S’afegeixen nous municipis a la llista d’ajuntaments que no garanteixen el compliment d’aquest tràmit i que vulneren aquest dret i obligació
Barcelona, 28 de juny del 2024 – Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya.
Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dues vessants: es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya, i també que es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional. “Cal recordar que és una obligació de l’administració local garantir i facilitar la tramitació del padró, i que si una persona no està empadronada, resulta una barrera per escolaritzar menors, accedir a la sanitat o tramitar prestacions socials”, remarca Júlia Pérez.
Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.
Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat. “Això no vol dir que no n’hi hagi d’altres que no s’han pogut recollir, ni que en aquests municipis sempre hi hagi problemes amb processos d’empadronament”, declara Laia Costa Gay.
Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són la manca d’informació, l’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén, els requeriments excessius de documentació i la necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica. “És especialment greu que el formulari d’empadronament no contempli, com ha denunciat la Síndica de Greuges de Catalunya i el Síndic de Barcelona, la classificació europea del sensellarisme i l’exclusió residencial (ETHOS, European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), i que amb les xifres actuals d’exclusió residencial i pobresa, ja no són una excepció o casos especials, com encara se’ls considera”, afirma Laia Costa Gay.
Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.
Respecte a l’any passat, en què les entitats i moviments socials ja denunciaven que almenys una trentena de municipis vulneraven l’accés al padró, cal destacar que són més les entitats i plataformes veïnals i de ciutat civil organitzada a Catalunya que s’han sumat a la denúncia pública i a l’alarma sobre l’incompliment del marc legal d’algunes administracions locals. A més, “la manera en com ho estan fent algunes administracions també ha virat, en tant que més ajuntaments imposen restriccions obertament i sense cap conseqüència”, assenyala Maria Creixell.
Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden que aquest incompliment per part d’algunes administracions locals es troba focalitzat en persones amb situació de molt alta complexitat habitacional i precarietat, sovint persones migrades i/o població extutelada, i posen èmfasi en l’efecte que té per a les infàncies i les adolescències. “Per aquesta franja de població, afecta de manera flagrant en la manca d’igualtat d’oportunitats i les seves possibilitats per desenvolupar els seus projectes vitals”, explica Marta Montoya. “Entenem que l’administració no pot condicionar drets fonamentals per a les infàncies i les adolescències i reclamem una millor coordinació de les administracions, així com formacions específiques amb perspectiva d’infància, i que no contribueixi a l’estigmatització i el racisme, especialment en el cas de les infàncies i adolescències en risc de vulnerabilitat”, afegeix.
Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”.
La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Socia), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.
Llegiu el manifest aprovat el mes de juny:
DEU PUNTS BÀSICS PER GARANTIR L’ACCÉS AL PADRÓ DE TOTES LES PERSONES QUE RESIDEIXEN ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA
1. El padró és un dret d’obligat compliment per al ciutadà i els Ajuntaments tenen també l’obligació d’empadronar totes les persones que viuen en el seu municipi. El padró es pot qualificar d’un «dret d’accés a drets», perquè actua com a porta d’entrada per al gaudi d’un conjunt de drets humans – civils, polítics, econòmics, socials i culturals– com són el dret d’accés a la salut, a l’educació o als serveis socials. Posar obstacles a l’empadronament és una vulneració dels drets de les persones que resulta especialment greu per als col·lectius que ja es troben en situació o risc d’exclusió social.
Els Ajuntaments poden empadronar d’ofici i tenen l’obligació de fer-ho perquè el padró reflecteixi la població real del municipi.
2. El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi. No és un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no. Tampoc és una eina per perseguir la situació administrativa en què es troben les persones que sol·liciten empadronar-se.
3. Els Ajuntaments han de garantir el dret al padró amb polítiques d’empadronament actiu com ara informar la població a través del seu web i els serveis d’atenció directa a la ciutadania, entre altres, i aplicar protocols clars i públics per a les diferents modalitats d’empadronament. La descripció del tràmit s’ha d’exposar de manera clara en els llocs on es pot formalitzar la sol·licitud i, en el cas que la tramitació es faci de manera presencial, cal informar que aquesta es pot registrar sense necessitat de demanar cita prèvia.
4. El catàleg de tràmits de la seu electrònica i la carta de serveis d’atenció ciutadana han d’oferir les diferents opcions d’inscripció al padró, tal com recull la resolució de la Síndica de Greuges de Catalunya(1) i han recordat recentment aquesta mateixa institució i la Sindicatura de Greuges de Barcelona(2). En aquest sentit, s’ha pronunciat també el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya de manera reiterada i a través de dues monografies específiques sobre el dret a l’empadronament i la bona administració(3). Concretament:
○ L’opció per a la ciutadania que disposa de títol habilitant de l’habitatge (propietat, contracte de lloguer o de cessió d’ús, autorització), o de qualsevol altre document que provi que viu al domicili (factures de subministraments al seu nom, matrícula escolar o notificacions administratives, entre d’altres).
○ L’opció per a les persones que no disposen de títol habilitant i resideixen en un habitatge insegur (persones en habitatge i habitacions rellogades no regularitzats, ocupació, etc.) o inadequat (habitatge insalubre, sobreocupació extrema, nau, caravana, etc.), on es poden empadronar mitjançant la comprovació de residència.
○ L’opció d’empadronar en un domicili fictici a totes aquelles persones a qui el fet d’empadronar-se on realment viuen els pugui suposar l’expulsió del seu domicili (relloguer d’habitatges o d’habitacions no regularitzats; ocupacions…) o bé a persones en situació de sense sostre, que viuen al carrer o en allotjament temporal (albergs, pensions, centres d’acollida, p.ex.) o altres situacions d’inestabilitat habitacional.
En aquests casos s’acceptarà qualsevol documentació pública o privada que contingui indicis suficients per considerar que la persona resideix efectivament al municipi.
Els supòsits han de donar cabuda a totes les categories ETHOS de sense llar i exclusió residencial.
5. La possibilitat de comprovació de les dades facilitades pel ciutadà ha de tenir com a únic objectiu que l’administració local comprovi que la persona viu al municipi, mai alertar o denunciar determinades situacions ni esdevenir una excusa per no empadronar o dilatar el procés d’empadronament. La comprovació del domicili no l’han de realitzar les forces i cossos de seguretat per evitar la intimidació que pot suposar per a determinades persones.
6. El procediment d’empadronament no pot superar el termini màxim previst de tres mesos, de manera que passat aquest període el silenci esdevé positiu, tal com diu la llei, i s’ha de considerar el ciutadà empadronat a tots els efectes. Els actes de comprovació en determinats casos emparats per la normativa són actes de tràmit qualificat dins del procediment d’empadronament i, per tant, s’han
d’incloure en el període dels tres mesos (tal com diu la citada resolució de la Síndica de Greuges de Catalunya).
7. L’empadronament de la infància i l’adolescència i de les persones en situació de major vulnerabilitat ha de ser prioritari per garantir que no s’obstaculitza el compliment de cap dels seus altres drets.
8. Els principis d’autonomia local, bona administració i pro homine que regeixen l’actuació de l’administració pública han d’estar al servei d’una interpretació de la normativa existent a favor del ciutadà, facilitant en tot moment l’exercici dels drets fonamentals. L’aplicació de la llei atenent el context social resulta especialment rellevant per als col·lectius vulnerables.
9. A més d’atendre la voluntat de les persones afectades, la veu de les entitats del tercer sector social i de la societat civil organitzada ha de ser també escoltada en tant que agent reconegut en l’acompanyament als veïns i veïnes en situació de vulnerabilitat.
10. Cal posar fi a la mala praxi i discrecionalitat de totes aquelles administracions locals que obstaculitzen l’empadronament en determinades circumstàncies i establir mecanismes per evitar la impunitat de les administracions davant l’incompliment de la normativa reguladora del padró.
XARXA D’ENTITATS PEL PADRÓ, formada per:
-Amnistia Internacional Catalunya
-CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
-Coordinadora d’ONG Solidàries
-Coordinadora Obrim Fronteres
-ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social
-Fedaia – Federació d’Infància i Adolescència
-FòrumSD – Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya
-LaFede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
-Observatori DESCA
JUNY 2024
(1).Resolució de l’expedient AO-00101/2024
(2).El Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorden a l’Ajuntament que la tramitació dels empadronaments sense domicili fix s’ha de resoldre en tres mesos i que el silenci és positiu
(3).Monografia ‘El dret a ser empadronat i la bona administració’ (segona edició)
Deixa un comentari