Quan la deixadesa, la indiferència, o com li vulguem dir, és una evidència, no calen més explicacions, només seria necessari exigir als serveis públics un bon funcionament.
La informació ha de ser per a ajudar, orientar i fer pedagogia a la ciutadania davant del funcionament de diferents serveis, quan aquesta no existeix, la desorientació i el desconeixement és més que evident. Per tant, ha de ser clara, precisa i concreta sobre el que es demana.
I posaré diferents exemples de la situació actual, i que és una veritable disbauxa, per la mala gestió de l’Ajuntament. Alguns han oblidat que la comunicació, és fonamental i necessària, quan es vol donar una informació i eines de sensibilització pel bon funcionament dels serveis. I no valen les excuses de manca de pressupost, que moltes vegades amaguen la manca d’estratègia comunicativa.
Els punts de parada del Servei de Deixalleria Mòbil. Des de fa uns anys que és demanar que es reposi la informació en els postes dels punts de parada. No hi ha cap informació ni sobre aquest servei, ni el de les Deixalleries fixes. Moltes vegades no sap que és aquell element, ni perquè serveix, ja que fa uns anys que no es fa cap campanya sobre el servei de Deixalleries. Per tant, alguns ciutadans deixen la seva ampolla i garrafa d’oli usat, o altres materials especials al costat del pal amb l’esperança que algun servei se l’emportarà. Algun dia, després d’anys de desinformació, esperem que es resolgui d’una vegada.
La senyalització en les dues Deixalleries fixes, Terrassa Neta i Can Casesnovas. Aquesta tenia tres funcions, la màxima transparència per a saber que es feia amb els residus que hi arriben. Una segona, que era la informació als usuaris, on dipositar els residus. I una tercera, que era pedagògica, informar els usuaris del que comportava, on anaven i el tractament que rebien. I els operaris de recepció, eren com a informadors ambientals que orientaven i informaven els usuaris, complementant, la retolació existent. Això servia per a la ciutadania, i per les escoles que les visitaven. Doncs bé, alguns responsables municipals, això ho han oblidat, i les dues Deixalleries s’han convertit en mers espais de deposició de residus, els rètols no es mantenen en condicions, oblidant que a més d’un servei de recollida de residus, tenia una funció pedagògica. Terrassa Neta té un aspecte lamentable i d’abandonament, i Can Casanovas, ja no compleix aquells objectius inicials.
I un altre element degradat, són alguns rètols referits a les instal·lacions d’energia tèrmica. Ara estem en la moda del foment de l’energia fotovoltaica. Però hem oblidat les instal·lacions d’energia tèrmica que van ser l’entrada a les energies renovables a la ciutat. És més, ara ja no cal, segons l’Ajuntament, donar línies de subvenció a particulars per a promoure aquesta. Però cal garantir el manteniment dels plafons situats en aquestes instal·lacions, cremats pel sol, on es pot llegir la informació, i estan totalment abandonats. Aquests plafons servien per a donar informació sobre les instal·lacions, la seva funció, com a eines de sensibilització i pedagògiques, tant per a la ciutadania, com per a les visites escolars, a més de promoure les energies renovables. De nou, l’Ajuntament ha oblidat fer el manteniment i renovació d’aquests plafons, una veritable llàstima i manca d’estratègia.
Està molt bé anar posant a les cantonades espais per a plantar el que calgui, amb la voluntat de millorar-los, el que no pot ser, és que després no es faci un manteniment adequat, quan els cotxes fan malbé les barres de protecció, i ningú les reposa i fa la reparació necessària. Cal doncs que allò que té la voluntat de millorar l’espai urbà, no es converteixi és un espai abandonat, sense control, ni manteniment. I apareix la deixadesa.
És el mateix que succeeix amb els fitons en diferents espais i carrers quan els vehicles els fan caure. No es reposen, i de mica en mica van desapareixent, per a ser ocupades les voreres pels cotxes i ciutadans incívics. Ningú fa la reposició i alguns d’aquests fitons poden estar tirats a terra sense que cap servei els reculli i reposi. Per tant, la sensació d’abandonament i indiferència és més que evident.
Senyalització amb plaques que el pal s’ha trencat, i romanen a terra durant dies sense que cap servei la retiri i en faci la reposició.
Com les voreres trencades, que són un perill pels ciutadans, quan les rajoles estan aixecades, i tot i les denúncies del seu estat, passa el temps, i cap servei de manteniment ho ha resolt.
En alguns espais públics, hi ha bancs trencats, que tot i les denúncies, poden passar mesos, sense que ningú en faci el manteniment. I amb les papereres passa el mateix, quan es trenquen, no es reposen, un exemple és al carrer Navas de Tolosa amb Roger de Llúria i Pare Font, fa més d’un any que s’han trencat i no s’han reposat.
I així podria anar fent una llarga llista, però que comença a cansar que hagi de ser la ciutadania qui recordi les obligacions d’uns serveis municipals, que han d’actuar. No és assumible, ni acceptable, que la multitud de serveis funcionant al carrer (Policia Municipal, de neteja i recollida de residus, de manteniment de l’espai públic, d’inspectors de diferents serveis…), ningú vegi les incidències i sempre s’esperi a una denúncia ciutadana, i algunes vegades ni se’ls fa cas. I ens passem tot el dia, amb excuses permanents, amb suposats problemes pressupostaris, i altres consideracions.
Compromís, col·laboració i responsabilitat per part de la ciutadania, la que calgui, però això no pot comportar servir d’excuses per a no fer les coses, i defugir dels qui tenen l’obligació i el deure de solucionar-ho.
I un altre aspecte important, la comunicació és fonamental, i ha de ser de doble direcció, l’Ajuntament l’ha de fer amb la ciutadania. I amb les eines com la informació i la sensibilització, subjectes a una estratègia definida. Viure de la propaganda, és una política de curt termini i abocada al fracàs.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari