“Fins ara, la legislació sobre el joc sempre ha afavorit les grans empreses fent que augmentin les apostes”
Lluís Costa
Psicòloga general sanitària, la Isabel Bosch començà a treballar en el tractament d’addiccions fa 28 anys, primer amb l’alcoholisme, però tot seguit, «davant la necessitat de donar cobertura terapèutica al creixent nombre de població afectada de joc patològic», recorda, va centrar-se en la ludopatia. Sempre en relació amb associacions de famílies i persones afectades, va participar en la creació de les entitats Fora de joc, AAFAL, FACAJOC, www.ludopatia.cat. «Vàrem néixer amb el projecte ambiciós d’atendre una població que creixia en nombre i ràpid i per a la qual no hi havia suficient atenció pública».
Isabel Bosch, en un moment de l’entrevista. Foto: LC
Des de l’administració pública no només no es feia prou per atendre les persones afectades. Paral·lelament, la legislació no ha fet més que incentivar el joc i les apostes. Quan van començar, feia més de 10 anys que «la indústria del joc anava forta, ja hi havia moltíssima afectació. Però, sorprenentment, els nostres polítics en lloc de vetllar per l’interès general amb campanyes preventives, per exemple, alertant del perill, han aprovat tota una normativa que afavoreix sempre i molt la indústria del joc».
Les dites màquines escurabutxaques, afirma, han pogut perfeccionar-se i fer-se més addictives, mitjançant imports de premi més elevats, temps de reacció entre aposta i resultat cada vegada més breu. La legislació ha afavorit també l’obertura de casinos a grans nuclis urbans. Després, es legalitzaren les cases d’apostes, els salons de joc i el joc en línia. «Els efectes de l’aprovació d’aquestes normatives els hem vist immediatament a la consulta», explica la psicòloga, «amb un augment de pacients proporcional».
Quan, sota la pressió de diferents sectors socials, el 2022 es va regular finalment la publicitat, «recordaràs quan enmig dels partits de futbol passaven els anuncis a la tele! Era una cosa exagerada», diu indignada, es va fer de manera que entrés en vigor l’agost de l’any següent, o sigui en finalitzar la temporada, «no fos cas que les cases d’apostes perdessin clientela i ingressos».
«La legislació ha afavorit també l’obertura de casinos a grans nuclis urbans. Els efectes els hem vist immediatament a la consulta amb l’augment de pacients»
Les regulacions permeten que els salons de joc es puguin obrir a prop de facultats, instituts, a tots els barris, sense tenir en compte el risc per al jovent i, més enllà, amb l’apologia de facte que aquesta presència «normal» dels locals per tot arreu suposa. «Tot això, ens fa pensar que molt probablement hi ha corrupció per haver aconseguit aquestes lleis tan benefactores del sistema», sospita la psicòloga.
Enguany, el reial decret de 14 de març deixa en mans de la indústria del joc la «promoció de pautes de consum saludable», diu el text del decret, «o sigui, posen la guineu a guardar les gallines», comenta sorneguera. Això, de fet, passa amb la publicitat de l’alcohol, que també convida a consumir amb «moderació». «En cap moment les campanyes van adreçades a la perillositat intrínseca que té la conducta de joc per si sola», emfasitza Bosch.
«Això, a traç gros, és el que hem vist en aquests 30 anys», resumeix, «la problemàtica, amb tanta afectació, no només no s’ha regulat ni s’ha fet pedagogia sinó que s’ha fet apologia del joc».
Una altra dimensió del problema té a veure amb el fet que és molt freqüent la combinació de joc i consum d’alcohol. Hi ha les escurabutxaques als bars i en els locals se sol beure, «sovint, ets convidat perquè ets bon client», li expliquen alguns pacients. Aquestes dues addiccions comparteixen una acceptació i normalitat cultural i social. «Fins i tot pots esdevenir un heroi», i diu: «són virals vídeos on es mostren estratègies per guanyar en les apostes, i això va com del tot normal, igual que beure també clar».
La psicologia fa llum
Els processos per dependència guarden molts trets comuns i, moltes vegades, van aparellats. És freqüent el perfil de pacient que encadena conductes, informa Isabel Bosch, psicòloga; com primer beure, després cocaïna per neutralitzar l’alcohol i, amb això, pujada d’ànims i jugar perquè creus que pots aconseguir els premis.
La psicologia té molts arguments per explicar als pacients el funcionament de l’addicció. Normalment i d’entrada, «creuen que estan jugant amb la màquina, i no veuen que és la màquina que juga amb el seu sistema nerviós», subratlla Bosch. Els mostren experiments realitzats des de fa molt temps a laboratoris, «van entenent que el que els ha passat no és perquè no en sàpiguen prou, sinó perquè el nostre sistema nerviós té fragilitats i en determinants moments podem ser molt vulnerables».
La psicologia constructivista ha donat eines i moltíssima informació per entendre com podem canviar la realitat en funció del que fem, amb el que construïm des de l’aquí i l’ara, informa la psicòloga, i «la persona es va empoderant i pot acabar aconseguint tenir un bon autocontrol».
Després, hi ha l’anàlisi transaccional, aquesta part de la psicologia que va explicar molt sobre les instàncies internes. O sigui, aquesta concepció segons la qual en la ment influirien o disputarien dues forces: una criatura capritxosa i una d’adulta, per dir-ho de forma entenedora. «És la primera la que domina en els casos d’addicció», explica Bosch, «i, per tant, cal treballar per reforçar a l’adulta, per superar la dependència i per prevenir recaigudes».
La neuropsicologia, mentrestant, ha aportat molta informació sobre la ment, aquesta «caixa negra» a la qual es referia el conductisme. En els primers laboratoris de psicologia parlaven d’estímuls i de resposta, una relació molt clara en el cas del joc, però sense saber com funcionava. Les tècniques de la imatge, la tomografia per emissió de positrons i la ressonància magnètica funcional han fet llum i avui es veuen els circuits neuronals que s’activen quan una persona està jugant.
En tot cas, destaca la psicòloga, el procés de rehabilitació és llarg, hi ha moltíssima feina a fer, l’abordatge terapèutic, programació setmanal individual, grupal. I insisteix: «perquè la publicitat juga fort. En el nostre entorn, a més, continuem veient que el joc és una conducta habitual en el lleure i l’accés és molt fàcil.
Un gran augment de l’addicció entre joves de 14 a 21 anys
La ludopatia és una patologia reconeguda com a malaltia per l’Organització Mundial de la Salut des de 1992. La persona afectada sent un impuls irreprimible de jugar, moltes vegades i sempre a partir d’un moment, malgrat ser conscient de les conseqüències personals, socials i econòmiques, generalment la destrucció de tot el capital econòmic, afectiu i social d’una persona. Concretament, entorn de la meitat de les persones en tractament tenen ideació suïcida, i quasi un 20% ha intentat suïcidar-se.
La medicina informa dels mecanismes involucrats, com són les alteracions de les anomenades vies serotoninèrgiques i noradrenèrgiques, que activen la recerca de sensacions de plaer, i de vies dopaminèrgiques com a explicació dels trastorns addictius.
Segons l’Informe de adicciones comportamentales: juego con dinero, uso de videojuegos y uso compulsivo de internet en las encuestas de drogas y otras adicciones en España, l’any 2022 hi havia un 58,1% de la població de 15 a 64 anys que havia jugat amb diners (presencial, en línia o tots dos).
Les estadístiques mostren, al mateix temps, un canvi del perfil de l’addicte al joc, fins fa poc temps un home entre els 35 i els 45 anys, i ara un jove entre els 18 i 25 anys; al mateix temps que es detecta un augment gran de l’addicció entre joves de 14 a 21 anys, edat en la qual l’Estat espanyol tindria la taxa europea més alta de ludòpates. Segons el Ministeri de Sanitat, el 2021, un 20,1% dels estudiants de 14 a 18 anys van jugar amb diners en línia i o presencialment.
Aquest creixement té a veure amb les noves tecnologies i modalitat de joc. Si fa una dècada el 75% dels casos es jugava més a les màquines conegudes com escurabutxaques, junt amb les altres modalitats presencials, com rasca i quinieles, avui els més joves farien apostes «esportives» i en el pòquer en línia.
La Ley 13/ 2011 espanyola va ser un gran incentiu, tal com apuntava la Guía «Jóvenes y Juego Online», que incentivà nombroses estratègies de publicitat i reclams publicitaris en tots els mitjans de comunicació. Cal només recordar com esportistes i famosos han prestat la seva imatge. Al mateix temps, assenyala la mateixa guia, encara que fer apostes no és legal a Espanya fins a la majoria d’edat, els mecanismes de control són, com a mínim, insuficients.
Deixa un comentari