Concentració a les portes de l’Ajuntament de Terrassa. Foto: PV
Pep Valenzuela
El grup de seguiment del Pacte de Salut de Terrassa, format per representants de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública, del govern local i del Servei Català de la Salut (CatSalut), es va reunir de nou el passat dimarts 18 de febrer a l’Ajuntament de la ciutat. Aquesta instància de treball es va constituir com a fruit de la pressió ciutadana i, especialment, després de la gran manifestació (entre 5.000 a 8.000 persones segons diverses estimacions) del 14 de gener del 2023.
En Pepe Sánchez, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) i integrant de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Terrassa, declarà a Malarrassa, just abans d’entrar a la reunió que «ja fa anys que treballem, i parlarem dels equipaments pendents, que hi ha molta necessitat, un nou CUAP-CAP, un nou Cap Nord, ampliació de l’actual CAP Sud i del Cap Rambla… tot això ho hem de parlar i concretar», assegura i afegeix: «Són acords i el pla de sanitat acordat entre Generalitat i Ajuntament, signat fa quasi dos anys i anem darrere perquè es compleixin».
El dirigent veïnal reconeix que la tasca és àrdua, però no hi falta la voluntat, tota: «La idea és que anem concretant, primer el CUAP-CAP, la idea és que aquest any es faci el disseny per començar a construir l’any següent, el 2026; després, el nou CAP Nord, perquè l’actual està col·lapsat. En relació amb el CAP Rambla la cosa és que s’ha de trobar un espai per l’ampliació, s’està buscant, però sembla que no en troben…», declara amb un somriure entre sorneguer i d’impotència.
Aquesta és l’agenda. «La realitat, dura realitat», declarà Maite Bayés, membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, entitat integrada a la Comissió d’Entitats ja citada, «és que a la ciutat manquen equipaments i tots els CAP existents s’han fet petits. I algun, com el de Viladecavalls és només un edifici sense personal i que, per tant, no presta servei, el que comporta la saturació del CAP de Can Tries».
La presidenta del comitè d’empresa de Mútua invervingué durant la concentració. Foto: PV
Mobilitzar-se per garantir els drets
Aquest dimarts 18 de febrer, diverses entitats s’han concentrat davant l’Ajuntament per fer escoltar la seva veu i reclamacions. «Hauríem de fer més manifestacions com les de l’any 2023 perquè amb allò vam aconseguir que l’Administració prengués nota, però ara, dos anys després, les coses van massa lent, i cal mantenir la presència al carrer, que és com la ciutadania pot exercir la democràcia més enllà del dia de vot».
La Maite subratlla la importància i valor del que s’ha aconseguit: «fem un seguiment, que això és important, però al mateix temps fem una mica de pressió perquè això vagi més ràpidament. I després de parlar d’equipaments, que són fonamentals, sempre parlem del mentrestant, que al mentrestant és molt important, perquè aquí la situació d’atenció en el dia a dia està bastant malament, vull dir llistes d’espera, col·lapse d’urgències i molts problemes en l’atenció que denunciem constantment».
En termes generals, com tothom reconeix i les dades i xifres corroboren, des de les retallades, amb la gran tisorada, la sanitat està empitjorant en comptes de millorar. Fa poques setmanes, sense anar més lluny, una enquesta professional posava en evidència el fet que en el conjunt de l’Estat espanyol faltarien almenys uns 100.000 professionals d’infermeria. «Això sí que ho sabem, però ens arriben moltes informacions pitjors del que allà surt a les llistes oficials i informacions publicades. Això sense entrar a valorar què pot significar la pèrdua de vides que tot aquest deteriorament continu. Això no són números ni dades fredes, són vides», sentencia la Maite.
Professionals se sumen a les mobilitzacions: «urgències no hauria de ser atenció als passadissos»
Per denunciar la gravíssima situació de col·lapse en el servei d’Urgències de Mútua de Terrassa, van estar presents a la concentració algunes treballadores i treballadors d’aquest. «Hem vingut a continuar lluitant. Des de l’estiu vam dir prou, perquè no pot ser que al servei d’urgències la gent sigui atesa en un passadís», explica la Vicky Ortega, presidenta del comitè d’empresa. «Volem acabar amb aquesta dinàmica, volem acabar amb aquesta pràctica que s’ha normalitzat a quasi tots els serveis d’urgències del nostre país», denuncia.
«Com a professionals», afegeix, «volem defensar que un passadís no és un espai d’assistència». La sindicalista recorda, a més a més, que això ja ve de lluny. «Hi va haver un temps que semblava que hi havia més voluntat, quan teníem la planta 13 oberta, que aquesta planta anava tancant i obrint i donava també més drenatge. Però aquesta planta es va tancar definitivament, es va desmantellar, ara ja no es pot utilitzar perquè no està habilitada per donar servei hospitalari, i aquí vam perdre 34 llits».
Urgències necessita, bàsicament, afirma la professional: «Drenatge, i per això necessitem llits hospitalaris i mans, necessitem personal, perquè es puguin visitar amb el temps que toca a cadascú i sigui àgil poder dir: vostè es queda o vostè marxa, quin és el tractament, quina és la prova complementària que cal, que això sigui àgil. I necessites personal. És que és senzill també la solució, mans i espais».
La «indústria de la salut» és la tercera font de riquesa a Catalunya
Tants de diners que falten i no es poden dedicar a l’assistència sanitària, però resulta que la segons un mitjà de gran difusió català «la indústria de la salut és la tercera font de riquesa» a Catalunya. En aquesta línia parlà la Núria Martí, membre també de la Marea Blanca i extreballadora de la Sanitat: «Quan encens la tele i et diuen que haurem de dedicar més diners per armament, ara que el món s’està posant d’aquest color tan fosc, vol dir que: d’on els penses treure diners per armament? De la sanitat, de l’educació, dels serveis socials, de les residències, de tot el que pot proporcionar una vida digna a la classe treballadora».
Militant i sindicalista des de fa dècades, la Núria aprofitava la concentració per ser escoltada per les representants de l’administració que participaven en la reunió de seguiment del Pacte de Salut de Terrassa i per animar a les persones assistents: «davant d’això, a veure, o ens podem asseure i fer mitja tota la nit a casa, o ens podem moure, si encara tenim una miqueta d’empenta».
Molt concretament: «I què podríem fer? Nosaltres, la Maria Blanca, van començar quan les retallades del conseller Boi Ruiz, ho recordeu? Han desmantellat bastant servei. Hem arribat a un punt que tu has d’anar al cap i dir jo tinc un mal de panxa perquè tinc una perforació intestinal. Per exemple, eh? Per què? Perquè el que t’atén allà al cap no saps si és un metge, si és una infermera, si és un administratiu».
Molt de malestar pels triatges selectius
El malestar pels triatges selectius per a ser atès a les urgències del CAP, que el CatSalut obliga a fer al personal administratiu, creix exponencialment, i més amb els, en el millor dels casos, dubtes o sospites sobre les conseqüències eventualment letals que aquests protocols haurien pogut tenir ja. «Quan et diuen que si els protocols o la intel·ligència artificial», afirmà la Núria durant la seva intervenció a la porta de l’Ajuntament, «doncs, es renten les mans; i el pobre treballador o treballadora que està allà darrere del tauler, a millor és un administratiu o una administrativa, i com ha de saber si aquella persona que té un mal de panxa és greu o lliure, no ho pot saber».
La Núria va concloure convidant els participants a participar i difondre l’acció de la Marea Blanca: «Nosaltres hi som tots els dimecres de l’any al Casal del barri del Cementiri Vells, c/ Santiago Rusiñol, 2. Però tota la gent que té alguna activitat al seu barri, és important que es plantegi moure’s també. Organitzem una xerrada a cada barri i fer una nova manifestació. Això ho hem de fer una mica entre tots».
Viladecavalls i el barri terrassenc de Roc Blanc
Una delegació de Viladecavalls va prendre la paraula per denunciar que els han construït un edifici, però no hi ha professionals sanitaris i no pot atendre ningú. «Al nostre poble es va fer un consultori nou, ens van dir que perquè l’anterior era petit i no reunia les condicions. Ara tenim un consultori nou, preciós, molt gran i maco, però està buit», explicà la Neus del grup per la sanitat pública de Viladecavalls a les portes del consistori egarenc.
«La gent del poble que s’ho va creure, els qui s’ho van creure, clar, estan molt enfadats, i s’ha fet una comissió per reivindicar… No només el consultori, sinó que mirant la falta de metges, perquè no hi són, hem d’anar al CAP Can Tries, que està atenent 12.000 persones, perquè agafa tota la gent de Viladecavalls i la del barri terrassenc del Roc Blanc. Segons un estudi que ens han dit, ens tocarien 10 metges per atendre tota aquesta població, però diuen que n’hi ha només 5. Jo encara no els he vist, hi ha massa gent, ens toca ara també i mentrestant reivindicar l’ampliació del CAP Can Tries, perquè els de Roc Blanc estan molt indignats i estem amb la lluita aquesta», relata amb detall per allò de tan grotesc i humiliant la situació. «Han anat retallant amb l’excusa de les consultes telefòniques i no sé què més, però ni coneixes el teu metge, i quan el tens cada vegada n’és un de diferent».
Afegí la Neus que han portat la reclamació al Parlament. Per fer una moció, «hem parlat amb els parlamentaris, ens han atès de tots els partits, i prenen nota, d’aquí a un mes ens han de donar resposta. La dificultat, en tot cas, sembla que és que es posin d’acord, i no ho aconsegueixen, jo encara al·lucino, uns drets que tenim i els partits no es posen d’acord en segons quins punts. Els punts jo els tinc molt clars», emfasitzà, però la Neus de Viladecavalls, «la diferència és entre els que volen salut pública i els que la volen privada, és la meva opinió».
La lluita s’amplia per la comarca i s’afegeix Olesa
Va ser la mateixa Neus qui informà sobre la relació i lluita conjunta amb gent d’Olesa: «El poble està revolucionat, i és que vam venir a l’última reunió companyes d’Olesa, perquè va morir una senyora per falta d’atenció. Vam fer un escrit al diari local, donant suport al cas, estem treballant junts, espero que totes ens anem ajuntant, perquè l’única força que tenim és sortir al carrer juntes, ens hem de posar d’acord, lluita totes per la sanitat que és nostra, que la paguem, igual que l’educació, l’habitatge, si no sortim al carrer i animem també i molt els nostres fills, potser quan se n’adonin ja arribarem tard».
Deixa un comentari