Sessió de validació d’un text de lectura fàcil Foto: IVAN GIMÉNEZ
Roger Palà
Avui presentem Infofàcil, una nova secció de notícies al web de CRÍTIC on publicarem articles escrits en lectura fàcil. La secció la impulsem CRÍTIC i el grup cooperatiu d’inserció social TEB. Cada mes publicarem a la web de CRÍTIC un article sobre un tema diferent escrit en lectura fàcil. Per estrenar la secció hem publicat dos articles. Un sobre els drets de les persones amb discapacitat. I un altre sobre com la feina pot afectar la nostra salut mental i fer-nos sentir tristos o angoixats.
L’Infofàcil forma part d’un projecte més gran, que es diu Fàcilment. Fàcilment és un projecte que busca difondre la lectura fàcil en tots els aspectes de la vida. Vol aconseguir que els documents oficials, el llibres i també les notícies estiguin escrits en lectura fàcil. A més de CRÍTIC i el TEB, en el projecte Fàcilment hi participen altres cooperatives com l’Apòstrof, Abacus, Suara, Institut Diversitas, Sepra i Xarxa Ambiental.
Per escriure en lectura fàcil cal pensar sobretot en les persones que ens llegeixen. Per això els textos escrits en lectura fàcil estan validats per persones amb dificultats de comprensió que, abans que es publiqui, llegeixen l’article i certifiquen que l’han entès. Els textos que publicarem a Infofàcil els escriu una periodista de CRÍTIC que es diu Helena Martín i estan validats per un grup d’usuaris del TEB.
A CRÍTIC creiem que les normes de la lectura fàcil s’assemblen força a les normes que hauria de seguir sempre el periodisme. Per això pensem que tot el periodisme hauria d’estar escrit en lectura fàcil. O, com a mínim, els periodistes hauríem de tenir present les idees i les normes de la lectura fàcil abans de començar a escriure un article. Creiem que el projecte Infofàcil ens ajudarà a escriure articles i notícies que tothom pugui entendre. I a tenir sempre present la norma número 1 de la lectura fàcil: no escrivim per llegir-nos nosaltres mateixos, o per demostrar que sabem moltes coses i som molt intel·ligents i sabem la veritat sobre tot: escrivim per ajudar la gent a entendre el món.
Ho raono de forma més completa en aquest article, que m’agradaria que llegíssiu.
Roger Palà, Codirector de CRÍTIC
Què és la lectura fàcil i per a què serveix?
La lectura fàcil és una forma d’escriure textos que siguin senzills d’entendre. Per escriure en lectura fàcil, cal fer servir una sèrie de normes:
- Cal fer frases curtes i clares amb una idea per frase.
- Cal que cada frase tingui subjecte, verb i predicat.
- Cal escriure de forma literal i no fer servir metàfores ni abstraccions.
- Cal posar el que és més important al principi del text.
La lectura fàcil és útil per a totes les persones, no només aquelles que tenen una discapacitat intel·lectual. Es calcula que un 20% de la població té dificultats de comprensió. La lectura fàcil és útil per a:
- Persones amb diversitat funcional
- Nens i nenes
- Gent gran
- Persones que acaben d’arribar a Catalunya i no dominen gaire l’idioma
- Persones que no saben llegir ni escriure gaire.
Per escriure en lectura fàcil, cal pensar sobretot en les persones que ens llegeixen. Per això els textos escrits en lectura fàcil estan validats per persones amb dificultats de comprensió que, abans que es publiqui, llegeixen l’article i certifiquen que l’han entès. Els textos que publicarem a Infofàcil, els escriu una periodista de CRÍTIC que es diu Helena Martín i estan validats per un grup d’usuaris del TEB.
Aquest article que esteu llegint no està escrit en lectura fàcil i no ha estat validat, però recull en la redacció algunes normes de la lectura fàcil.
Per què els periodistes hauríem d’escriure sempre en lectura fàcil
A CRÍTIC creiem que les normes de la lectura fàcil s’assemblen força a les normes que hauria de seguir sempre el periodisme. Per això pensem que tot el periodisme hauria d’estar escrit en lectura fàcil. O, com a mínim, els periodistes hauríem de tenir presents les idees i les normes de la lectura fàcil abans de començar a escriure un article.
Hi ha molta gent que no sempre entén les notícies que publiquem els mitjans. O no les entén del tot. I això és un problema molt important perquè, si la gent no entén el que passa al món, és més difícil poder canviar aquelles coses del món que funcionen malament.
Si una notícia no s’entén, el problema no és del lector: és que el periodista que l’ha escrit no ha fet bé la seva feina
Els periodistes (també els de CRÍTIC) de vegades escrivim coses que no s’entenen. De vegades hem d’escriure una notícia molt ràpid i no tenim temps de fer-la bé. De vegades són temes molt complicats, i els mateixos periodistes no en sabem prou ni tenim temps per aprofundir-hi molt. De vegades hem d’explicar una notícia molt complicada molt ràpid o en poc espai, i no ens en sortim. Per això a CRÍTIC preferim publicar poques notícies i intentar que s’entenguin totes.
A CRÍTIC creiem que, si una notícia no s’entén, el problema no és del lector: el problema és que el periodista que l’ha escrit i el diari que l’ha publicat no han fet bé la seva feina. Això passa molt, per exemple, amb les notícies que parlen d’economia i diners. Quan les llegeixes, sembla que només les puguin entendre els qui més en saben. Però no és veritat: en realitat, és que són notícies mal escrites perquè, si les publica un diari, les hauria de poder entendre tothom. Que no puguem entendre les notícies d’economia és un problema molt greu, perquè tot el que fa referència als diners o als bancs és molt important per a la vida de la gent.
Els periodistes no hem d’escriure per demostrar que sabem moltes coses i som molt intel·ligents, sinó per ajudar la gent a entendre el món
Vaig tenir un professor de periodisme, en Xavier Giró, que sempre deia a les seves classes que tots els articles, fins i tot els que tocaven temes més difícils (sobretot els d’economia), els havíem d’escriure pensant que els havia d’entendre la nostra tieta de Cincinnati. Cincinnati és una ciutat dels Estats Units, i cap dels alumnes del Xavier Giró, que jo sàpiga, no tenia una tieta a Cincinnati. La tieta de Cincinnati és una metàfora, és a dir, una manera d’explicar una cosa posant un exemple d’una altra cosa que no és real. Però el nostre professor feia servir aquest exemple per ensenyar-nos que els periodistes havíem d’escriure els nostres articles pensant que els havia de poder entendre tothom. Fins i tot gent gran com els nostres tiets o tietes, ja que molts d’ells no havien pogut anar gaire a l’escola o a la universitat, o no estaven gaire acostumats a llegir.
Als periodistes que fem CRÍTIC no ens agrada que les notícies no s’entenguin. Ja no ens agradava fa nou anys, quan vam crear aquest mitjà de comunicació. I segueix sense agradar-nos ara. Creiem que el projecte Infofàcil ens ajudarà a escriure articles i notícies que tothom pugui entendre. I a tenir sempre present la norma número 1 de la lectura fàcil: no escrivim per llegir-nos nosaltres mateixos, o per demostrar que sabem moltes coses i som molt intel·ligents i sabem la veritat sobre tot: escrivim per ajudar la gent a entendre el món.
Benvinguts a Infofàcil, on llegireu les notícies del Sindicat de la Gent que Vol Entendre-ho Tot.
Deixa un comentari