Taller de manualitats i valors. Foto: Creixen Terrassa
Lluís Costa
Creada l’any 1940 per iniciativa privada, amb el nom de Cultura Pràctica, canvià de titularitat per primera vegada l’any 2012. Els nous propietaris tenien un ambiciós projecte que no va reeixir i, pitjor, portà el centre a concurs de creditors. L’any 2018, Creixen Educació, cooperativa de segon grau i membre de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, adquirí l’escola del carrer Sant Pere, que compta actualment amb un equip de 54 docents, 12 PAS, i 561 alumnes a educació Infantil, Primària, ESO i Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en situació de dependència.
Professorat, alumnes i famílies a l’expectativa, també des de l’Ajuntament, perquè no es podien derivar fàcilment més de sis-cents alumnes a altres centres de la ciutat; els dubtes i pors de llavors es van anar esvaint aviat, al mateix temps que es confirmaven les esperances i il·lusions sorgides amb el canvi i noves propostes a mida que es concretaven i l’economia s’estabilitzava.
Pel que fa a l’estructura organitzativa i de gestió, s’ha produït un «gran canvi», declara l’Alícia Pericas, cap d’estudis d’Infantil i Primària, a Malarrassa. «Abans, l’estructura de direcció era vertical, ara hi ha un equip directiu molt ampli, que es relaciona de forma horitzontal».
Hi ha un nucli directiu, amb sotsdirecció i caps d’estudis, matisa la Maite Márquez, directora del centre, «que es complementa amb l’equip directiu ampliat, amb les coordinacions d’etapa i projecte». Un model d’organització i funcionament que no es limita al professorat, afegeix, «els espais de participació, abans pocs i limitats, ara són amplis i per a tothom: alumnes, docents i famílies».
Tothom participa en l’elaboració del document bàsic que regula el funcionament, el Pla de gestió i la programació general, on es plantegen objectius i es defineix un pla per 4 anys, destaca en José Ramon Bertolín, director pedagògic de les escoles Creixen. Es fa revisió anual, comprovant el nivell d’assoliment, i debatent i apuntant propostes per seguir endavant. El mes de maig es comencen a fer enquestes i, després, s’obre un procés de reflexió entorn dels resultats, reflexió que portarà a mantenir i consolidar la línia o, si cal, fer propostes noves.
D’altra banda, el fet de formar part de la cooperativa de segon grau Creixen Educació amplia el focus de reflexió, perquè es realitzen trobades regulars d’equips docents de les diferents escoles (les Creixen Povill, (Olesa), Creixen Goar (Viladecans) i Creixen Terrassa).
Des de Malarrassa demanem si després de formar part d’una cooperativa de segon grau també es plantegen l’objectiu d’esdevenir escola cooperativa de treball en tant que Creixen Terrassa.
Primer, aclareix en Bertolín, la cooperativa Creixen Educació la van constituir les cooperatives Abacus, Suara i Escola Sant Gervasi. Aquesta Creixen és titular de les tres escoles citades, cap d’elles encara cooperativa, però «és una perspectiva que ens agradaria, la veritat és que sí», afirma.
Defensa que el model cooperatiu, tant com el del Tercer Sector, sense afany de lucre, «tenen cabuda en el sector educatiu, aportant experiències i model de participació, les persones treballadores són protagonistes». Confessa, no obstant, que tot plegat comporta dificultats econòmiques i tècniques, però que amb bona voluntat dels departaments d’Educació i Treball Departament d’Educació i el de Treball l’objectiu es podria assolir.
«Abans, l’estructura de direcció era vertical, ara hi ha un equip directiu molt ampli, que es relaciona de forma horitzontal»
L’alumnat ja va fent les seves cooperatives i experimentant altres formes de participació pel que fa a l’organització de l’escola i l’activitat. En algunes de les escoles Creixen, les famílies també formen cooperatives de consum per a gestionar part dels recursos de l’escola, amb la creació de la sòcia de consum i col·laboradora.
Pel professorat, que ha viscut en els darrers anys les vicissituds ja assenyales, el canvi a la situació actual els va donar molta confiança, comenta la Directora, perquè «Creixen ens va portar transparència en la gestió quan veníem d’un període en què sabíem que l’economia no anava bé, però no sabíem res de concret». Ara, el projecte de futur és també d’inversions: en l’edifici, conservant i protegint les parts històriques, en estructures i per a les activitats.
Aquí hi havia també un actiu important, principalment l’equip docent i el personal, «volíem anar endavant amb el projecte, però amb les persones i l’equip docent i les seves propostes pedagògiques i les seves idees», assegura el Director pedagògic i soci de la matriu.
Sobre la, en principi, paradoxal situació en què una part de l’entitat sigui plenament cooperativa i altres no, com l’escola a Terrassa, el Director pedagògic i alhora membre soci de l’escola Sant Gervasi, on participa en l’assemblea cooperativa, que és l’òrgan sobirà d’aquella, declara que això no comporta contradicció, «perquè el funcionament diari de les diferents escoles, ara mateix i a la pràctica, és el mateix».
Comunica’t, taller de comunicació audiovisual ESO2. Foto: Creixen Terrassa
Afegeix la Raquel Moral, sotsdirectora de l’escola, que hi ha les direccions pedagògica i de gestió generals que es coordinen amb les direccions pròpies de cada centre. «I això no és imposició, no és ordenar. Si la direcció pedagògica té una idea que no coincideix amb les necessitats locals, podem fer propostes alternatives, clar que cercant sempre la coordinació».
Els canvis organitzatius i de funcionament, com és fàcil imaginar, afecten i són afectats al mateix temps per les emocions i sentiments. Les declaracions recollides en parlen prou d’això, i encara hi ha casos, com el d’en Toni Moreno, que va ser contractat per a una substitució quan la nova gestió ja funcionava: «M’esperava, segurament, ser el nouvingut a l’escola; però em vaig trobar que se’m tractava com a la resta, que les meves opinions, comentaris i inputs eren considerats igual. Vaig pensar: jo vull treballar aquí».
La Maribel Sangüesa havia treballat a Cultura Pràctica durant uns cursos, comenta el canvi el l’actual situació: «Va ser impressionant, no hi ha color. Tot novetat, hi ha confiança en nosaltres, ens sentim escoltats, les nostres propostes i opinions se sumen al conjunt, tenim ganes de fer coses».
En aquest punt, l’Adelmai Company, mestre que coneix bé l’etapa d’Infantil i de Primària, subratlla que el canvi els va motivar molt, «ens va fer tornar a estimar la teva feina, tenir ganes de fer, de formar-nos, de buscar. Sigui el tipus d’empresa que sigui, quan al capdavant tens gent amb il·lusió, ganes, que confien, t’escolten i aposten per tu, ja ho tens».
Aprofundint en aquest aspecte dels sentiments i les motivacions, destaquen que «som una escola molt familiar, ens coneixem, ens cuidem… i això a l’hora de transmetre un projecte educatiu a alumnat i a les famílies, integrant-les i oferint espais per estimular la participació, és extraordinari», emfasitza la Maite.
Cooperatives d’alumnes
Ciència i experimentació a Infantil. Foto: Creixen Terrassa
L’alumnat de Creixen Terrassa fa assemblees, escull delegats i representants; i des de cinquè de primària crea cooperatives que decideixen el seu propi projecte; decideixen un nom i creen un logo identificador, i es donen òrgan gestor i estatuts. La professora Adelmai Company, tutora de sisè, explica que aquestes cooperatives participen del projecte CuEme de la Diputació de Barcelona. Són cooperatives de producció que elaboren béns de dissenys propis després de consultar la comunitat educativa sobre allò que els agradaria i compararien. Els fan amb materials reciclats d’acord amb l’objectiu de les 3R: reduir, reutilitzar, reciclar. Són productes fets a mà, com per exemple clauers, candelers, rètols de fusta per penjar o portallàpissos. Després, calculen preus, els etiqueten i els porten a vendre al mercat de la ciutat, el Mercadal.
Una part benefici es dona a l’ONG que els membres de la cooperativa decideixen, com ara de companyes contra el càncer o protecció d’animals; l’altra part decideixen què fer, i aquí es treballa en diferents àrees: lingüística, matemàtiques, artística. A sisè, les cooperatives es transformen per oferir serveis, de caire solidari i social, i que treballen per contribuir a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible o Objectius Globals, adoptats per les Nacions Unides el 2015.
El nombre total de cooperatives aquest curs són 5, 3 a primària i 2 a l’ESO. L’elaboració dels estatuts, l’elecció del consell rector i l’acord sobre objectius i propostes són «moments de debat on, a més a més, es valora l’expressió oral i exposició d’idees», subratlla l’Adelmai. Aquest any es va decidir tractar oli usat i reutilitzar-lo per fer sabó. Primer, fer la recollida i emmagatzematge; després elaborar-lo i, finalment, distribuir el producte entre l’alumnat de la classe per al seu ús. Si això funciona, explica la tutora, s’ampliarà la distribució a l’escola i al barri.
Deixa un comentari