Acte de signatura del Pacte Social de l’aigua, amb els representats dels partits polítics.. Foto: OAT
Durant els quatre anys de gestió pública de Taigua s’han invertit un total 8,86 M€, quedant sense licitar inversions per un import de 4,14 M€, que no s’han pogut executar per problemes logístics i pels efectes de la pandèmia. D’aquests, es té previst aplicar 3,99 M€ en inversions per a l’any 2023.
Emili Diaz
L’Observatori de l’Aigua de Terrassa ha fet pública, en un comunicat, la seva preocupació per la situació econòmica que haurà d’afrontar l’empresa pública Taigua, en un futur immediat, a conseqüència de l’increment dels preus de l’energia. Aquest augment ha provocat una escalada generalitzada dels preus de la majoria de subministraments necessaris per al normal funcionament del servei que, segons expliquen, necessita una renovació urgent de la xarxa d’abastament.
D’acord amb la informació de la Gerència de Taigua, “aquesta situació imprevista està provocant uns efectes molts negatius sobre la capacitat de compra que s’obtenia fins ara amb les tarifes que, en aquests moments, és un 77% menor amb relació a la que es gaudia al gener de l’any 2014”.
Tot i aquesta situació anòmala d’encariment dels costos de producció, l’OAT informa que els beneficis de Taigua obtinguts en els tres primers anys d’aquesta nova etapa, han estat per damunt dels 3 milions d’euros anuals, el que ha permès a Taigua seguir invertint en la infraestructura del servei sense haver de recórrer necessàriament a l’increment tarifari.
Malgrat tot, l’observatori al·lega que resulten insuficients per fer front al dèficit acumulat en inversions dels 75 anys de gestió privada de Mina-Agbar que s’estima en uns 165 milions d’euros, dels quals 120 M€ corresponen a la reposició de la xarxa secundària que, en un horitzó a 30 anys, suposaria una inversió anual de més de 5 M€/any.
Durant els quatre anys de gestió pública de Taigua s’han invertit un total 8,86 M€, quedant sense licitar inversions per un import de 4,14 M€, que no s’han pogut executar per problemes logístics i pels efectes de la pandèmia. D’aquests, es té previst aplicar 3,99 M€ en inversions per a l’any 2023.
La revisió de les tarifes de l’aigua, d’acord amb l’Índex de Preus al Consum, és una pràctica habitual per a l’activitat econòmica de qualsevol empresa. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa recorda que durant la gestió de Mina-Agbar, les tarifes a la ciutat es van augmentar anualment durant tot el període de 2003 al 2013 (11 anys), amb un increment d’un +63%, molt superior al registrat a les dades de l’IPC a Catalunya que va ser d’un +29,8%, un augment, del tot injustificat, a favor de Mina-Agbar de més d’un 33,8%.
L’OAT ressalta que, segons l’IPC a Catalunya, el període que va del gener del 2014 al novembre del 2022, l’índex de preus ha estat d’un 16,6%, sense que aquest increment hagi repercutit en la factura de l’aigua.
L’observatori critica que des que es va començar el procés de remunicipalització, ara fa 8 anys, Mina-Agbar no ha parat de posar bastons a les rodes presentant de forma contínua contenciosos administratius i litigis judicials que han dificultat la gestió de l’actual empresa pública Taigua i, a més a més, afegeix que mantenen contractes de continuïtat amb Mina-Agbar superiors a 1M€/anuals (lloguer seu social de Taigua, Laboratori, intercanvi de cabals d’aigua, Sistema Operatiu de Gestió), que si es licitessin, comportarien una reducció de costos considerable a favor de Taigua.
Segons informació de Gerència de Taigua, es proposa un Pla Econòmic Financer que pretén resoldre aquest dèficit històric d’inversions sense que això comporti cap risc econòmic o financer ni per a l’administració local ni per a Taigua, donada la solvència econòmica i financera del servei.
La bona estabilitat econòmica del període 2014-2021, s’ha vist reduïda considerablement durant l’any 2022, amb l’augment dels preus de les matèries primeres i el sobre cost de la factura energètica, que ha augmentat en +1,5 milions d’euros/any, fet que implicarà, que el 2024 no es pugui mantenir la mitjana anual d’inversions que es anaven realitzant.
Davant d’aquests fets, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa vol posar en valor la gestió pública de l’aigua com a referent per fer possible la millora continua del servei, ajustant al màxim les tarifes per tal que cobreixin el cost real de la seva gestió, poder disposar d’un Fons Social que garanteixi l’accés a l’aigua per a tota la ciutadania i augmentar el rendiment de la xarxa per als anys vinents.
Com a Observatori de l’Aigua defensen que sempre vetllaran perquè qualsevol increment de tarifes de l’aigua vagi prèviament acompanyat de la informació que acrediti la seva necessitat i s’obri un debat participatiu i de corresponsabilitat ciutadana. Afirmen que, sense una economia de Taigua sanejada, no es podran assolir tots els reptes que comporta la millora contínua d’aquest servei tan necessari per a la ciutat.
L’OAT afegeix que, en el supòsit que es revisés la factura de l’aigua, aplicant l’IPC dels últims 14 anys, Terrassa continuaria sent la segona ciutat a gaudir de les tarifes d’aigua més econòmiques de les ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants, i amb unes despeses de captació, elevació i subministrament molt més elevades que a la ciutat de Manresa, que segons les dades a la pàgina web de Taigua, és actualment la ciutat més econòmica.
Per això, demanem que els contractes en vigor que es van signar amb Mina-Agbar l’any 2018, que penalitzen els resultats de Taigua, finalitzin definitivament a finals del 2023. L’objectiu és seguir sent una referència sobre la gestió pública de l’aigua, demostrant que és molt més transparent, eficient i sostenible que la privada i la millor decisió per als interessos de la ciutadania de Terrassa. També reclamen que els comptadors d’aigua formin part de la gestió de Taigua com un element més del servei i deixin de ser un negoci més de Mina-Agbar.
En aquest sentit, proposen un Pacte de Ciutat en defensa de la gestió pública de l’aigua a Terrassa al qual se sumin la totalitat dels partits polítics de la ciutat, amb o sense representació al Consistori. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa creu que cal el compromís de tots els partits polítics i de la ciutadania organitzada per afrontar les dificultats del moment actual i assegurar així el blindatge econòmic i social del servei d’abastament de l’aigua a la nostra ciutat.
Aquesta proposta de Pacte de ciutat per l’actual model de gestió directa i pública de l’aigua a Terrassa, ha estat possible gràcies a l’acte d’avui divendres dia 21 d’abril de 2023, aquest esdeveniment s’ha celebrat a les 12:00 hores en la sala d’actes del Centre Excursionista de Terrassa, on estaven convocats tots els partits polítics.
La composició d’aquesta mesa de partits ha estat presidida per Sònia Giménez i Santiago Aragonés, en qualitat de presidenta i vicepresident de l’OAT. respectivament, i els i les representants de les organitzacions polítiques següents:
- Lluïsa Melgares (Tot per Terrassa)
- Meritxell Lluis (Junts per Terrassa)
- Agnès Petit (Terrassa en Comú)
- Jaume Bofill (CUP-Terrassa)
- Alfredo Vega (PSC-PSOE)
- Alexandre J. Aranda (ERC-MES)
Cada un dels i les representants dels partits polítics presents, han expressat el seu compromís inequívoc i l’adhesió al Pacte. Aquest compromís s’ha protocol·litzat signant tots ells l’acord davant dels mitjans de comunicació presents a l’acte.
Deixa un comentari