A la sala d’Abacus, en Joan Tamayo presenta l’acte. Foto: PV
Un carrer en memòria de l’Arcadi a Terrassa
Pep Valenzuela
L’alegre i feliç trobada de desenes «d’arcadistes», com proposaren la Mar Valldeoriola i en Jordi Algué dir-se les persones que comparteixen el pensament de l’Arcadi Oliveres, no ho va ser d’alegria inconscient ni buida, ben al contrari. Cal molta consciència com per convocar, en aquest temps tan difícil per la pau, un acte contra la guerra i la violència, com proposà en Joan Tamayo, en nom de Malarrassa, la plataforma Aturem les guerres i la nova entitat Terrassa Transforma, a l’inici de la presentació del llibre Papers de pau, un recull de 41 textos indispensables de l’economista i activista social, mort l’any 2021.
Sense por a exagerar, hom parla de textos indispensables en aquest recull que acompanya un recorregut de més de 50 anys de pacifisme a Catalunya: organitzacions, campanyes, vivències, lluites i escrits sobre teoria i pràctica, en la mida en què, parlant de pau i noviolència, pogués fer sentit la separació d’aquests dos moments.
En Xavi Parisa, membre i portaveu de la campanya Aturem les guerres cridà a «no perdre la consciència ni la memòria en aquests moments, i a no callar: que el silenci no ens faci còmplices», digué. Les mateixes potències i governs que ara volen que donem suport a la carrera armamentística i bel·licista que, suposadament, hauria de portar a la pau, són les mateixes que, junt amb les grans empreses dels seus respectius països, estan fent negocis multimilionaris, les mateixes que alimenten altres guerres i conflictes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà, les mateixes que no mouen un dit per acabar amb la fam i la pobresa al món aquestes guerres.
A l’espai central de la llibreria Abacus, les editores del llibre, la Mar i Jordi, destacaren alguns moments i idees de la vida i pensament pacifistes de l’Arcadi (podeu llegir resum en aquest enllaç), al mateix temps que mostraren fotos de l’arxiu personal d’Oliveres i de moments dels treballs que totes dues realitzaren amb ell. La Mar l’acompanyà durant anys, gravant i transcrivint alguns dels seus articles i llibres. En Jordi ha organitzat l’arxiu i el seu traspàs a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Mar Valldeoriola i Jordi Algué (al sofà). Foto: PV
En el llibre que presentaren, totes dues signen el pròleg (accessible en aquest enllaç) i afirmen: «Juntament amb la denúncia del negoci de la guerra, Arcadi Oliveres ens senyaria com traçar els camins que menen cap a la pau, sobretot la lluita per la justícia global. Recordant-nos que justícia i pau, o viceversa, van sempre lligades. La pau no és només absència de guerra, sinó la presència de la justícia. Poca diferència hi ha entre matar algú o condemnar-lo a morir, diguem, de fam».
En aquesta lluita per la pau i, concretament, la memòria del llegat de l’Arcadi, des de fa mesos es mou a Terrassa una campanya que reivindica un carrer a la ciutat amb el seu nom (enllaç a la campanya de signatures). El grup promotor proposa canviar el nom d’un carrer ja existent, el del general Milans del Bosch, a tocar de la trobada del carrer Murillo amb av. 22 de juliol i camí Romeu de Montserrat, un nom que en aplicació de la llei de Memòria Històrica ja hauria d’estar fora, i aprofitant que en el mateix hi ha plantades algunes oliveres frondoses.
Deixa un comentari