Redacció
Milers de persones tornaren a alçar la veu a Barcelona demanant la fi del genocidi contra el poble palestí, el mateix dia que es confirmava l’aprovació d’un alto el foc. Serà la pau a Palestina la pau dels cementiris? No poques de les persones assistents a la manifestació del passat dissabte 18 de gener, al passeig de Gràcia, qüestionaven l’acord d’alto el foc en aquests termes. També, però, com s’afirmà en alguna de les intervencions, sigui com sigui, cal saludar aquest fet, que pari el soroll de les armes i la massacre.
Tot plegat, després de més d’un any de bombardejos, amb un nombre amplament reconegut d’unes 47.000 persones mortes, assassinades, sense tenir en compte els de moment incomptables ferits i morts sota les ruïnes; ruïnes que en aquest punt representen més del 90% del total d’infraestructures i edificacions, política de terra arrasada, literalment, realment, a la qual assistim en viu i en directe a la televisió, la ràdio i els periòdics.
Això, davant la increïble resistència, en termes que encara no és possible imaginar, al més important i millor armat exèrcit de la regió, al qual no han faltat les armes ni els recursos econòmics com per a mantenir aquesta màquina de matar per portar a terme aquest intent d’extermini. Fins i tot el Papa Francesc, possiblement cercant les paraules o concepte més ajustat al cas, afirmava que a Gaza «no s’està combatent una guerra, això és crueltat».
La manifestació de dissabte, convocada també per l’entitat Terrassa amb Palestina, va portar de nou al carrer la veu del poble i les organitzacions palestines i solidàries. En aquesta ocasió, a més a més, obrint l’enfocament i augmentant la profunditat de camp, «contra el feixisme i per la justícia ecològica». La participació, cal dir-ho, va ser menor que en les convocatòries anteriors i, sense cap dubte, va quedar molt lluny del que era necessari i el cas demanava.
Deixa un comentari