8M: Manifest ecofeminista i pacifista contra el genocidi de Gaza, les guerres i el militarisme

No Comment
  • Amb motiu del proper Dia Internacional de les Dones, Ecologistes en Acció llança un manifest ecofeminista i pacifista que posa l’accent a la massacre de Gaza i l’assassinat dels que defensen el territori dels projectes extractivistes.
  • L’Àrea d’Ecofeminisme de l’organització ecologista denuncia les bases patriarcals, racistes i bel·licistes de les economies capitalistes i defensa la redistribució de la riquesa, l’equitat en l’accés als recursos i la sororitat com a eines de canvi.

A continuació es reprodueix íntegre el manifest d’Ecologistes en Acció per commemorar el 8 de març del 2024:

ALCEM LES NOSTRES VEUS PER UN FUTUR VERD I SENSE VIOLÈNCIA

La Terra avui és un lloc hostil i perillós per a moltes persones, especialment per a nenes, nens, dones i tota persona en situació de vulnerabilitat. Més de 30 conflictes armats i guerres pel control dels recursos i el territori estan en curs; colossals danys als ecosistemes, a la biodiversitat i als processos bioproductius de la Terra retroalimenten la confluència de la crisi climàtica, ecològica, econòmica i energètica, i fan més difícil la vida de milions de persones i éssers vius cada dia.

PER AIXÒ ALÇEM LES NOSTRES VEUS AMB AQUEST MANIFEST ECOFEMINISTA I PACIFISTA

En aquest context violent i bel·ligerant, de creixent desigualtat i destrucció ecològica extremes, cobra importància recordar els orígens del pensament ecofeminista quan Petra Kelly, activista pacifista i ecologista alemanya, lluitava per l’esperança cap a un futur verd i sense violència. Des de llavors, les ecofeministes ens hem declarat no només antimilitaristes sinó pacifistes i, com a tals, denunciem el capitalisme, el racisme i el patriarcat perquè són sistemes depredadors que estan acabant amb els béns naturals, la biodiversitat i les formes de vida a tot el planeta. Tant al Sud Global com al Nord Global, les cultures locals estan lliurant una lluita desigual per defensar els seus entorns i els seus mitjans de vida autòctons, lliures dels interessos destructius de les grans empreses energètiques, agroalimentàries i turístiques, la voracitat de les quals és incompatible amb els valors de la vida bona, l’equitat, la suficiència i la frugalitat que propugnem les persones ecofeministes en un planeta finit, empobrit i ferit.

Històricament les guerres les declaren els barons, però les pateixen la natura i les pateixen especialment les dones, els seus fills i filles i totes les persones amb vides més precaritzades. En les condicions més adverses de mort, destrucció, pobresa i violació de tots els seus drets, les nenes i les dones són a més víctimes agreujades de diferents formes de violència sexista, com violació sexual, esclavitud sexual, tortures, embarassos o avortaments forçats, entre d’altres.

Sabem que el sistema neoliberal global productivista, empès pels valors patriarcals i antropocèntrics de separació, devaluació i domini de la naturalesa en totes les seves formes, provoca conflictes i guerres extractivistes que sacrifiquen territoris, biodiversitat i poblacions humanes amb les seves formes de vida per cobdícia d’un sistema ecocida i etnocida. Tot això ens aboca a l’autodestrucció i al col·lapse col·lectiu, cosa que afecta de ple les dones per ser, a causa del sistema patriarcal, les principals encarregades del sosteniment de la vida humana i del manteniment de la naturalesa i la resta d’éssers vius.

Malauradament, les lluites armades i les guerres s’estan normalitzant com formes d’actuació d’Estats, corporacions i empreses per ocupar i controlar territoris i recursos. És el colonialisme del futur. En aquest context cada any són assassinades centenars de defensores del territori a tot el planeta, sent víctimes de pràctiques de creixent expropiació individual i col·lectiva, militarisme i securitització de territoris i fronteres. Els governs i les grans empreses són còmplices, per acció o per inacció i, per tant, són corresponsables.

Per això, EXIGIM que responguin davant la ciutadania i també davant els tribunals.

Als territoris ocupats de Palestina la població viu des de fa 75 anys sota l’ocupació de l’Estat d’Israel, sotmesa a violència sistemàtica, desplaçament forçós i pobresa. Des d’octubre del 2023, assistim horroritzades a uns atacs que posen en evidència la intenció d’Israel de provocar el genocidi del poble palestí a la Franja de Gaza, la seva anihilació. Hi ha fam, més de 30.000 persones han estat assassinades, desenes de milers desaparegudes o ferides i el 90% de les famílies han estat desplaçades nombroses vegades. No hi ha subministrament d’energia ni aigua. No hi ha aliments. No hi ha medicines. Tota l’ajuda ha estat bloquejada.

Estem també amb la població Saharaui, refugiada a la seva pròpia terra i expulsada dels territoris ocupats pel Marroc des del 1976.

Des de l’àrea ECOFEMINISTA D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ, avui DIA INTERNACIONAL DE LES DONES:

APELEM al deure moral i legal dels governs i de les institucions multilaterals garantir la vida, els drets i el benestar de la ciutadania global.

EXIGIM L’IMMEDIAT ALT EL FOC A GAZA I EL FINAL DE L’OCUPACIÓ DE PALESTINA.

ENS OPOSEM A LES GUERRES I AL MILITARISME.

PROPUGNEM una redistribució justa i suficient dels béns i recursos planetaris juntament amb la preservació i cures necessàries per cobrir les necessitats bàsiques de tots els éssers humans, dins dels límits que ens imposa el planeta Terra i les exigències de la sostenibilitat de totes les formes de vida i les seves xarxes simbiòtiques.

Perquè no són suficients les declaracions retòriques d’Emergència Climàtica, sinó que és necessari deixar de subvencionar les activitats hipercontaminants o directament destructives que atempten contra la vida i el benestar de les majories socials, i que fins i tot són innecessàries, com és el cas de la indústria bèl·lica.

EXIGIM més urgència i ambició en les polítiques de mitigació del sobreescalfament climàtic, i de contenció i adaptació als seus múltiples efectes ecosocials devastadors que comporten unes condicions de vida i un futur molt més difícil i tràgic.

DENUNCIEM la violència econòmica i laboral -agreujada en el cas de les dones racialitzades, empobrides, migrants, persones LGTBQ+ i aquelles en situació de més vulnerabilitat- i EXIGIM una igualtat efectiva de drets laborals que posi fi a la bretxa salarial de gènere i promogui un accés en igualtat d’oportunitats a tot lloc de representativitat i presa de decisions a l’àmbit laboral. Sense això, el sistema perpetuarà una discriminació econòmica que es tradueix en una feminització de la pobresa condemnant milers de dones a viure en situació d’extrema precarietat.

REIVINDIQUEM la necessitat de treballar menys per viure millor, de recuperar temps per a la vida i el seu gaudi. Ha arribat el moment de compartir la responsabilitat de la reproducció social de l’espècie, i, per tant, de repartir els treballs de cura, donat que el dret i l’obligació de tenir cura competeix totes les persones.

VOLEM GENERAR cultures que defensin valors entreteixits amb la quotidianitat de la vida tenint en compte les necessitats d’altres éssers i espais.

VOLEM REVITALITZAR els valors comunitaris, socials i ambientals.

APOSTEM PER UNA TRANSICIÓ ECOSOCIAL JUSTA orientada per una Economia de les Cures on el sistema socioeconòmic prioritzin els treballs essencials i necessaris per al sosteniment de totes les vides i la reproducció social dels éssers humans, dels ecosistemes i la biodiversitat. Davant d’això ens sentim apel·lades a dur a terme una acció planificada i ordenada respecte a l’assignació pressupostària i la reordenació de temps i jornades laborals, repartint-los entre els sexes, les generacions, els agents socials (empreses, comunitat, famílies), dins dels àmbits públic, privat i comunitari.

LLUITEM pel reconeixement ple de drets de les dones migrants en situació irregular a Espanya, sobre el treball invisible de les quals, desvaloritzat i precaritzat, se sustenten les cadenes internacionals de cures. Sobre elles recauen gran part de les tasques de cura a la nostra societat, dutes a terme freqüentment en condicions il·legals, que mantenen en funcionament el sistema econòmic-productiu capitalista. La regularització de les seves situacions administratives així com el reconeixement del dret d’asil de dones que fugen de les guerres, de les conseqüències del canvi climàtic i dels abusos del patriarcat als seus països d’origen, juntament amb l’empara a les menors migrants no acompanyades, són assignatures pendents que tenen la democràcia i l’estat de dret espanyol.

DENUNCIEM la violència política i institucional que estan duent a terme diversos governs locals i regionals reaccionaris constituïts a partir del 28 de maig de 2023, en eliminar o rebaixar de nivell administratiu els organismes de defensa i promoció de les dones. I que alhora estan infrafinançant les polítiques que afavoreixen la igualtat i privatitzant els serveis socials públics dirigits a l’atenció a dones, menors d’edat, persones grans i dependents.

ALERTEM que l’extrema dreta que governa en nombroses institucions i països banalitza les formes de discriminació estructural que pateixen les dones a tothom, alhora que nega les violències masclistes i la violència del canvi climàtic sobre els ecosistemes i la Terra. Els seus intents de fer-nos retrocedir a models de desigualtat incompatibles amb els drets de les dones perpetuen i generen noves formes de violència sexual, cosificació i explotació de les dones davant d’altres formes d’exercici del poder.

Per tot això, AVUI 8M DE 2024, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES, SEGUIM TEIXINT XARXES grans, fortes i plenes de sororitat amb dones i ecofeministes arreu del planeta. Dissidències de totes les edats i condicions seguim manifestant-nos a favor d’un món feminista, amb justícia ecosocial i climàtica i sense guerres.

Perquè el futur serà ECOFEMINISTA I PACIFISTA, O NO SERÀ.

8M: Manifest ecofeminista i pacifista contra el genocidi de Gaza, les guerres i el militarisme

Deixa un comentari