por Grup de Treball Educació Feminista (El Diari de l’Educació)
Serveixi aquesta efemèride per retre homenatge a totes les dones que ens han precedit i que amb la seva lluita pacífica i generosa han traspassat temps difícils i contextos socials hostils i amb el seu llegat ens han obert camí per continuar avançant.
Sembla que els temps van canviant, però malgrat tot, la realitat s’obstina a fer-nos presents moltes de les reivindicacions històriques dels feminismes. El pensament crític, propi de l’educació feminista, és avui necessitat i deure, per subvertir els currículums i per organitzar l’educació des d’un altre lloc.
La intel·lectual i poeta americana Adrienne Rich va dir el 1978: No és fàcil pensar com a dona en un món masculí… Però la capacitat de fer-ho és una fortalesa i podem intentar ajudar les nostres alumnes a adquirir-la. Pensar com a dona en un món masculí significa pensar críticament… Significa tenir una actitud crítica amb el llenguatge… Significa fer el més difícil de tot: escoltar i estar atentes, a l’art i a la literatura, a les ciències socials, en totes les descripcions del món que rebem, als silencis, a les absències, a allò innomenat, allò no dit, allò codificat, perquè allà trobarem el veritable saber de les dones. I en trencar aquests silencis, en anomenar-nos, en descobrir allò ocult, en fer-nos presents, estarem començant a definir una realitat que tingui sentit per a nosaltres, que afirmi el nostre ésser, que permeti que tant la professora com l’alumna ens prenguem personalment i mútuament amb seriositat, és a dir, que comencem a fer-nos càrrec de les nostres vides. Han passat més de 45 anys i les seves paraules plenes de saviesa encara ens interpel·len en el present.
L’educació ha de ser l’eix de transformació, i el feminisme, la possibilitat essencial per construir-la
Aquest 8M, volem seguir compartint la capacitat creadora i transcendent de les dones, volem ser visibles per a decidir, per a ser referents d’un món sense hegemonies, sense desigualtats. Les reivindicacions que fem avui són les mateixes que fem cada dia: l’eliminació dels estereotips, de les bretxes laborals, de tot tipus de violències i discriminacions per raó de gènere, de classe, de color de pell, de capacitats, d’origen, en definitiva, volem desmuntar l’ordre patriarcal.
L’educació ha de ser l’eix de transformació, i el feminisme, la possibilitat essencial per construir-la. Com a docents, no podem permetre que als centres educatius es continuïn reproduint situacions de desigualtat i de violències. Tampoc no podem permetre que els sabers de les dones siguin invisibles i que les nostres alumnes no tinguin referents. I volem també que els nostres alumnes s’hi emmirallin, per descobrir una altra manera de ser i estar en el món, que desenvolupin lliurement la seva emotivitat i empatia, que concebin el treball de cures com a una responsabilitat humana, que la satisfacció dels seus desitjos mai no sigui a costa del patiment d’una altra persona.
Aquest 8M, davant les imposicions del binarisme de gènere i de l’heteronormativitat, que comporta el control patriarcal de la nostra sexualitat i de les nostres vides, exigim una formació afectiva-sexual de qualitat, que ensenyi en la diversitat, en la corresponsabilitat, en el respecte, en l’empatia i en la llibertat. No ens podem permetre tenir por ni témer les coercions dels sectors més involucionistes. No ens ho volem permetre, el nostre alumnat s’ho mereix i ens ho reclama.
L’educació feminista, la coeducació, no ha de ser l’últim punt de l’agenda política, ni dels projectes de centre, ni dels “bons propòsits” dels equips directius i de les administracions. Cal incorporar-la de manera efectiva, real, quotidiana i obligatòria a totes les etapes educatives, a tots els nivells, és una urgència.
Moltes de nosaltres assumim l’enorme responsabilitat que la societat delega al sistema educatiu per combatre el sexisme, però sabem que els centres educatius no ho poden fer en solitari, sense la complicitat i la implicació de tots els àmbits socials. Per això, exigim polítiques públiques per impulsar una educació feminista que compti amb el suport, la contribució i la col·laboració de totes les institucions i de la societat en el seu conjunt.
Les educadores feministes fem sentir la nostra veu, el 8M i tots els dies de l’any
Deixa un comentari