Domènec, Consol, Maria, Joan Soler (director arxiu), Cati i Castán. Foto: CEDIDA
Ahir, 20 de setembre, Domènec Martínez i la Consol Hernández van lliurar els «arxius del nostre Fons Personal» (militància política a les JCC, UJCE, PSUC, PCE des del 1966 fins al 1987) a l’Arxiu Històric de Terrassa. Van ser acompanyats per en Jordi Castán (aportant el seu fons propi), Montse Girona i Cati Moreno.
En Domènec, també col·laborador de Malarrassa, informa del material que s’inclou en el fons, així com algunes reflexions sobre l’experiència de militància i lluita per les llibertats i els drets personals i col·lectius.
Gregorio López-Raimundo, Domènec Martínez, Gerardo Iglesias i Antoni Gutierrez a Terrassa. Foto Rafa Pino
A títol del presentació
Aquest índex (Fons Documental DMG) es compon de diferents apartats.
En primer lloc, les publicacions clandestines d’una època (un temps i un país) i de la meva militància activa a les Joventuts Comunistes de Terrassa, de Catalunya (JCC) i en l’àmbit d’Espanya (UJCE). Des de l’any 1966, ingrés a la JC fins a l’any 1977. També les publicacions referides al PSUC local, Terrassa, al PSUC amb dimensió nacional i al PCE, Partido Comunista de España.
Aquí he incorporat publicacions clandestines anteriors, de la JSU, que tenia al meu arxiu particular.
Segon. També he volgut afegir el meu itinerari particular en una època, veure cronologia adjunta (i particularment els anys 60 i setanta) en què vaig assumir diferents responsabilitats. (Jaume, Llorenç Grau, Jaime) Com a responsable de la Joventut Comunista de Terrassa i membre del Comitè Local del PSUC l’any 1968; com a responsable de la Joventut Comunista de Catalunya durant el període de 1970 fins a 1976, i com a membre del Comitè Central del PSUC des del Tercer Congrés del PSUC, 1973 i posteriorment al Comitè Executiu i del Secretariat del PSUC fins a l’any 1982.
Aquí trobareu informes, guions, publicacions diverses, cartells i les fotografies d’aquesta activitat. M’agrada destacar particularment la campanya del Dret a Vot a 18 anys i la participació en les primeres eleccions generals de l’any 1977. També els expedients policials i judicials de la Causa 470/69, detenció Primer de maig, Font de les Canyes (jurisdicció militar, La Model i TOP); i de la detenció i processament del mes d’abril de 1976 (DGS i Carabanchel).
Tercer. Incorporo, igualment, l’arxiu corresponent a la meva etapa com a responsable polític del PSUC de Terrassa (després de la ruptura i creació del PCC), des de 1982 fins a 1986. Una etapa molt intensa, debat sobre el comunisme a Terrassa. Presència de l’AGD, GLR, Nicolàs Sartorius i Gerardo Iglesias, com a nou SG del PCE. També l’etapa de regidor del PSUC durant un període de dos anys durant el mandat 1983 fins a 1987. Durant aquest període vam impulsar el Moviment Per la Pau i el Desarmament a Terrassa 1983/1986. També he volgut cedir el meu arxiu referit a la Campanya per la sortida de l’OTAN de l’any 1983. Ara farà 40 anys! I la mobilització, exitosa, per evitar la construcció a la Caserna de la Policia Nacional als terrenys de La Cogullada, 1984.
Quart. En aquest apartat he volgut incorporar els Llibres, opuscles i altres publicacions a on he participat (com a Domènec Martínez García) i també un llistat de publicacions diverses amb referències a l’activitat política esmentada. També he afegit material audiovisual disponible.
Finalment.
Tot aquest recull i fins a on he pogut digitalitzar forma part d’una memòria externa o USB que també forma part d’aquest Fons.
Epíleg
Fent un cop d’ull a aquest material divers m’he adonat de la generositat i del compromís de la gent jove que es va implicar, amb totes les seves conseqüències, en el combat per les llibertats democràtiques i els drets socials en uns temps foscos, la dictadura franquista. Ajuntàvem voluntarisme (hores i hores de dedicació) amb molt de romanticisme (volíem canviar el món), una utopia molt propera per poder caminar i avançar. És, per tant, un testimoni plural de moltes dones i molts homes que no es van voler resignar. Érem unes minories, no cal oblidar-ho, però ens vam implicar amb totes les conseqüències.
Cal afegir que les veritables heroïnes eren les dones, que a més a més de fer política (i molt sovint marginades) són les que garantien l’atenció quotidiana i les cures dels més petits i dels més grans, cosa que permetia als homes passar moltes hores fora de casa. Reunions “imprescindibles i interminables”, com es pot desprendre de la lectura de moltes actes i resums de reunions.
Afortunadament, i és ben cert, que moltes coses han canviat.
En qualsevol cas, espero i desitjo, que aquest material sigui útil per facilitar la recerca i el pensament de les noves fornades d’historiadors i historiadores, i també per entendre millor el nostre present imperfecte.
Domènec Martínez García, Terrassa, 20 de setembre de 2023
Deixa un comentari