Moviment obrer, anarcosindicalisme, CNT, Salvador Seguí… moviments reals, conceptes i persones que han marcat la història contemporània i que fan llum sobre alguns del processos socials recents del nostre país. 100 anys de la mort d’en Salvador Seguí, el noi del sucre, dirigent de la Confederació Nacional del Treball CNT. L’anarcosindicalisme era el moviment obrer més organitzat, fort com per fer por al capital i la burgesia. Moviment obrer, qui t’ha vist i qui et veu…
En aquest centenari, l’Ateneu Terrassenc presenta el cicle de conferències Sindicalisme i moviment obrer. Els historiadors terrassencs Just Casas i Josep Puy presentaran dades i arguments per a una aproximació i coneixement del personatge i els moments. Un cicle imperdible
Dimarts 14 de març
19 hores
Orígens i trajectòria de l’anarcosindicalisme: algunes consideracions
Dr. Just Casas
La Confederació Regional del Treball de Catalunya (Barcelona 1910) nogensmenys era l’hereva directa de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaridad Obrera (Barcelona 1907). En recordatori d’aquest fet, Solidaridad Obrera esdevingué l’òrgan d’expressió de la nova entitat, esdevenint molt ràpidament el que l’historiador Ferran Aisa Pàmpols titulà en una de les seves obres: “CNT. La força obrera de Catalunya”, fins i tot, durant gairebé la primera dècada de la postguerra que seguí a la Guerra Civil. Aquesta força obrera de Catalunya fou l’origen i el pal de paller, també a Barcelona el 1911, de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Sindicat de masses, no pogué esquivar mai les seves pròpies contradiccions i corrents internes sovint enfrontades. Tampoc els seus errors, certament. Però també foren més que evidents els seus grans guanys: des de la “Jornada de les vuit hores” fins al gran impuls en aspectes tan importants com la conscienciació de classe o la seva gran empenta cultural entre les classes treballadores de Catalunya. En definitiva esdevingué, i forma part, del gran patrimoni històric del nostre país [+]
Dimarts 21 de març
19 hores
Terrassa, 1917-1923: temps de conflictes i accentuada violència
Dr. Josep Puy
El moviment sindical dels anys vint és un element fonamental per entendre i explicar els canvis que la ciutat havia patit en la segona dècada del segle, i sobretot, després de la crisi de 1917. Els efectes i conseqüències de la postguerra foren d’una gran magnitud. El Sindicat Únic i el Sindicat Obrer Catòlic ─Sindicat Lliure─ omplien l’escenari d’una representació molt conflictiva i violenta. El locaut, el Sometent i el suport a la repressió institucionalitzada foren alguns dels recursos emprats per la patronal davant una tensió sense precedents. El pistolerisme també arribà a la ciutat. Molta violència i nul·la conciliació. Les morts per atemptat del sindicalista Serafí Sala i de l’empresari Joan Abelló en són dos exemples prou notoris [+]
Dimarts 28 de març
19 hores
Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”: repàs biogràfic en el centenari de la seva mort.
Dr. Just Casas
Salvador Seguí Rubinat “El Noi del Sucre” (Lleida 1887 – Barcelona 1923). Fou un dels grans màrtirs de la classe obrera catalana víctima del terrorisme d’Estat exercit a Barcelona pel general Martínez Anido i la seva mà dreta el general Miguel Arlegui. Existeixen diverses explicacions sobre el seu malnom. La més versemblant fa referència a la seva etapa com a cambrer i als terrossos de sucre que duia a la seva jaqueta quan servia cafè, abans d’esdevenir el seu autèntic ofici: pintor de parets. Ideològicament anarquista ─havia format part d’algun grup d’afinitat d’aquesta ideologia com l’anomenat “Els Fills de Puta”─ reorientà i donà cos estructural, estratègic i tàctic al denominat anarcosindicalisme, fusió entre l’anarquisme i la pràctica organitzativa sindical. Amic de moltes de les principals figures republicanes de l’època, entre elles del futur president de la Generalitat Lluís Companys, fou un gran impulsor de la preparació cultural, tècnica i intel·lectual de la classe obrera. Havia estat elegit el 1918 secretari general de la Confederació Regional de Catalunya. Empresonat diverses vegades, fou un dels cervells de la Vaga de la Canadenca el 1919 que finalitzà entre altres aspectes, amb la conquesta dels “Tres vuit”: vuit hores de treball, vuit de lleure i vuit de descans”. No se li perdonà mai ni per part de l’Estat ni de la patronal catalana. Si volguéssim definir-lo d’alguna manera, la de “pragmàtic” en seria una de molt encertada [+]
Dr. Just Casas.
Professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en història social, obrerisme i sobre la Guerra Civil a Catalunya.
Dr. Josep Puy
Professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en història social, obrerisme i sobre la Guerra Civil a Catalunya.
Deixa un comentari