Des de la teràpia familiar sistèmica es proposa un abordatge relacional conjunt on el lideratge d’aquest treball rau en els progenitors, els quals son els responsables d’activar reflexions, propostes i canvis que mobilitzin tot el sistema familiar, evitant caure en la culpabilització parental per la situació que viuen els seus fills.
Pol Serrat Esquerda, terapeuta familiar sistèmic
Quan les famílies arriben a l’etapa de fills en l’adolescència, viuen canvis que poden ocasionar la modificació del funcionament de tot el sistema familiar. En moltes circumstàncies, famílies que han estat funcionals durant la infància dels seus fills, poden viure crisis generant patiment i desorientació.
Els nounats neixen amb una simbiosi o fusió emocional amb la mare que a poc a poc va donant lloc a un procés d’independència personal lent i complex teoritzat pel psiquiatre i terapeuta familiar Murray Bowen (1989), la diferenciació. Aquesta es defineix en el grau en què l’individu és independent, físicament i emocionalment de l’entorn familiar on es desenvolupa. Una persona correctament diferenciada és aquella que és capaç d’actuar en un correcte equilibri entre les forces del grup i les individuals, que pensa les coses abans de fer-les sense cedir a pressions, que és flexible i que és capaç de projectar un camí present i futur mogut per la pròpia voluntat i no per les creences familiars.
L’adolescència és l’etapa vital on la diferenciació pren una especial importància, els canvis físics, intel·lectuals, emocionals i relacionals poden generar en l’adolescent desorientació sobre quin paper ha de jugar amb la seva família i amb el seu grup d’iguals. Aquest procés pot desembocar en baixa autoestima, reducció de les relacions socials, baix rendiment escolar, irascibilitat i tristesa, situacions summament difícils d’acompanyar pels progenitors.
Des de la teràpia familiar sistèmica es proposa un abordatge relacional conjunt on el lideratge d’aquest treball rau en els progenitors, els quals són els responsables d’activar reflexions, propostes i canvis que mobilitzin tot el sistema familiar, evitant caure en la culpabilització parental per la situació que viuen els seus fills. Alguns dels elements clau serien els següents:
• Fer un treball sincer de revisió de la conjugalitat, entenent que és la relació de parella la que serveix d’exemple per organitzar el concepte AMOR i VINCLE en els fills. El què ells senten, pensen i es fan l’un a altre és el que projecten i perceben els seus fills.
• Revisar les normes de casa. El model rígid de les normes quan els fills són petits ha de transformar-se en un model en el qual pugui actuar la negociació i l’assumpció de responsabilitats per part dels adolescents.
• Reduir la tensió que genera les tasques escolars i altres obligacions abraçant la compassió i les segones, terceres o quartes oportunitats.
• L’adolescent no és el problema, l’adolescent s’enfronta a un problema. L’adolescent primer i després tot el sistema familiar ha de caminar per combatre el problema.
• Valorar els petits canvis que fan els adolescents i posar-los en valor.
Quan hi ha processos de malestar en els adolescents cal fer canvis en el si de la família. És important destacar que quan s’observen conductes d’autolesió física, greu consum de tòxics o pensaments suïcides, cal consultar amb un professional.
Deixa un comentari