Redacció
El barri de ca n’Anglada torna a ser notícia. Novament, per situacions de violència que, essent greus, només representen un petit esclat en una situació de crisi econòmica i social de fons molt més greu. La situació és pitjor encara si es té en compte que els problemes venen de lluny i que la relació dels governs locals amb les entitats del barri s’han caracteritzat quasi sempre per l’hostilitat. A banda esbrinar si aquesta ha estat mútua o unilateral, el ben cert és que qui té molts més recursos i la responsabilitat principal són les administracions, local i autonòmica, i per tant no tenen disculpa.
Des dels tristament famosos episodis de violència i racisme que marcaren la final del mil·lenni, n’hi ha hagut temps per pensar les intervencions necessàries. D’important, només es va dur a terme el Pla de Barris, una intervenció principalment urbanística que, amb totes les mancances, tothom reconeix que va ajudar. Però, amb urbanisme només, no s’arreglen els problemes econòmics i socials. Una situació que la crisi financera i immobiliària que esclatà en 2008 va agreujar moltíssim i, ara, amb la crisi conseqüència de la pandèmia, pateix un nou empitjorament.
El diagnòstic de la situació, i la identificació dels problemes, és molt i àmpliament compartit. En els discursos, també moltes de les propostes fan consens. Però no surten del paper.
L’associació veïnal de ca n’Anglada i la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa denuncien la «greu situació de deteriorament», deguda, afirmen, a les «faltes de polítiques actives i de les inversions necessàries per abordar problemes endèmics».
Un deteriorament que mostra una «Terrassa a dues velocitats», constata el comunicat conjunt, publicat el 24 d’abril amb el títol «Per una convivència integradora», on s’afirma també que el «govern municipal fa un repartiment econòmic amb criteris equivocats, sense tenir en compte la idiosincràsia de cada barri».
Des del moviment veïnal es posa l’accent en la necessitat de «fer polítiques proactives de prevenció, planificant a curt, mitjà i llarg termini en la resolució dels problemes», i així poder estalviar-se «polítiques reactives per abordar problemes que s’agreugen amb el pas del temps, generant situacions excepcionals». Alerten, en aquest punt, del fet que no es pot estar contínuament «apagant focs, sense una visió global dels problemes»; al mateix temps que exigeixen «prioritzar l’urgent» tot buscant «la col·laboració de totes les entitats».
Els problemes, afegeix el comunicat, «afecten no sols Ca n’Anglada, sinó també altres barris de la nostra ciutat», i consideren «urgent una prompta solució». I ja n’hi ha treball fet, recorda en Carlos Marín, secretari de l’AV, recordant la diagnosi feta a instàncies de la Taula de Futur, aprovada el juny de 2018 al Ple municipal, així com un estudi fer a instàncies de la Diputació de Barcelona, que també apunta els mateixos problemes.
Deixa un comentari