Javier Pacheco amb la premsa, minuts abans de l’assemblea celebrada a la Factoria Cultural. Foto: PV
Els sindicats CCOO i UGT, la CONFAVC i 11 entitats més han convocat una manifestació el 12 de desembre al migdia, amb inici a la Plaça Urquinaona de Barcelona
Pep Valenzuela
+Drets i +Justícia Social, aquest és el nom i lema de la nova plataforma, integrada per 14 entitats socials i culturals del teixit associatiu del país, entre les quals es troben els sindicats CCOO i UGT, així com la confederació d’associacions veïnals de Catalunya (CONFAVC) de Catalunya, amb una clara voluntat integradora per sumar més entitats. Es va presentar el passat 29 de novembre a Barcelona.
Les crisis o estat de crisi generalitzat, segons cada vegada més anàlisis del moment, esperonen la ciutadania i les seves organitzacions i entitats a unir-se per defensar els drets en risc i l’assoliment de nous. És el cas de les CCOO, que dins la campanya d’informació i mobilització de la seva afiliació, va celebrar, a Terrassa, el passat 16 de novembre una assemblea de delegades i delegats de les comarques del Vallès Occidental i Catalunya Central.
«L’objectiu és compartit amb tot el nostre actiu sindical quines són les propostes del sindicat en les diferents taules del diàleg social i, en un aspecte més ampli, sobre les reivindicacions més generals de caràcter social», informava l’Ivan Ramos, secretari general de la unió intercomarcal, «proposem una gran mobilització per empènyer totes les reivindicacions socials i laborals (electricitat, habitatge, treball i salari dignes…) en un moment, que és molt important per tal de millorar les condicions de treball i la vida de les persones».
Les diferents entitats que comparteixen les reivindicacions mobilitzaran en els àmbits respectius, i CCOO vol «portar el missatge als centres de treball, a les empreses». Fa setmanes que es celebren assemblees i reunions per «explicar els acords que aconseguim, amb delegades i afiliació en general».
La negativa de les organitzacions empresarials a signar les propostes que sí que han defensat els sindicats majoritaris i el govern espanyol fa preveure que hi haurà una gran resistència. «És l’esperit de la patronal», declarava Ramos, «han tingut dret a veto per condicionar les polítiques, i ara que no els agrada la decisió sobre salari mínim es planten», digué el dirigent sindical. «Però això no pot parar els acords del diàleg social, amb ells o sense ells els acords han d’anar endavant».
«Construir un nou pacte social», subratllà per la seva part en Javier Pacheco, secretari general de les CCOO de Catalunya, present en l’assemblea de Terrassa. «No podem acceptar que ens toqui pagar la factura una altra vegada, com amb la crisi del 2008», reblà.
La pandèmia, assegurà, «ens ha ensenyat algunes lliçons», com ara quins són els «treballs imprescindibles pel sosteniment de la societat, les vides i els serveis públics», ara és temps de «traduir aquestes lliçons en acció política», digué tot recordant els aplaudiments pel personal sanitari de les 8 de la tarda durant el confinament.
La mobilització ciutadana, afegí, és la «clau per construir aquest contracte social», que ha d’incloure el treball digne, un estat del benestar social on la «protecció a la salut, l’educació i els serveis socials prenguin el protagonisme real i tinguin els recursos suficients».
«La posició de la patronal és totalment insolidària, només accepten el diàleg social quan guanyen»
Pel que fa a les pensions, Pacheco argumentà: «quan encara no tenim una prestació suficient no podem retallar pensions, i en qualsevol cas el mínim ha de garantir sempre la suficiència per poder viure». Clar que, subratlla, «el sistema ha de ser viable, i això s’ha de fer incrementant els ingressos». En dir això, recordà que «encara no s’han recuperat els ingressos que teníem abans de la crisi del 2008, quan la quota patronal es va reduir un 2% per fer front a aquella crisi». O sigui, que amb l’augment de cotitzacions que es planteja ara ni tan sols es recupera la quota anterior.
«La posició de la patronal és totalment insolidària, només accepten el diàleg social quan guanyen. Si s’ha de fer un esforç de solidaritat per repartir els beneficis en el marc, llavors no volen. Només volen xuclar del país, però no aportar. No entenem aquest egoisme de la patronal, encara que pugui estar en un marc ideològic que no és nou per a nosaltres», sentencia en Pacheco.
Tot i l’aparent posició dialogant dels governs, fins i tot favorable als interessos majoritaris, a Catalunya i l’Estat, «nosaltres no podem relaxar-nos», alertà en Pacheco. «Hem vist, per exemple, com el ministre Escrivá de Seguretat Social proposava treballar fins als 75 anys; i la baralla al si del govern sobre la reforma laboral», analitzà. «Els drets no vindran regalats. S’han de plantejar i s’han de lluitar en els carrers si volem construir un nou contracte social, perquè tindrem la pressió de les elits, també en alguns àmbits mediàtics que utilitzen per crear l’hegemonia de pensament que marqui un estat de dret liberal i no un estat de dret social».
El paper dels partits, assegurà, està en l’arc parlamentari. «Ells representen els interessos generals de la ciutadania i les entitats socials els de sectors determinats. Clar que emplaçarem els partits que tenen més afinitat amb les nostres reivindicacions a què també les traslladin a les seves propostes polítiques i a l’exercici del govern, si hi són», considerà, però «la nostra feina és intentar que es tradueixin en política les reivindicacions. Si no, tindrem una societat on els seus representants aniran en paral·lel i mai conflueixin per poder transformar la realitat».
D’acord amb el secretari general de CCOO Catalunya, la clau és «disputar el relat, tenir hegemonia de pensament, però fent que la gent que pateix vulnerabilitat, i 1 de cada 4 catalans i catalanes estan en risc de pobresa, 1 de cada 3 menors de 18 anys estan en risc de pobresa, tinguin també condicions materials per viure dignament».
Deixa un comentari