La renovació de les associacions veïnals, a debat

La FAVT projecta un monogràfic a finals d’abril per conèixer experiències d’associacions que s’estan reimpulsant amb gent jove i per proposar solucions a la manca de participació i d’afiliacions

Redacció

La crisi del moviment veïnal, o més aviat, la falta de renovació a les clàssiques associacions de veïns i veïnes, és una vivència que moltes d’elles han patit i pateixen.

Conscients de les dificultats que tenen aquestes entitats, formades majoritàriament per persones grans, la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) ha decidit celebrar una sessió monogràfica per abordar la qüestió. L’objectiu, fer una diagnosi de la situació actual de les entitats veïnals i no veïnals, i trobar solució a la manca de participació, afiliació i renovació de les juntes. Experiències recents com els casos del Pla de Bon Aire, de Poble Nou – Zona Esportiva, o del barri de Sant Pere, on s’han encetat projectes protagonitzats per gent més jove, es consideren il·lustratives perquè expliquin com s’ho han fet.

La FAVT parteix d’un estudi previ, realitzat l’any 2014, on es va obtenir una radiografia de la situació de llavors. En el seu dia, l’estudi va permetre crear un pla estratègic per capacitar millor les AVV i els seus dirigents, oferint-los plans de formació personalitzats. Es van entrevistar bona part de les associacions veïnals federades i no federades, 27 en total. Malgrat que fa quasi vuit anys, es considera que la situació no ha variat gaire, o fins i tot és pitjor ja que les juntes i els seus socis s’han anat fent més grans.

Llargues presidències, des de 10 i fins a 30 anys

Les dades recollides el 2014 constataren que en les juntes predominaven els homes en un 64%, mentre les dones eren un 36%. La durada mitjana per renovar la junta era de 3,5 anys. Respecte a les presidències, la mitjana d’edat era de 15 anys i en algunes, el president s’hi estava més de 10 anys, arribant inclús als 30 anys.

El 70% tenien la seu en un local o casal, i el 30%, en una oficina. 16 entitats disposaven de web, però només 5 la tenien en funcionament. En general, el diagnòstic era que calia millorar la presència a internet.

Entre les activitats organitzades, predominaven sobre la resta el ioga, les manualitats, els balls i el flamenc. En la major part dels casos, els mateixos professors es feien càrrec dels cobraments dels rebuts. En algunes entitats era obligatori fer-se soci per poder accedir a l’activitat.

Sobre el finançament, totes les avv fan servir els mateixos recursos: subvenció municipal de l’Ajuntament, quota d’associats, a més d’ingressos per activitats i per patrocinis. En aquest any, ja hi havia preocupació per les fonts de finançament, ja que les subvencions s’havien rebaixat un 30% en els últims tres anys, i el número de socis també baixava. Només les que estaven adscrites a la FAVIBC rebien recursos econòmics de la Generalitat.

Només sis entitats tenien un butlletí gratuït, amb diferents tirades. Les associacions veïnals tenien bastant relació amb altres entitats del barri o del districte, ja que la majoria formaven part de la FAVT. Les relacions amb l’Ajuntament eren bones, i es participava als Consells de Districte, tot i que es consideraven com a merament informatius i poc participatius.

Per les festes majors, un 85% del material era cedit per l’Ajuntament, La subvenció per la festa ascendia a 1.200 €, a banda de la fira. Les altres despeses havien de sortir del patrocini dels comerciants, donatius o activitats pròpies de la festa. També es feien altres festes, algunes comunes entre barris com la festa de la primavera o sopar de germanor, o festa de la gent gran o la del soci; i altres menys comuns com el Festival de Sopes del Món, el Fem Dissabte o el pessebre vivent.

Manca de recursos econòmics, entre dels problemes de sempre

La principal mancança eren els recursos econòmics per desenvolupar les seves activitats. Altres mancances citades, el nombre de socis/es, la part informàtica, la gestió, les infraestructures i unes poques de tipus relacional. Les entitats majoritàriament estaven contentes de la seva relació amb la FAVT i demanaven que aquesta coordinés i generalitzés les reivindicacions amb totes les associacions. També demanaven material de suport com ara guies o manuals, i ser informats de les subvencions i altres serveis a l’abast de les associacions.

L’actual junta de la FAVT conclou que el relleu a les AV s’està donant amb molta dificultat. La FAVT considera que en algunes, actualment, hi ha gent molt gran i gent molt jove, però falta gent d’edat mitjana. Cal millorar la connexió amb els moviments joves dels barris, i reivindicar al barri els moviments infantils i juvenils, alerten.