En ple debat ciutadà sobre la gestió del servei d’abastiment d’aigua, que porta l’empresa Mina d’Aigües amb una concessió que finalitzarà el proper any 2016, val la pena conèixer una experiència interessant i força desconeguda.
Des del 1929 existeix a la ciutat una cooperativa de consumidors, en el barri d’en Torrent d’en Pere Parres, on fins a un centenar de famílies disposa d’aigua per a ús domèstic, i gestiona directament la cooperativa. L’aigua prové d’una veta subterrània, i va a parar a un pou situat a l’edifici seu de la Cooperativa Els Amics. Aquest pou proveeix moltes de les cases que es troben al voltant dels carrers Torrent, Transversal, Marquès de Comillas i Amadeu de Savoia. I són els mateixos socis qui gestionen directament aquesta xarxa.
Per saber més sobre aquesta experiència comunitària, parlem amb Hermies Busqué, que ha estat president de la cooperativa de consum durant vuit anys. De fet, el passat mes de juny es va celebrar la darrera assemblea. En aquesta ocasió tocava designar la nova junta per als propers quatre anys, en la qual es proclamà Alfred Terés com a president. “El perfil de la gent de la junta és de persones jubilades que tenim temps per dedicar-nos-hi”, ens diu l’Hermies, que ara és vice-president. I és que com a cooperativa que són, totes les tasques que comporta la gestió, així com el funcionament general de la xarxa, les fan els mateixos veïns de manera altruista.
Actualment són un centenar de socis, tots ells amb veu i vot a l’assemblea. En aquesta s’explica com ha anat l’any, quins problemes hi ha hagut, així com s’exposen els projectes de millora de la xarxa, de les canonades, etc. La gent entra com a sòcia automàticament a la cooperativa pel fet d’obtenir aigua en els seus domicilis.
L’assemblea general de socis es reuneix cada any, tal com indiquen els estatuts, i se celebra al local de la cooperativa Els Amics, al carrer Torrent. Es tracta d’un espai de grans dimensions on en altres temps, d’acord amb l’esperit cooperativista de l’època, es duien a terme activitats lúdiques, com ara balls, festes per Carnestoltes o dinars populars. De fet, tots els socis tenen dret a fer servir el local i la gran sala del primer pis, per celebrar dinars, sopars o esdeveniments familiars. “Abans fèiem una sortida anual, però l’hem hagut de cancel·lar ja que la gent del barri s’ha fet gran, i el jovent és més reticent a participar-hi en aquests actes”.
El 1932 es va ubicar al seu lloc actual al carrer Transversal, juntament amb el dipòsit de de 25.000 litres de capacitat i a 14 metres d’alçada.
El principal problema és el de la pressió. L’aigua no pot arribar a grans alçades, “surt a una pressió determinada, però fins i tot això ho anem millorant mica en mica”. En aquest cas, aigua directa no en té ningú; “l’avantatge és que davant d’una avaria, quan tanquem l’aigua l’usuari la treu del dipòsit que té a casa, i ni tan sols se n’adona”.
Per llei s’han de realitzar revisions de tot el funcionament de la xarxa i de l’estat de l’aigua. A banda de la inspecció periòdica per part de tècnics de la Generalitat, cal un control exhaustiu per comprovar la qualitat de l’aigua. “Cada dia hem de revisar els nivells de nitrats, de clor i de sal.” Un dia es va comprovar que l’aigua tenia molta calç, llavors un soci va proposar d’implantar un sistema centralitzat per tal de que tothom ja la rebés directament descalcificada; “Això no ho dóna quasi ningú!” rebla orgullós el vice-president. “Un dia se’ns va espatllar el descalcificador, hi havia un excés de sal, i precisament acabem d’implantar un detector de sal”. Així van evolucionant i perfeccionant el sistema. Ara estan en vies d’adquirir una bomba de sortida per augmentar la pressió.
Aigua de boca de qualitat, sense límit i a un preu assequible
El servei que ofereix la cooperativa de consum d’aigua als veïns i veïnes sòcies està fixat en 100 euros per semestre. Que és sensiblement inferior al que ofereix l’empresa d’abastiment d’aigua de la ciutat. “I oferim aigua de boca de molt bona qualitat i descalcificada”, la qual es pot beure perfectament (“només afegim els productes bàsics per controlar el clor i els nitrats”). A més, els socis tenen accés a l’aigua sense límits, cadascú utilitza l’aigua que necessita per al seu consum domèstic.
Història de la cooperativa
La cooperativa es va crear davant la necessitat dels veïns d’aconseguir aigua per les anomenades cases barates que es construïren al barri a principis del segle XX, veient la possibilitat d’obtenir-la a través d’alguna veta subterrània que s’havia detectat (“probablement provinent del Torrent Mitger de Ca n’Amat”). I no va costar trobar-la. A partir d’aquí crear tot un engranatge de canonades que anés a parar a les cases. En un principi el pou que proveïa l’aigua es va ubicar en un altre lloc, sempre buscant un lloc elevat. El 1932 es va ubicar al seu lloc actual al carrer Transversal, juntament amb el dipòsit de de 25.000 litres de capacitat i a 14 metres d’alçada.
La primera seu social de la cooperativa era al carrer Pantà, a la Coral Els Amics, on es reunien altres cooperatives de consum de l’època, que amb el temps han anat desapareixent. “Nosaltres ens hem anat mantenint, quasi sense voler, la gent ha continuat participant”, afirma l’Hermies. “En aquella època el divertiment de la gent era molt diferent que ara, tothom feia vida lúdica de cap de setmana en el mateix barri, ara la gent sol marxar fora”. No va ser difícil trobar algú que s’encarregués de fer funcionar la cooperativa. I records per persones que han estat emblemàtiques en el decurs de la història de la mateixa, com el Benet, mort ara fa tres anys. “Ell ho sabia tot sobre el funcionament, on hi havia cada canonada…”. Han anat passant els anys i el projecte ha recaigut de generació en generació. Des d’ençà, el mètode jurídic de la cooperativa els ha funcionat perfectament, “no hi ha caps que decideixen el que s’ha de fer. De moment continuarem així”.
Deixa un comentari