Joan Tamayo Sala
Era l’any 2012, en plena “eufòria” post-15 M (aquell rampell històric) que va omplir les places i els carrers d’aquest país de veritable esperança de canvi i de transformació real (“No ens representen”, “Li diuen democràcia i no ho és”), quan una colla de somiadors i somiadores, activistes d’arrel, enfortits per mil i una batalles perdudes (militants socials, polítics, sindicals…), ens vam començar a reunir formant l’Associació Cultural Malarrassa.
A les hores encara teníem una certa “trempera”, encara que després veiérem com molts dels nostres ex-companys i ex-companyes del 15M, llençaven aquest meravellós tresor, cuinat al carrer, a les escombraries de la història, per la mateixa raó de sempre: ambició de poder, estratègies equivocades i poc valentes; en definitiva, enlluernats per les misèries del propi sistema que volíem combatre.
Però nosaltres estàvem encoratjats i vèiem la necessitat vital que a Terrassa és promogués la transformació o realització social, a partir de la informació i la comunicació, l’anàlisi, estudi i intervenció en l’àmbit local. Necessitàvem una eina per a les relacions amb el conjunt d’associacions, grups, entitats, ONG, institucions, sindicats, partits, i el conjunt de les persones i el teixit associatiu.
Un mitja de comunicació realment independent del poder, creat per a la pròpia ciutadania, que informés de la “veritat” i no mediatitzes la informació seguint els designis dels poders econòmics i polítics.
Era un repte difícil, no érem massa gent, però confiàvem què s’aniria sumant gent i trobaríem els recursos necessaris (com sempre la ingenuïtat revolucionària).
Però clar, no estàvem disposats a seguir sota la dictadura informativa d’un únic diari local, Diario de Terrassa i després, massa tard, Diari de Terrassa, hereu directe del franquisme, que no havia fet la transformació necessària, en ple segle XXI.
Ja l’any 2013 vam començar amb notícies i reportatges que publicàvem en una primera versió de la pàgina web; més tard, el novembre de 2014, surt el primer número de l’edició en paper mensual, la qual s’ha mantingut fins al dia d’avui (amb petits lapsus, evidents, per un mitjà que depèn, única i exclusivament, del suport de la gent).
Ja teníem el somni fet realitat Malarrassa, un periòdic independent i de distribució gratuïta que es reparteix mensualment a associacions i entitats, casals i centres cívics, edificis públics, biblioteques, bars i comerços de tota la ciutat amb un tiratge de 10.000 exemplars.
Les dificultats han estat moltes. Es fa difícil que la gent entengui la importància vital del projecte a l’hora de donar-hi suport financer, no s’arriba a cobrir-lo amb les persones associades previstes en un inici.
Ha costat, també, mantenir una línia comercial alineada als valors del projecte, ja que s’ha fet una publicitat ètica i no s’admet promocionar segons quines empreses i grans marques.
Però no es pot tirar la tovallola, i menys en aquests temps, on governa la mentida (fake news), la manipulació, el pensament únic i els discursos dirigits, com el de la “guerra”. I a més, circulant de forma molt més ràpida que la veritat. A una velocitat tal que fa que la ciutadania no tingui temps de digerir, reflexionar o actuar (de fet, aquest es l’objectiu d’un sistema “depredador” com el que ens domina).
És per això que cal reivindicar el dret a la informació, a la transparència, el dret emergent a una democràcia participativa i real, dret a la seguretat vital, dret a què ens tractin amb dignitat.
Un mitjà propi de la ciutat de Terrassa, de tota la gent amb esperit emprenedor, participatiu, amb neguit cultural, de transformació social, de servei a la ciutadania i de lluita pels drets humans. Sense intervenció de cap poder exterior, ni cap fons o capital amb altres interessos. No es pot permetre que perdem aquesta gran oportunitat.
No podem deixar que un mitjà lliure i amb potencialitat transformadora caigui, per inacció o manca de consciencia i sensibilitat. I menys davant el capitalisme més ferotge de tots els temps està col·lapsant la vida de la gent i des-humanitzant tot el que esdevé una simple relació entre persones o entre ciutadans i administració-Estat.
Per exemple: molts ciutadans segueixen, confortablement instal·lats al sofà del saló, mirant a la petita pantalla una sensacional cascada d’esdeveniments a base d’imatges fortes, violentes i espectaculars, que no els pot informar amb serietat.
El periodisme televisiu, estructurat com una ficció, no està fet per informar sinó per distreure. La successió ràpida de notícies breus i fragmentades (una vintena per cada telenotícies), produeix un doble efecte negatiu de sobre-informació i desinformació; i, finalment, perquè voler informar-se sense esforç és una il·lusió, perquè els ciutadans adquireixin el dret a participar intel·ligentment en la vida democràtica.
Després, la híper-emoció (i la manipulació de les emocions humanes, com la por), un mecanisme que torna veritable allò que va provocar l’emoció del teleespectador; quan el telespectador només pot tenir certesa de l’emoció que li provoquen unes imatges sobre les que no té mitjà de saber si són reals o falses.
La confusió entre comunicació i informació és escandalosa, avui.
El veritable poder és actualment ostentat per un conjunt de grups econòmics planetaris i d’empreses globals, el pes de les quals en els negocis del món resulta de vegades més important que el dels governs i el dels estats. Ells són els “nous amos del món”, es reuneixen a Davos, en el Fòrum Econòmic Mundial, i inspiren les polítiques de la gran Trinitat globalitzadora: Fons Monetari Internacional, Banc Mundial i Organització Mundial del Comerç.
I per això ha de prendre més entitat que mai, aquell principi, massa oblidat, lamentablement, de transformar el món des de lo més pròxim ( la comunitat local) “de lo local a lo global”.
La Globalització, maleïda, ha estat també la globalització dels mitjans de comunicació massiva, de la comunicació i de la informació. Aquests grans grups ja no es proposen, com a objectiu cívic, ser un “quart poder” ni denunciar els abusos contra el dret, ni corregir les disfuncions de la democràcia per polir i perfeccionar el sistema polític.
La qüestió cívica i de consciència de espècie humana que se’ns planteja d’ara endavant és la següent: com reaccionar? Com defensar-se? Com resistir l’ofensiva d’aquest poder nou que, d’alguna manera, ha traït els ciutadans i s’ha passat a l’enemic?
Com diu el gran comunicador “altermundista” i activista Ignacio Ramonet, cal, simplement, crear un “cinquè poder”, que ens permeti oposar una força cívica ciutadana a la nova coalició dominant. Un “cinquè poder” la funció del qual seria denunciar el superpoder dels mitjans de comunicació, dels grans grups mediàtics, còmplices i difusors de la globalització liberal. No només deixen de defensar els ciutadans, sinó que moltes vegades actuen en contra del poble en el seu conjunt. I això només es pot treballar des de la proximitat d’una comunitat local que de forma lliure i autònoma, es doti d’un mitjà de comunicació propi, fort i ben construït sobre els valors de la democràcia real i els valors que sustenten els Drets Humans.
Finalment, perquè es també molt important, mantenir un mitjà de comunicació i informació alternatiu de la ciutadania, a nivell de comunitat local?. Doncs per reforçar i consolidar el que estableix l’art. 1 de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per mes de 400 ciutats i ajuntaments de tot Europa l’any 2000 i entre ells el de Terrassa. I que diu aquest article:
Art. I – Dret a la Ciutat
1. La ciutat és espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat.
2. Les autoritats municipals fomenten, amb tots els mitjans de què disposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida dels seus habitants.
Malarrassa ha estat i es un dels agents actius que durant aquests últims anys han ajudat a divulgar i a sensibilitzar per a la lluita dels Drets Humans ( i ho ha fet ajudant a difondre la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, precisament) i també treballant de forma sensible i cooperativa, amb els moviments socials reivindicatius de la ciutat i el conjunt del teixit associatiu de Terrassa.
El primer Dret d’aquesta Carta (el Dret a la Ciutat) cal desenvolupar-lo i difondre’l al màxim i per això necessita que els ciutadans i ciutadanes puguin treballar i construir una democràcia plena, on el dret a la informació i a la comunicació es bàsica.
Com em dit abans, les ciutats del futur han de ser glocals (treballar localment, per canviar-ho tot).
D’aquesta manera, la ciutat glocal es caracteritza no tan sols per la seva grandària, situació geogràfica, producció econòmica o població, sinó per les accions de la seva administració local, clarament influenciades per les activitats de la seva societat civil organitzada. En aquest sentit, definim una ciutat glocal com aquell municipi, del nord o del sud, conscient dels problemes globals que ens afecten, dirigit per unes autoritats locals que implementen polítiques públiques al seu territori encaminades a esmenar-los o com a mínim a no empitjorar-los, i que actuen amb una clara vocació internacional, que canalitza tant com impulsa les demandes de la seva societat civil organitzada.
Sectors on s’ha de treballar intensament i que necessiten d’instruments forts i independents com Malarrassa: democràcia, desenvolupament sostenible, cooperació descentralitzada, recerca de la pau i drets humans.
Cal doncs, animar a la ciutadania terrassenca, oberta, plural, acollidora, cooperadora, amb ganes de recuperar els valors humans que el sistema ens ha robat, que s’animin i que intentem aquest esforç comú (entitats, associacions, protagonistes d’una vida social i cultural prou rica) que deixin de mirar-se el melic, perdin la por a tot, siguin valents i valentes i aprofitin aquesta ocasió, per seguir treballant i teixint una proposta comunicativa alternativa com la de Malarrassa.
No és gens gratuït que el projecte Malarrassa obtingués l’any 2022 el reconeixement de la menció especial mitjans de comunicació 2022,per a la divulgació dels Drets Humans a la societat, atorgat pel prestigiós Institut de Drets Humans de Catalunya i entregat al Parlament de Catalunya per a la pròpia vici-presidenta del Parlament el passat mes de febrer del 2023.
Es un projecte que molts ens el sentim nostre, perquè està pensat per a la gent i no es propietat de ningú, en concret, de cap poder especulador que només busqui els beneficis o la intenció d’influir sobre la ciutadania per impedir que pensem i que actuem com a societat compromesa i valenta que necessita transformar aquesta societat.
Aconseguir arribar al número 100 es una bona senyal del seu potencial. Celebrem-ho però a la vegada fem una reflexió profunda com a ciutadans i ciutadanes d’aquesta Terrassa que molts somiem algun dia , per nosaltres i pels nostres fills: una ciutat de drets i lliure.
Joan Tamayo Sala, advocat, president Observatori Drets Socials de Terrassa, membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
Deixa un comentari