Quan fa ja prop de deu anys, una colla de gent que ens havíem trobat o retrobat a l’escalf del 15-M endegarem Malarrassa —una publicació terrassenca, independent, crítica, impresa en paper i de distribució gratuïta—, fou tot un esdeveniment que en aquell moment potser alguns no valoraren com es mereixia. Des de la desaparició de la revista Al Vent, més de vints anys enrere, la nostra ciutat no havia disposat de cap mitjà de comunicació escrita que no fos mediatitzat per partits polítics o per poders fàctics de l’àmbit econòmic.
Ara que Malarrassa ha arribat el seu número cent —gràcies a l’esforç i la col·laboració de totes aquelles persones que amb la nostra contribució, més gran o més petita, hem possibilitat la seva continuïtat, molt especialment els abnegats Pep i Miquel—, no ha de quedar dubte sobre el lloc destacat que ocupa a la història de la premsa terrassenca, però també a la de les lluites polítiques i socials de les nostres classes populars.
Com molts inicis, els de Malarrassa foren vacil·lants, però reflexionant sobre la feina feta s’anaven produint esmenes i millores que estimularen el Pep i el Miquel per seguir endavant sense defallir fins arribar al present en el que la publicació mostra una qualitat comunicativa de gran nivell sense haver perdut ni un xic del seu compromís en ser un altaveu al servei de lluites i reivindicacions populars, una eina per a la transformació social.
Han tingut protagonisme les lluites per a la municipalització del servei de l’aigua i contra la degradació de la sanitat pública, les activitats de l’associacionisme veïnal, de les cooperatives i dels grups de cultura popular, les reivindicacions dels col·lectius ecologistes i dels sindicats de classe, les iniciatives en defensa dels drets humans en els àmbits dels drets a l‘habitatge, de les persones discapacitades, de les persones grans i de les discriminades per la seva orientació sexual o identificació de gènere… I no podem oblidar-nos de les entrevistes a moltes d’aquelles persones que enriqueixen el teixit humà de la ciutat, així com de les receptes de cuina saludable, les vinyetes humorístiques, els mots encreuats i les ressenyes bibliogràfiques, musicals, cinematogràfiques i artístiques. Allò que no ha trobat mai espai a Malarrassa han estat les banalitats, les cròniques de «successos» o els escrits fets per a major glòria literària del redactor.
Totes les persones que hem fet possible en major o menor grau la trajectòria de Malarrassa ens hem de sentit orgulloses d’haver possibilitat un projecte caracteritzat per la seva militància —en el millor dels sentits d’aquesta paraula— a favor d’anar avançant sense descans en la lluita contra un sistema econòmic que, en benefici d’una ínfima minoria, degrada el teixit social, fomenta l’individualisme insolidari, narcotitza les persones que han pogut recollir algunes engrunes de benestar i enfonsa en l’angoixa les menys afortunades.
Malarrassa, en la seva nova etapa a les xarxes de comunicació, mantindrà sens dubte aquest compromís social, però caldrà que totes les persones que el sentim com un instrument útil, ja siguem col·laboradors actius o simplement lectors, redoblem també la nostra implicació fins allà on ens ho permetin les nostres capacitats i les nostres possibilitats.
Jordi F. Fernández Figueras, Activista cultural
Deixa un comentari