Prop de 2.000 persones van morir l’any passat quan intentaven arribar a territori espanyol des de l’Àfrica

No Comment
Presentació de l’informe Balanç migratori Frontera Sud de l’Associació pro Drets Humans-Andalusia (APDH)

Siscu Baiges (Catalunya Plural)

L’Associació pro Drets Humans d’Andalusia calcula que un de cada vint migrants perden la vida en arriscar-la en aquesta temptativa

Almenys 1.901 persones van perdre la vida l’any passat quan intentaven arribar a territori espanyol procedents de l’Àfrica. Els cossos de 707 d’aquests migrants han estat recuperats mentre que a 1.194 se’ls dona per desapareguts al mar. La ruta migratòria més mortífera és la que porta a les illes Canàries. 1.330 persones s’han ofegat en aquesta ruta, xifra que representa el 70% de les morts comptabilitzades per l’Associació pro Drets Humans-Andalusia (APDH) en l’informe Balanç migratori Frontera Sud, presentat aquest dimarts 7 de febrer.

El 2022 ha estat l’any en que més persones migrants han mort en el seu camí a Espanya només superat per l’any anterior. El 2021 van morir 2.126 persones en els diferents trajectes a Espanya però s’ha de tenir en compte que aquell any la xifra de migrants va ser molt superior. El 2021 van entrar 56.833 migrants de forma irregular a Espanya mentre que l’any passat ho van fer 22.296 menys: 34.537. Ho destaca l’APDH en el seu informe: “Aquestes xifres insuportables de morts a la frontera sud són encara més dramàtiques si tenim en compte que es produeixen malgrat un descens de les arribades a les fronteres espanyoles de quasi un 23% amb respecte a l’any 2021 (una disminució que s’eleva al 39,24% si es contempla l’entrada a Ceuta de persones provinents del Marroc, el maig del 2021”. Una de cada 20 persones que intenten arribar a Espanya mor en aquest procés migratori.

L’APDH recorda la massacra que es va produir a la frontera de Melilla, el 24 de juny passat, on van perdre la vida un nombre que no s’ha aclarit fins ara però que aquesta associació humanitària xifra en 23, com a mínim. En responsabilitat a les policies marroquina i espanyola i afirma que “aquesta actuació s’ha de posar en el centre de qualsevol anàlisi que es faci de les polítiques migratòries i de fronteres del 2022”. “Les xifres extretes de l’informe posen de relleu que l’aposta política del govern espanyol de Pedro Sánchez per intensificar l’externalització del control migratori a mans del Marroc és una decisió de recorregut curt”, diu l’APDH, que atribueix el descens d’arribades de migrants de l’any passat a acords entre els executius d’ambdós països. També considera que “el Marroc no és ni tan sols capaç de gestionar adequadament la situació dels seus propis nacionals i difícilment podrà aplicar a les persones migrants en trànsit un altre enfocament que no sigui el de la violència i la vulneració de drets”.

L’estudi de l’APDH assenyala que Espanya és el tercer país on van arribar més migrants a la frontera sud d’Europa el 2022 després d’Itàlia (104.061 persones) i Grècia (40.621). A Espanya n’hi van arribar 32.248 per mar i 2.289 per Ceuta i Melilla. 18.249 d’aquestes arribades van ser a Canàries, 7.350 a Andalusia, 3.055 a les Illes Balears, 2.810 a Múrcia, 494 a Alacant i 293 a Ceuta i Melilla. Un 67% d’aquests migrants procedien de països del nord d’Àfrica mentre un 33% venien de països subsaharians. Prop d’un 10% eren dones.

Des del 1988 han mort en aquest procés migratori 14.109 persones, segons els càlculs de l’APHD. “Seguim comprovant que les polítiques migratòries espanyoles i europees són polítiques de mort i que les seves pràctiques continuen travessades pel racisme i la xenofòbia. Cap país democràtic hauria de mirar cap a una altra banda i consentir que milers de persones perdin la vida cada any simplement per intentar protegir-la o, simplement, per buscar un futur amb dignitat”, conclou l’informe.

Siscu Biges, periodista. És autor del llibre Banca Catalana: Más que un banco, más que una crisis (1985). Especialitzat en política internacional, cooperació al desenvolupament i solidaritat. En l’actualitat és vicepresident de l’ONG Solidaritat i Comunicació (SICOM) i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Font de la notícia

 

Related Articles

Deixa un comentari