Pep Valenzuela
Per què i com ser pacifista avui i encara? Què vol dir pacifisme i noviolència? El pacifisme és anticapitalista? Aquestes són algunes de les preguntes que ens venen al cap en mirar-nos aquest llibre de textos de l’Arcadi Oliveres, Papers de pau, (Angle editorial, 2022, amb l’ICIP). «Les guerres són un dels majors negocis del món, empreses i governs es beneficien econòmicament i políticament d’aquelles», diu la Mar Valldeoriola resumint una les idees centrals d’aquest pensament pacifista que recorre el llibre, «i practicar la pau i defensar el desarmament, són tasques urgents, possibles i necessàries. Perquè la pau no és només l’absència de guerra, és pau positiva que ens ensenyava l’Arcadi, que vol dir drets per a tothom, viure en pau amb dignitat, igualtat, democràcia, justícia global».
El llibre és un encàrrec de l’Institut Català Internacional per la Pau, i la Mar Valldeoriola i Picanyol és editora d’aquest, junt amb el Jordi Algué Sala. Ella ha estat durant anys editora de la major part dels seus llibres. Explica en conversa amb Malarrassa que durant molt temps ha gravat el que l’Arcadi deia i anava transcrivint les idees i tot plegat.
El pensament de l’Arcadi, doctor en ciències econòmiques, va més enllà del pacifisme, o millor dit, parlar de pau i guerra, és parlar d’economia i relacions socials, de justícia, de justícia i pau, que així és el nom d’una de les entitats que va presidir durant anys.
En tot cas, els textos recollits en aquest volum se centren en aquest tema. L’encàrrec de l’ICIP, del qual havia format part, forma part de la col·lecció Clàssics de la pau i la noviolència que publica l’entitat. La Mar i el Jordi, arxiver i responsable de portar tots els materials del pensador i activista a l’Arxiu Nacional de Catalunya, han fet una curosa selecció a partir de 800 documents, que es reduïren a 150 i, encara més, als 41 disponible en les poc més de 300 pàgines finals.
Una visió, així, d’activitat i pensament des dels anys 1970 fins a l’actualitat. Una caminada per més de 50 anys de campanyes i mobilitzacions, de l’activitat d’entitats i organitzacions socials. «Mirem la diversitat cronològica i tipològica dels escrits, molts dels quals publicats ja en altres llibres i revistes», explica en Jordi, «però també d’inèdits». La diversitat està recollida en 7 blocs: Guerra, armes i negoci. El cicle armamentístic; Implicacions i obsessions de la guerra; Camins (i raons) cap al desarmament; Entitats de pau. Campanyes, accions i moviments; Alternatives i camins cap a la pau; Referents de pau; Pacifisme i cultura de pau.
Parlar de pacifisme i noviolència a Catalunya i l’Estat espanyol és parlar de l’Arcadi. Ell va formar part de bona part de les entitats i organitzacions, va ser promotor i impuls de les campanyes. «Els capítols d’aquest llibre permeten conèixer i entendre la formació del moviment pacifista a Catalunya», assegura el Jordi, «des de l’antifranquisme, passant per moments clau de la nostra història recent»; com la campanya contra l’ingrés a l’OTAN, la campanya permanent contra la producció i comerç d’armes, l’objecció de consciència i la insubmissió, i fins al moviment 15M i l’ocupació de les places, en les quals ell va passar dies compartint debats i lluites.
«I atenció!!», alerten la Mar i el Jordi, «s’ofereix aquesta perspectiva històrica del que s’ha fet i aconseguit, però també s’apunta el que queda per fer! Ara estaria esgarrifat, perquè sempre va ser contra la normalització de la violència com a única via, com ara veiem en la guerra a Ucraïna».
Les editores afirmen que aquest conflicte ja està servint «d’excusa per al bel·licisme i l’armamentisme, com a justificant per a un major augment de la despesa militar a Espanya i el món». Recorden xifres citades per l’Arcadi, i avui segur ja superades, de despesa militar, uns 75 milions d’euros diaris, «imagina quants problemes no es podrien resoldre amb això, recorden que ell tantes vegades havia dit».
En els textos del pensador pacifista i anticapitalista també els temes i problemes que als anys 1970 i 1980 ja es plantejaven, encara que de forma marginal o poc tinguda en compte, com són els climàtics i mediambientals i la relació d’aquests amb les formes i models de producció i consum, amb el dit creixement econòmic, una idea central: «el creixement té límits» que, tot apunta, fa anys, potser dècades, que ja hem superat.
El pròleg escrit per la Mar Valldeoriola i el Jordi Algué situa molt bé la figura del pacifista i anticapitalista. Ara, cal dir, emfasitza Algué, «la selecció de textos ha estat possible gràcies a la companya de vida de l’Arcadi, la Janine Künzi, que ha obert la porta de l’hemeroteca i de la seva casa. És una figura essencial per entendre l’Arcadi».
Deixa un comentari