“Ho hi ha justícia climàtica sense drets humans”. La cimera d’Egipte ni tan sols compta amb les vedets mundials de la contaminació.
-La sessió d’obertura de la COP27 a Sharm El Sheikh ha quedat marcada per l’absència de la Xina, els EUA, l’Índia i Rússia.
-En el discurs inaugural, Pedro Sánchez ha parlat sobre el full de ruta per a la descarbonització de l’economia espanyola per al 2050, que Ecologistes en Acció ja va qualificar d’insuficient i no adequat als criteris de la ciència.
-El Govern de Tuvalu ha demanat formalment un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils i s’ha sumat així a la petició que ja va fer Vanuatu, el seu país veí del Pacífic.
-Les organitzacions de la societat civil han denunciat que aquest any, a causa de la repressió del Règim egipci, no es pot celebrar una cimera alternativa de col·lectius i ONG.
Líders mundials que acudeixen a la cita en vols privats. Discursos inaugurals que obvien la incapacitat dels països per complir amb la ciència i la justícia climàtica. Importants absències com la de la Xina, els EUA, l’Índia i Rússia que mostren, segons Ecologistes en Acció, “la manca de compromís de les potències més emissores amb els temes a tractar durant aquesta trobada”. I una societat civil que comença a organitzar-se per fer accions dins de la Zona Blava perquè, aquest any, el Govern totalitari d’Abdel Fattah al-Sisi que ostenta la Presidència de la Cimera del Clima, no ha permès la celebració d’una cimera alternativa dels moviments socials. Així ha començat la COP27 a la ciutat egípcia de Sharm El Sheikh.
Durant les ponències inaugurals de caps d’Estat i alts càrrecs dels diferents països al llarg del dilluns 7 i el dimarts 8 de novembre, s’han sentit grans paraules i declaracions d’intencions. Algunes han reconegut els enormes impactes que ja està causant el canvi climàtic i fins i tot s’ha fet esment als combustibles fòssils i a la situació de greu emergència en què ens trobem. Però són molt pocs els líders dels països que han emès demandes clares sobre els compromisos i els acords a assolir durant aquesta trobada.
En els discursos inaugurals també s’ha sentit els països occidentals (antigues potències colonials) solidaritzar-se amb els països més vulnerables i admetre la situació alarmant i urgent que països —com són les petites illes del Pacífic— adverteixen de manera repetida. Tot i això, han estat els països del Sud global els que s’han mostrat més crítics, contundents i amb demandes concretes.
En temes de finançament el president de Kenya, William Ruto –com a representant del Grup africà– ha qüestionat amb claredat la confiança en el procés en marxa, ja que fins ara el conjunt de països han estat incapaços de mobilitzar aquests 100.000 milions de dòlars del Fons Verd per al Clima promesos el 2010.
També Mia Amor Mottley, primera ministra de Barbados i una de les veus més crítiques en els discursos inaugurals, ha assenyalat la necessitat de deixar de parlar i passar a l’acció en aquesta COP27, alhora que ha agraït els esforços de diversos països com Bèlgica o Dinamarca que ja s’han compromès a destinar finançament en el marc de pèrdues i danys.
Per la seva banda, el primer ministre de Tuvalu, Kausea Natano, ha demanat la creació formal d’un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils. Es converteix així en el segon país a fer-ho, en sumar-se a la petició que ja va fer Vanuatu, el seu país veí del Pacífic. Una petició que, segons les organitzacions socials i ambientals, “pot contribuir a donar un impuls a aquest objectiu, igual que va passar en moments similars amb les propostes de tractats per fer front a l’amenaça de les armes nuclears, les mines terrestres i les armes químiques”.
Ecologistes en Acció, que està present a Sharm El-Sheikh seguint les negociacions, ha recordat que l’obligació dels líders és “actuar, i desenvolupar les mesures i les transferències de fons necessàries per enfrontar l’emergència climàtica, no pronunciar discursos que ja s’han sentit centenars de vegades”.
Adaptació a la sequera i descarbonització de l’economia, la proposta de Pedro Sánchez
Pedro Sánchez ha acudit a la cita com a màxim representant del Govern espanyol i ha aprofitat per presentar el llançament -al costat del Govern del Senegal- d’una plataforma d’adaptació als efectes sobre la sequera. Durant el seu discurs ha esmentat els enormes reptes que el nostre país enfronta quant a l’aigua, encara que, segons Ecologistes en Acció, “s’ha reduït el problema de Doñana a una qüestió exclusivament climàtica ja que Sánchez s’ha limitat a esmentar els problemes per la reducció de pluges, els canvis a la línia de costa i la penetració d’aigua salina als aqüífers”.
Com moltes vegades, l’organització ecologista torna a assenyalar com la política d’aigua duta a terme per les Confederacions Hidrogràfiques és negligent i suposa un dels factors que més estan agreujant el problema. En el cas de Doñana, la sobreexplotació de l’aqüífer legal i il·legal, la manca de control dels abocaments o el creixement de les hectàrees de regadiu són alguns dels problemes més urgents que el Govern hauria d’abordar urgentment. Un cas que no és exclusiu de la conca del Guadalquivir, sinó que es repeteix a tot el país, on l’excés de cultius de regadiu o el control inexistent sobre la gestió hidroelèctrica estan accelerant la desertificació del territori i incrementant la degradació dels ecosistemes.
El president del Govern, en la línia de la resta de països europeus, també ha insistit en el seu compromís davant de l’emergència climàtica i ha parlat del full de ruta per a la descarbonització de l’economia espanyola per al 2050. Un pla que, segons Ecologistas en Acció, desoeix les indicacions científiques, ja que “les reduccions contemplades són incapaces de garantir una reducció d’acord amb l’horitzó d’1,5 °C plantejat per l’IPCC, que hauria de portar a reduir més del 55 % de les emissions el 2030 i assolir la neutralitat de les emissions el 2040”.
Ecologistes en Acció també ha assenyalat que el discurs de Sánchez sobre la descarbonització és contradictori amb els passos fets els últims mesos per la UE i Espanya. Aquests passos fomenten l’ús d’aquests combustibles, especialment el gas, com ara l’aposta per gasoductes submarins com el BarMar o el gasoducte Barcelona-Livorno, l’obertura de regasificadores com el Musel o l’increment d’importacions i exportacions gasistes al nostre territori.
Pel que fa al finançament, l’organització ecologista ha valorat que els compromisos addicionals de finançament anunciats per Espanya, tot i que són molt necessaris, són insuficients per donar resposta al repte que té al davant i a les demandes del Sud global. De la mateixa manera, aquests compromisos estan allunyats de l’increment de fins a 1.350 milions d’euros promesos a la COP26 passada. Tot i això, ha destacat de manera positiva el compromís amb el fons per a l’adaptació al qual l’Estat espanyol ha destinat 93 milions, esdevenint el quart contribuent més gran del fons.
Finalment, Ecologistes en Acció ha trobat a faltar en la intervenció de Sánchez una menció clara al ple respecte als drets humans. L’organització ecologista, com a part de la societat civil present a Sharm El-Sheikh, ha demanat a les delegacions europees i espanyola que portin a la Presidència de la COP27 el reclam de les organitzacions egípcies “sense drets humans no hi ha justícia climàtica” i exigeixi l’amnistia dels presos polítics del país africà.
Deixa un comentari