels barris envellits i sense capacitat de desplaçament.
Tanmateix, això només era l’ inici d’aquest any 2020, el qual va exigir un gran esforç a les entitats i les famílies dels barris. Pel que fa a l’entitat de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Jofresa, la pandèmia
de Covid-19 va ser una “frenada en sec sense cinturó”, ja que d’un dia a l’altre es van aturar totes les activitats físiques, esportives i culturals, com també el servei de mediació, assessorament i informació que ofereix l’associació a través de la nostra treballadora. Aquest servei tracta els problemes diaris de moltes famílies del barri i ajuda a fer segons quins tràmits amb l’ajuntament o altres administracions.
Per tant, l’esclat de la pandèmia ha marcat un punt d’inflexió per a les entitats veïnals sense ànim de lucre en la part econòmica, perquè hem seguit afrontant els pagaments, com per exemple els subministraments de llum, aigua o Internet. Pel que fa a la part social, també es va accentuar molt amb la pandèmia, ja que encara que tinguéssim la treballadora que oferia l’assessorament, mediació i informació en ERTO, per poder mantenir l’entitat en un estat òptim econòmicament, diversos membres voluntaris de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Jofresa van ajudar de diverses maneres per tal de fer més lleuger el confinament.
Una d’aquestes activitats voluntàries va ser el porta a porta, prèvia sol·licitud, via telèfon mòbil personal dels membres de l’associació o a través de les xarxes socials com Instagram o Facebook, tan essencials en aquests dies per a les persones de major edat i les seves famílies que viuen fora del barri. Aquestes es posaven en contacte amb nosaltres perquè li féssim arribar els productes prèviament sol·licitats, sigui menjar o diferents tipus de compra essencial.
Continuant amb els productes essencials, el barri va viure una onada de solidaritat veïnal amb les mascaretes, ja que moltes persones van començar a confeccionar mascaretes en un moment on aquestes eren escasses, per l’alta demanda. Una vegada confeccionades les mascaretes, s’entregaven a l’associació veïnal sense demanar res a canvi, perquè nosaltres les entreguéssim, porta a porta, als veïns i veïnes que prèviament les havien sol·licitat.
Activitats culturals al barri
Una altra activitat que va sorgir, per Sant Jordi, va ser per a no deixar cap infant sense la seva lectura en aquesta diada. Un Sant Jordi diferent i sense cap celebració, però sí amb molta solidaritat veïnal, ja que molts veïns i veïnes es van posar en contacte amb nosaltres per entregar-nos llibres en bon estat que, després, serien entregats a les famílies que ho haguessin sol·licitat pels seus nens i nenes. Per tant, la solidaritat del barri també va aparèixer no només en relació a les activitats o productes essencials, sinó també per seguir mantenint viva la flama cultural. Una solidaritat que es va activar, així mateix, pels dies de Nadal i Pare Noel, amb una resposta òptima.
“Els barris reviuen en els moments durs, lluiten i no es donen per vençuts. El sentiment de barri aflora, el de pertinença emergeix i la vida torna als obrers i obreres”
En aquests dies va ser importantíssim el fet de comunicar-nos amb les persones de grans, via telefònica, per veure com anaven passant el dia a dia de confinament. Parlàvem amb aquestes persones que o bé elles havien sol·licitat el servei telefònic gratuït o els seus fills i filles s’havien posat en contacte amb nosaltres per fer un seguiment. Aquest servei va ser molt gratificant, una proposta de voluntàries del barri i l’associació.
Finalment, l’activitat que va rebre més resposta va ser la recollida d’aliments porta a porta, en un total de 820 habitatges. Els voluntaris de l’associació de veïns i veïnes de Can Jofresa aquesta feina fins a aconseguir un total de 600 kilograms d’aliments, els quals van ser entregats al Rebost, que s’encarregava, a través de Serveis Socials, de posar-ho a disposició de les famílies que més ho necessitaven.
Cal no oblidar que l’associació va animar les tardes de confinament amb altaveus i música, tot donant suport als col·lectius més vulnerables i essencials de la pandèmia. El barri sortia als seus balcons i interactuava amb la música i algunes activitats. Tota aquesta animació va durar fins a l’obertura de les fases més dures de confinament, un total de quaranta dies. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Jofresa es van viure moments per a recordar i rememorar, com totes aquestes accions esmentades anteriorment i la ràpida actuació dels veïns i veïnes enfront de situacions molt sensibles, tot plegat amb un augment molt gran de la participació.
Com a conclusió del període de la pandèmia, cal afirmar que hi ha hagut un abans i un després d’aquesta. Durant la pandèmia, la gent es va unir molt en totes les actuacions per pal·liar els efectes del confinament. Perquè en els moments difícils surt la solidaritat als barris obrers, la mancança de recursos queda enrere, fins i tot a la recollida d’aliments, amb gent que no podia aportar-nos res, per la difícil situació que s’havia viscut aquest any de pandèmia, amb la pèrdua de molts llocs de treball, els ERTO i la tardança a fer els pagaments mensuals per part de les administracions. Per tant, el barri de Can Jofresa es va bolcar per tirar endavant amb l’ajuda de l’Associació de Veïns i Veïnes.
Un cop es van obrir les restriccions, vam retornar als temes que es van iniciar l’any 2019, quan vam assumir la responsabilitat de la junta veïnal, com eren els temes dels problemes de l’aïllament de les façanes. Molt importants per a tots els veïns i veïnes de 9 de les 12 torres altes, ja que estaven caient totxos de grans altures i la Generalitat, concessionària de l’obra, no donava resposta. Fins que el febrer d’aquest any 2022 va respondre a un burofax que es va enviar des de tots els edificis, mitjançant l’assessoria del barri, donant-nos una solució d’un preu més baix del que inicialment creiem, perquè en aquest preu entra l’arreglo dels totxos malmesos en comptes de tornar a fer l’aïllament.
El 28 de setembre hi ha una altra assemblea on comunicarem als veïns tota la informació disponible per mantenir-los informats dels passos que s’han donat i s’estan donant.
El dia d’avui, la junta de joves que vam entrar el febrer de 2019 viu els últims mesos a l’associació, ja que hem decidit no tornar a presentar-nos al pròxim mandat que inicia l’any 2023, a causa de la poca participació i falta de temps de l’actual junta, com també la marxa d’alguns integrants a causa de l’elevada l’edat, l’estat de salut i qüestions personals. Desitgem, per tant, que entri una nova junta per continuar la lluita al barri. Encara que no hi siguem a la pròxima junta, continuarem mirant pel barri tant com ho fem ara, tot informant les administracions competents de les deficiències i les mancances que observem. Marxem de la junta veïnal, però no del barri.
“Hi ha hagut un abans i un després de la pandèmia, durant aquesta la gent es va unir molt per totes les actuacions per pal·liar els efectes del confinament”
Els barris reviuen en els moments durs, lluiten i no es donen per vençuts. El sentiment de barri aflora, el de pertinença emergeix i la vida torna als obrers i obreres. Que entre ells i elles es donen suport als moments més complicats. Quan l’administració municipal o d’organismes superiors no pot arribar amb brevetat, ho han de fer els veïns i veïnes, els quals arriben abans que qualsevol administració. Amb l’ajuda de l’associacionisme i la guia de les entitats veïnals, els problemes es poden abordar amb més agilitat i cooperació.
Pol Torres Márquez
President de l’associació de Veïns
i Veïnes de Can Jofresa
Deixa un comentari