Sílvia Vilanova
És molt important el coneixement profund del cos humà, per adaptar la pràctica en funció de les característiques biomecàniques i patològiques de la persona. L’objectiu és restablir l’equilibri físic, emocional i mental. El nostre cos tendeix a l’equilibri de manera natural, a l’autoregulació, però en determinades circumstàncies (estrès, malaltia, dol, etc.) es perd.
La persona es mou, parla, té una actitud corporal segons el moment que està vivint, i això es reflecteix en el to muscular, força, equilibri i sobretot, en la respiració, observant tot això, escollirem les postures físiques (assana), els exercicis de respiració (pranaiama), i les tècniques de relaxació més adients.
I és amb aquestes eines, i si cal, amb moltes altres que disposem, que ensenyem a parar, deixar d’interferir amb els nostres pensaments, que sovint reforcen el malestar i comencem a treballar d’una manera holística. Les sessions de ioga terapèutic són més suaus, en grups reduïts o bé personalitzades, després d’una valoració inicial de cada cas particular. Utilitzem mantes, blocs, cadires, per millorar i o corregir postures, asimetries, patró de respiració, etc. I tenim una regla molt clara, la del no-dolor: quan una postura, ajust provoca molèsties, s’ha de canviar, trobar una modificació que sigui còmoda i adequada per l’alumna.
També donem petites pràctiques, o reflexions sobre algun tema que li pugui ser útil, això ajuda a responsabilitzar-se del mateix estat psicocorporal i s’adquireixen hàbits molt beneficiosos que, si es van incorporant dia a dia, la persona troba una nova manera de mirar-se, va apareixent una actitud més oberta i d’autoconfiança en el procés; ja que el treball el fa ella, la professora dona les eines.
Els estudis que s’han fet, evidencien un clar augment del benestar, de l’autoestima, i una visió més optimista de la vida, en persones que pateixen depressió, ansietat o estrès. Millora la qualitat de vida dels pacients amb problemes cardíacs, malalts crònics i càncer i també alleuja i facilita la vida en lesions múscul-esquelètiques.
Finalment, remarcar la importància de tenir un diagnòstic mèdic, seguir les pautes i consells d’aquest, a partir d’aquí, el treball multidisciplinari suma.
Deixa un comentari