[Daniel Raventós] Renda Garantida Universal, pressuposots i l’obsessió dels 40 milions del PSC

No Comment

Quins són els arguments del PSC contra el Pla Pilot? Bàsicament dos: Que els 40 milions que costaria aquest Pla haurien de dedicar-se als “més necessitats”, i que en una situació d’inflació no s’han de dedicar 40 milions a un Pla Pilot

El PSC ha mostrat en la negociació dels pressupostos amb el govern de la Generalitat una gran força dretanitzadora de la despesa pública catalana. En breu: 1) Ampliació de l’aeroport del Prat. 2) L’anomenat Hard Rock o el centre recreatiu i turístic de Vila-Seca i Salou, un complex amb hotels, sales de joc, casinos, camps de golf, parcs temàtics restaurants, piscines… Una proposta que Artur Mas i Isidro Fainé han defensat al seu moment amb fervor. 3) L’anomenat quart cinturó de Barcelona. Però això són aspectes que han estat tractats en multitud d’articles i no precisament amb la mateixa perspectiva.

Aquí volem centrar-nos en un aspecte menys conegut i més recent encara: la bel·ligerància del PSC contra el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal. Quins són els arguments del PSC contra el Pla Pilot? Bàsicament dos: Que els 40 milions que costaria aquest Pla haurien de dedicar-se als “més necessitats”, i que en una situació d’inflació no s’han de dedicar 40 milions a un Pla Pilot.

Primer argument. “Als més necessitats”, és l’expressió recurrent que s’utilitza per defensar els subsidis condicionats per a pobres o extremament pobres, com ara l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantizada de Ciutadania. L’evidència del fracàs, després de molts anys d’experiència i, per tant, d’evidència empírica, dels subsidis condicionats és tan gran que qualsevol aproximació sense dogmatismes pot  constatar. Són molts els materials estadístics, els estudis realitzats que es disposen i l’evidència aclaparadora que constaten la pobresa dels subsidis dedicats a la pobresa. Els principals problemes coneguts i abastament estudiats són: Trampa de la pobresa, costos administratius immensos, estigmatització, cobertura insuficient, non-take-up… No es tracta d’un problema de gestió, es tracta d’un problema de concepció. No és que han fracassat els pitjors condicionats, han fracassat fins i tot els millors. La Comunitat Autònoma Basca té un dels millors subsidis condicionats per a pobres d’Europa. Doncs bé, el 2021 amb dades referents a l’any 2020, (aviat tindrem noves dades) hi ha un augment del 26,87% en el nombre de persones en situació de pobresa extrema respecte a l’any 2014 —132.173 davant de 104.177— i un increment del 98 ,64% respecte al 2008 —132.173 davant els 66.539.

Segon argument. La relació causal o, fins i tot empírica, entre els 40 milions del Pla Pilot i la inflació és pur obscurantisme. Estem parlant de 40 milions d’un pressupost de més de 40.000 milions. Jaume Collboni, el candidat a alcalde de Barcelona del PSC, proposa un subsidi a Barcelona que “arribaria unes 25.500 persones”. Segons xifres oficials, eI risc de pobresa en aquesta ciutat és del 20% de la població, unes 340.000 persones.

Les raons del PSC de la seva obsessió per intentar evitar la posta en funcionament del Pla Pilot cal dirigir-les en un sentit ben precís: 1) La por a l’èxit d’un Pla Pilot que evidenciaria la misèria de les seves propostes de política social: els subsidis per a pobres tipus IMV, un autèntic fracàs com ni el més fanàtic defensor s’atreveix avui a discutir. La pobresa de les polítiques dedicades a la pobresa tenen molts anys d’història. És igual: cal insistir quan ni la imaginació ni el coneixement donen per a més. 2) La por a les repercussions internacionals d’un Pla Pilot que ha despertat l’admiració d’especialistes mundials en la ja llarga experiència d’aquests plans arreu del món. 3) La por que Catalunya torni a estar en la discussió internacional i a causa, horror!, d’una política social innovadora. S’acaba la conya pel PSC: monàrquics i constitucionalistes, d’acord, però progressistes en polítiques socials, com a darrera trinxera. Ni això els quedaria per anar repetint.

Daniel Raventós. Professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB. President de la Xarxa Renda Bàsica (www.redrentabasica.org). Editor de la revista política internacional Sin Permiso (www.sinpermiso.info). El seu darrer llibre és: La Renta Básica: ¿Por qué y para qué? (Ed. Catarata, 2021).

L’obsessió dels 40 milions

Related Articles

Deixa un comentari