Un moment de la roda de premsa a les portes de l’Ajuntament de Terrassa. Foto: PV
El Kasalet celebra aquest pròxim mes de març 25 anys de l’ocupació com a habitatge, l’any 2000. El 2003 esdevingué espai del col·lectiu Acció Autònoma i, finalment, el 2005, inicià l’activitat ininterrompuda el centre social i cultural Kasal Okupat Joan Berney, al carrer Societat, a tocar de la plaça de la Creu Gran (llegiu una mica d’història del moviment okupa a la ciutat). Es prepara un programa d’activitats que s’anunciarà aviat.
Mentrestant i abans de res més, el 22 de març ha estat convocada una manifestació per aturar el desallotjament d’aquest immoble que comparteix avís d’execució amb la casa okupada el Kalitxet (plaça de la Creu Gran). La manifestació tindrà lloc a la plaça Vella, a les 18:30 hores.
El dia anunciat pel desallotjament, el 25 de març, les entitats socials i el moviment okupa convoquen xocolatada i jornada de resistència des de les 7 hores del matí a la plaça de la Greu Gran.
L’abril del 2017, ja sota amenaça de desallotjament, el Kasalet denunciava que ««Visolgran SL – nom de l’empresa que ha interposat la demanda- no és una simple empresa propietària del Kasalet, sinó un autèntic entramat d’empreses», han expressat des del Kasalet. I han volgut deixar clar que «qui hi ha darrere de Visolgran SL és Finques Vidal-Gomà, una de les empreses immobiliàries més conegudes a la ciutat de Terrassa, que vol amagar la seva activitat especuladora darrera un entramat d’empreses que li fan la feina bruta, sense importar-los res més que el benefici econòmic».
En una roda de premsa celebrada el passat divendres 21 de febrer, a la porta de l’Ajuntament de Terrassa, representants dels dos edificis ocupats informaren amplament dels motius i raons que els animen a fer aquesta campanya de resistència a l’anunciat desallotjament. Però ho van fer emmarcant i contextualitzant el cas, i així informant del «context habitacional de la ciutat», que és molt semblant al del conjunt de ciutats grans del país.
En primer lloc, presentaren algunes dades i xifres que consideren molt importants per a poder entendre el problema de l’habitatge a la Terrassa: “Segons les dades del Cens d’habitatge del 2021 de l’Idescat1, a Terrassa, dels 101.134 habitatges que hi havia a la ciutat, 9.600 eren cases buides. Estemparlant d’un 9,46%. Paral·lelament s’informa de 1.715 cases amb un ús molt baix, i 5.267 d’ús esporàdic. Tot plegat suposa 1 habitatge en desús per cada 13 habitants.
Grans tenidors i preu del sòl
★ Segons la web de l’Ajuntament de la ciutat, l’habitatge de compra a Terrassa, puja un 0,5% mentre el lloguer cau un 5,4% al segon trimestre de 2024. Els preus de venda de l’habitatge usat se situen en 2.042,6 €/m², amb variacions significatives segons la zona. Al barri del Centre, el preu és un 35% superior a la mitjana, mentre que a Ca n’Anglada disminueix un 35,2%.
★ Una altra dada rellevant és la concentració dels habitatges en mans de grans tenidors a la nostra ciutat, 3. 10.339 habitatges, és a dir, el 10,5% dels habitatges terrassencs són de grans tenidors que en tenen més de 10 habitatges. I finalment, 5.450 cases, un 5,5%, es concentren en mans de propietaris que en tenen més de 100 a la província.
Cal tenir en compte, que aquestes xifres aportades pel Cadastre comptabilitzen com un sol immoble els edificis amb diversos habitatges que no tenen fet a la divisió horitzontal de la propietat al ser d’un sol propietari. Per tant, en realitat, encara hi ha més grans tenidors i propietats en les seves mans.
★ L’existència d’aquesta concentració en la propietat d’immobles acaba sent un gran obstacle per a la regulació del preu de l’habitatge de compra i lloguer. El preu mitjà de compra del sòl d’aquest mes de gener a la nostra ciutat se situa en un 1.781€/m² les cases, i 2.104€/m² en el cas dels pisos.
Alhora, el preu migtjà del lloguer se situa en 1.097 euros mensuals, uns 11,55 €/m².
(1. https://www.idescat.cat/pub/?id=censph&n=17092&hist=taules%2Fv2%2Fcensph%2F17092%2F2049h0%2Fmun%2Fdata%5Ec%3D2%2Ft%3D1%2C400%3B-2c%2Fe%3D1
2. h ttps://www.terrassa.cat/actualitat-servei-estudis/-/asset_publisher/VuCcCE6gfvLS/content/serveiestuhdis_habitatge_202406?_101_INSTANCE_VuCcCE6gfvLS_lang=en&terrassaseotitle=L%27habitatge%20de%20compra%20puja%20un%200%2C5%25%20mentre%20el%20lloguer%20cau%20un%205%2C4%25%20al%20segon%20trimestre%20de%202024
3. https://www.eldiario.es/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-municipio-municipio_1_1184h4214.html)
Segons els activistes del moviment okupa, l’existència d’aquesta «concentració en la propietat acaba sent un gran obstacle per a la regulació del preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer».
Denunciaren, en aquest context, les polítiques municipals que permetrien «iniciatives de negoci que s’emmascaren sota el que s’està anomenant ‘promoció i dinamització del parc d’habitatge de la ciutat». Van referir-se explícitament al cas de la construcció d’una residència d’estudiants universitaris i 800 habitatges que l’empresa Acciona estaria enllestint al barri d’Ègara.
Sense deixar les polítiques municipals, denunciaren el desallotjament dels horts de Can Jofresa per a construir un nou barri en una zona inundable, «en lloc de treballar per a la reconversió d’habitatges i edificis buits».
Tot plegat, van emfasitzar, «l’okupació és una solució i una eina en el context actual», i és que «el lloguer d’un habitatge ha deixat de ser un malson només pels joves, persones aturades i nouvingudes, per convertir-se en un malson per a la majoria de la població independentment de l’edat, «sexe», i fins i tot el nivell d’ingressos», van declarar.
«Creiem que l’okupació d’habitatges abandonats», continuaren, «utilitzats com a eina d’especulació per fer negoci, és una necessitat». D’aquesta manera, «l’okupació permet qüestionar el model d’accés a l’habitatge, l’ús especulatiu dels immobles i la conversió de necessitats bàsiques en nínxols de guany econòmic, al mateix temps que reivindica el dret real i efectiu a l’habitatge per a tothom».
Per una altra banda, Malarrassa ha rebut informació sobre la preparació a la ciutat d’una gran mobilització, en coordinació amb la campanya nacional «Crida pel Dret a l’Habitatge», una campanya impulsada per nombroses entitats veïnals, socials, sindicals i del moviment per l’habitatge, que es van presentar el passat mes de gener a Barcelona. Destaca entre les entitats el Sindicat de Llogateres, actiu a la ciutat des de fa alguns anys.
Deixa un comentari