Ecologistes en Acció: Balanç ambiental del 2023: un quart de segle defensant la justícia social i ambiental

No Comment
  • Ecologistes en Acció fa balanç d’un any que acaba amb la matança de Gaza davant la impassibilitat d’alguns governs i la complaença d’altres.
  • L’organització ecologista, que ha fet 25 anys, continua apostant per l’ecologisme social per assolir la sostenibilitat, la justícia social i la pau.

Aquest 2023 ha estat testimoni de com el tauler internacional ha passat de la invasió d’Ucraïna al genocidi a Gaza. La manca d’una resposta internacional ferma i immediata ha empès Ecologistes en Acció a sumar-se a la iniciativa de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS) per, a través de campanyes efectives no violentes, actuar contra companyies que participen en l’opressió poble palestí.

Aquesta manca de voluntat i determinació davant la urgència de respostes a la crisi sistèmica ha quedat retratada també en les 230 mesures presentades pel PSOE i Sumar a la recerca de conformació de Govern. Tot i que l’acord té aspectes positius, se segueix apostant pel creixement de l’economia i de les empreses, cosa que suposa agreujar la crisi ecològica i social, no aborda amb prou ambició l’emergència climàtica i òbvia la pèrdua de biodiversitat.

En un període de sequera marcat per onades de calor sense precedents, el president andalús, Moreno Bonilla, ha presentat una llei d’amnistia per als regadius a Doñana. Les mobilitzacions de milers de persones a Sevilla en defensa d’aquest espai únic i singular no han evitat la seva exclusió de la Llista Verda de la UICN. La depredació de l’agroindústria recolzada per la complicitat d’administracions i governs autonòmics ha posat en perill un altre ecosistema emblemàtic, davant d’això Ecologistes en Acció ha impulsat la campanya El veritable preu dels aliments Mediterranis per salvar el Mar Menor. A Catalunya, la mala gestió política de l’aigua ha portat les entitats a organitzar dues cimeres socials per la sequera i la campanya #NoEnRaja, per promoure una cultura de l’aigua d’acord amb els Drets Humans.

Ecologistes en Acció ha denunciat mitjançant la campanya La UE no és com la pinten, que aquesta institució és intrínsecament insostenible, injusta i antidemocràtica i s’ha sumat a les mobilitzacions de protesta durant el semestre de Presidència espanyola del Consell de la UE. L’organització celebra que la UE no sigui monolítica i hi hagi oposició de ministres i ministres d’alguns països a la proposta per a la desregulació dels organismes modificats genèticament (OMG). D’altra banda, s’han fet accions directes per exigir l‘abandonament dels biocombustibles a base de soja i palma, que generen entre dues i tres vegades més emissions que els combustibles fòssils.

Tot i l’informe “Nedant en Glifosat”, publicat a l’octubre per l’organització ecologista, on es constata que el 34,6 % de les aigües superficials espanyoles estan contaminades per glifosat amb nivells superiors als permesos per la normativa de qualitat ambiental, n’ha aprovat l’ús fins al 2033. La Comissió Europea ha estat incapaç d’arribar a un acord i amplia 10 anys l’ús d’aquest pesticida sense posar-se vermell. De poc han servit els advertiments recollits al manifest “La Plaga dels Plaguicides” que Ecologistes en Acció ha publicat juntament amb la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), WWF i SEO/BirdLife.

Pel que fa a l’emergència climàtica, Ecologistes en Acció ha analitzat l’acord final de la COP28 celebrada a Dubai, i l’ha catalogat com a “insuficient, decebedor i ple de coladors”. Tot i que finalment es parla dels combustibles fòssils com a origen de la crisi climàtica, el text inclou l’energia nuclear i falses solucions com la captura de carboni. La resposta de l’organització ecologista és remarcar la necessitat d’un canvi radical del sistema capitalista dependent dels fòssils, allunyada de les estructures patriarcals, neocolonials i extractivistes, per poder assolir la justícia climàtica.

A més, aquest any l’organització ha reforçat el seu posicionament sobre renovables, elaborat col·lectivament, apostant pel decreixement i un desplegament de renovables just, democràtic i que respecti la biodiversitat. En matèria d’energia, celebrem l’aprovació del Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears que abandona el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) a Villar de Cañas (Cuenca), encara que planteja 40 anys de negligència en política de residus en endarrerir les solucions definitives fins al 2073.

En temes relatius al medi marí, l’anguila europea (una espècie a punt de l’extinció que se segueix consumint a l’alta cuina) i el mar Mediterrani han estat els protagonistes de les negociacions europees de pesca per al 2024. L’organització ha presentat un any més l’informe Banderes Negres després d’inspeccionar novament 8.000 quilòmetres de costa. La protecció del medi marí al litoral andalús h ha estat l’eix central a bord del veler Deessa Maat, que ha finalitzat la seva campanya estival amb la identificació de 400 abocadors il·legals a través del seu web “Stop Vertidos Ilegales”. A més, l’organització ha celebrat el X Aniversari netejant platges, amb la retirada de més de 600 quilos d’escombraries a la convocatòria anual de Clean Up The Sea.

Pel que fa a la mineria, l’ebullició de projectes miners s’ha fet més evident en coincidir el 25è aniversari de la catàstrofe de Doñana amb la reobertura de la mina d’Aznalcóllar i el nou projecte polimetàl·lic de Cobre Las Cruces. La conseqüència d’aquesta ampliació minera és un abocament tòxic global de 85,52 Hm3 durant 18 anys a la Zona Especial de Conservació de la Xarxa Natura 2000 del Baix Guadalquivir, afectant també el Parc Nacional de Doñana. Aquests són només alguns exemples de l’absolut menyspreu als drets humans i ambientals que ha motivat més de 130 organitzacions a manifestar el seu rebuig davant la Llei Europea de Matèries Primes Crítiques.

La contaminació, la sobreexplotació de l’aigua, la sequera i el canvi climàtic està portant al límit la situació de deteriorament dels rius i els aqüífers sense que l’administració posi les mesures necessàries per revertir-lo. Davant això Ecologistes en Acció ha defensat els cabals ecològics per protegir uns rius vius a tot l’Estat -tot i això actualment a Catalunya s’ha pres com a mesura davant la sequera reduir els cabals ecològics, apostant per un tecnooptimisme proper a la creença en els miracles- i ha proposat cinc nous projectes de renaturalització de trams urbans a quatre comunitats autònomes: Extremadura, Canàries, Andalusia i Madrid. Les 20 propostes que l’organització ha posat sobre la taula, algunes ja en marxa, donen lloc a la creació d’espais naturals molt valuosos en espais urbans de ciutats i pobles.

En matèria de transports, la Llei de Mobilitat Sostenible no ha arribat a aprovar-se a causa de l’avançament electoral, situació que l’organització ecologista interpreta com una nova oportunitat per insistir en l’eliminació o reducció de vols curts, una mesura que s’ha aconseguit posar al centre del debat, a més de l’impost al querosè, i la recuperació del ferrocarril convencional.

Ecologistes en Acció s’han coordinat amb desenes de col·lectius per reclamar mesures que redueixin la contaminació i l’espai que ocupen els cotxes a les ciutats. També ha col·laborat en l’organització de centenars d’esdeveniments demanant Carrers Oberts per a la Infància, escoles sense fums i sense sorolls.

Justament el transport ha estat el tema central del lema de l’Ecomarxa del 2023: “Per una Mobilitat Sostenible, Social i Vertebradora per a un Planeta més Fresc”. La ruta d’aquest any ha recorregut Castella i Lleó, el sud de Cantàbria i Biscaia, i ha comptat amb més d’un centenar d’activistes pedalant com a senyal de protesta. S’han denunciat projectes de mineria, macrorenovables, ramaderia industrial i grans infraestructures per al transport. Però també s’han pogut conèixer i valorar els paisatges esteparis, la muntanya palentina, la fauna (gran i petita) o la flora que s’han trobat pel camí.

La posada en valor de la importància de paratges únics com les muntanyes ha estat el tema escollit per a l’obertura del IX Congrés Confederal a Saragossa. Ecologistes en Acció d’Aragó, la federació amfitriona, va exposar les amenaces a què estan exposats aquests espais a la taula inaugural de la trobada “Muntanya i valls en perill. Veus en acció”. La idea demencial d’unir pistes d’esquí per destrossar un d’aquests paratges únics com Canal Roya als Pirineus, ha portat l’organització a intervenir al Parlament Europeu al costat de la Plataforma en Defensa de les Muntanyes d’Aragó.

L’any acaba amb la presentació pública de la Nova Cultura de la Terra, un argumentari necessari per posar la vida al centre. Va ser el regal d’aniversari que l’organització ha posat a disposició del món per celebrar el 25è aniversari, per compartir tot allò que s’ha après durant un quart de segle en defensa de les persones i del medi ambient.

Sota el lema “Retalls de Lluites, Teixint Futurs” s’han reunit activistes de tot l’Estat per continuar enfortint llaços i coordinant les accions de denúncia davant dels atropellaments del sistema capitalista. Els més de 300 casos que es litiguen als tribunals per frenar tota mena de projectes, socialment i ambientalment insostenibles, posa de manifest la importància i el valor del treball realitzat pel moviment ecologista. Un moviment cada vegada més assetjat per les administracions més reaccionàries . La criminalització d’activistes que s’està vivint és injustificada i absolutament inadmissible.

La revolució serà ecofeminista, o no serà. Una convicció que Ecologistes en Acció posa de manifest en nomenar el primer trio de Coordinació Confederal conformat únicament per dones. L’organització es reafirma com a eina imprescindible per defensar ecosistemes essencials per a la vida humana i no humana a través del treball incansable dels seus grups locals.

L’objectiu d’Ecologistes en Acció sempre ha estat, i sempre serà, impulsar la transformació ecosocial des de la base i construir una organització plural, diversa i horitzontal.

Ara, més que mai, és d’una Ecològica Aclaparadora sumar forces, perquè juntes podem fer molt més. Fes-te d’Ecologistes en Acció.

Balanç ambiental del 2023: un quart de segle defensant la justícia social i ambiental

 

Deixa un comentari