Alfredo Vega, alcalde durant els dos darrers anys de la passada legislatura, valora com a líder de l’oposició els dos primers anys d’aquest mandat, tot considerant que no hi ha idees noves, res del canvi promès i una majoria absoluta que no deixa espai per a l’oposició.
Pep Valenzuela
Com es viu a l’oposició, després d’anys amb càrrecs de govern?
Totes les situacions en la vida tenen pros i contres. Ara no tenim la pressió que hi ha a l’equip de govern, però jo prenc la feina amb il·lusió. Clar que al govern tens una il·lusió més potent, objectius concrets, accions que tenen repercussió. A l’oposició, el teu treball no té els mateixos resultats. Però és un paper important, encara que gens fàcil davant una majoria absoluta. Però has d’estar on la ciutadania et col·loca. De totes maneres, som el segon partit de la ciutat i el primer de l’oposició. Per tant, hi ha un missatge clar, fer oposició propositiva, constructiva, però crítica, sobretot davant aquesta majoria absoluta que té tots els mecanismes legals per tapar tot allò que no sigui la seva voluntat.
Ho dius per quelcom concret això de la seva voluntat?
Sí, per exemple, vull recordar el primer enfrontament que vam tenir, quan l’alcalde va promulgar un decret que volia ratificar en el Ple que l’empresa que havia tingut durant 50 anys la concessió del pàrquing de Sant Roc, i el deixava dos anys abans en un estat lamentable, fos eximida de responsabilitat present, passada i futura. Els tres partits a l’oposició vam obligar a retirar el decret. Encara, però, esperem accions. Això ens semblava una injustícia, que no es reclamés a l’empresa les despeses pertinents. A més, perquè sabem que li va anar molt bé. Però no pots entregar a la ciutat, després de 48 anys, un pàrquing que ha estat un èxit, enfonsat en el bell mig de la ciutat.
Amb una mica de perspectiva, per què el PSC va perdre l’alcaldia després de 40 anys?
El moment era molt especial, veníem del 2017 amb molta tensió social. Jo havia assumit l’alcaldia amb les responsabilitats que avui porten l’Isaac Albert, el Jordi Ballart i la Teresa Ciurana; amb 6 regidores noves, i amb un govern en minoria. Una situació molt difícil.
El Jordi Ballart, l’endemà va començar la campanya. Realment, crec que van fer una campanya. Van patejar la ciutat, perquè, a més, estaven cobrant l’atur. La persona més coneguda de l’anterior govern, amb diferència, era el mateix Jordi, que exercí 5 d’anys com a alcalde, sense cap altra responsabilitat. Una part del PSC el va votar, com també una gran part del món independentista. El resultat, però, va sorprendre tothom, el mateix Ballart, segur.
Però, tot plegat hi ha una continuïtat en els partits i les persones: el mateix alcalde, algunes regidores; ERC ja havia fet govern amb el PSC. També hi ha continuïtat en les polítiques?
Hi ha diferències. Però no parlaria ni de continuïtat ni de ruptura. Veig continuïtat en la personalitat de l’alcalde, que avui és el president del seu partit, i no hi ha cap control ni oposició interna més enllà de la que pugui plantejar el soci de govern. En Jordi té un caràcter molt populista.
Pots definir una mica això del populisme, que avui serveix per a tantes converses?
Estar en campanya electoral permanent. Mesura sempre primer l’impacte en els resultats electorals, no en els interessos de la ciutat. Te’l trobes sempre actiu a les xarxes, que segur és electoralment més rendible, però no sé si més important per a la ciutat. S’ha de saber, ho reconec, però altra cosa és la gestió de la ciutat. Tenim un govern hiperactiu amb notes de premsa, en xarxes, però sempre primer l’alcalde i, després, ja veurem.
Tornant als punts de continuïtat i de ruptura, dels quals no volies parlar…
La veritat és que tenim un any molt marcat per l’emergència covid, i no es pot obviar, ha estat un temps molt difícil. Per la resta, hi ha hagut molta continuïtat en moltes polítiques. Els plans de ciutat aprovats pràcticament ja venien de l’anterior mandat. S’han fet campanyes, com la Revolució Verda, que l’únic impacte que jo he vist fins ara ha estat canviar els sentits d’alguns carrers. El TEI (Terrassa Energia Intel·ligent) s’havia treballat molt i venia de lluny, i es va començar a executar el març del 2019 sent jo alcalde.
No veig idees noves fins ara, tot i que van fer una proposta de govern sota el lema del canvi, tot era canvi. Han canviat les cares, no totes, però res més, no he vist els plans de transformació.
La pandèmia pot justificar que, com dius, el canvi no hagi arribat?
Tinc una visió crítica de la pandèmia, és un moment especialment difícil per als ajuntaments i administracions locals. Tothom ha fet coses, qui millor i qui pitjor. El problema aquí és que es va passar de tota l’oposició, quasi dos mesos oblidats, i vam haver de reclamar i insistir per la reactivació política. Amb l’oposició segur que s’hauria pogut resoldre millor. Aquest govern de majoria absoluta no ens té en compte per res, però nosaltres representem una part molt important d’aquesta ciutat. Jo vaig presentar un pacte de ciutat en aquells moments, que haig de dir que el vicealcalde Albert ho va agafar amb il·lusió, però després tot se’n va anar en orris per tots aquests fets d’enfrontaments i insults, una situació que jo crec que mai no havia d’haver passat aquí.
Ara, aquest pacte seria molt útil, perquè per primera vegada en la història la UE ha posat bilions d’euros a la taula que haurien d’aterrar als territoris, per finançar grans projectes tractors, que generin ocupació, que siguin transformadors.
L’alcalde té por de compartir protagonisme?
He demanat al govern què preparen, m’han presentat una sèrie de projectes, alguns ja estaven fets. Molts no tenen el perfil. Però la força avui és sumar ciutat. I això no ho veig.
Veus un govern compacte?
Cadascú va per lliure, hi ha qui funciona millor i qui… Ho dic sincerament, la gent d’ERC normalment funciona més, amb això no descobreixo res de nou. La resta, sabem que el senyor Ballart va fer una llista per guanyar eleccions però no per gestionar la ciutat. Això, amb tot el respecte per a les persones, és una crítica que no soc el primer que la fa. Pots agafar al més popular d’un barri perquè et faci guanyar vots, però després el poses a gestionar i això ja és un altre problema. I després es fan promeses increïbles, com cobrir la riera. Què faràs, posar els pressuposts dels 15 anys vinents per aquest únic projecte? No és seriós.
Heu forçat la crítica com a oposició?
No. En el debat de pressupostos ens vam abstenir, no ens necessitaven, però ho vam fer perquè creiem que era un missatge a la ciutadania. Afortunadament, ara tenim quasi 17 milions d’euros, sense les regles fiscals, que són els estalvis d’anys i que es poden posar ara al servei de la ciutat. Això és una situació que jo no he viscut. Aprovant ara un pressupost ben dotat, amb 17 milions, dona per fer política de ciutat, per a la reconstrucció.
Les relacions personals han dificultat l’enteniment o hi ha reals diferències de política?
Les actituds personals interfereixen en l’activitat política. Sincerament, l’alcalde només m’ha trucat una vegada en aquests dos anys, 10 minuts, per un tema quasi personal, i li vaig agrair. Però com a principal partit de l’oposició jo no m’he reunit cap vegada amb ell. I no li diria que no, per descomptat estic a la seva disposició. De fet, sí que m’he trobat amb el tinent d’alcalde Albert, però amb l’alcalde res. Una altra cosa és que, com a oposició, haig de mantenir una posició crítica, de fiscalització, per defensar la ciutat. No és una qüestió personal.
“Com a principal partit de l’oposició jo no m’he reunit cap vegada amb l’Alcalde. I no li diria que no, per descomptat”
“En aquest mandat quasi no existeix crítica ni demanda, els jubilats i sanitat i poc més”
Creus que la majoria absoluta dificulta les relacions?
Durant el mandat passat hi havia 7 grups al Ple, i un govern en minoria. Jo donava joc a tothom. A més, hi havia una ciutadania molt desperta, grups socials actuant en diferents camps. En aquest mandat quasi no existeix crítica ni demanda, els jubilats i sanitat i poc més. Crec que la ciutat està adormida. Segur que la situació de pandèmia ha complicat, clar. És veritat que per governar és més difícil com abans, però és més positiu, la ciutat se sent més representada.
L’actual govern es troba amb problemes vells: residus i neteja, participació ciutadana, els autobusos i altres. Com antic alcalde i regidor què pots dir?
El problema de neteja arrossegava diversos problemes, un d’organitzatiu que no s’ha acabat d’abordar. Un de dotació de recursos. També una part de conscienciació i civisme. Nosaltres ja vam començar amb la dotació econòmica, i s’ha continuat, és veritat. Ara, amb els recursos extres que he dit, és d’esperar que funcioni millor.
Pel que fa a la participació haig de dir que hi ha hagut un retrocés. Els consells de districte, per exemple, tenien capacitat per determinar algunes inversions, que eren aproximadament uns 80.000 euros, també per activitats. Els pressupostos participatius, amb valoracions de tota mena, van ser una experiència i es van fer accions. De moment, no hem vist tampoc res.
Amb relació al transport urbà amb autobús, crec que el model que es proposa ara serà més car per a la ciutat.
Quan l’alcalde Ballart parla de municipalitzar serveis, compartiu la idea?
L’Ajuntament de Terrassa, segurament és el consistori que té més gestió directa de serveis municipalitzats. Jo ideològicament no tinc cap aversió. Però pensar que tot es pot municipalitzar… s’han de veure resultats, amb empreses i en concret, i l’oportunitat del moment. Però veig molt difícil la gestió de menjadors escolars, perquè l’administració és complicada. Però bé, les promeses es van fer en campanya, aquesta és una de les polítiques del dit canvi, però jo no he vist encara cap d’elles.
Deixa un comentari