Barri Futur, comunalitat urbana de Terrassa, vol aterrar els valors de l’Economia Social i Solidària a quatre barris de la ciutat: Sant Pere, Torrent d’en Pere Parres, Antic Poble de Sant Pere i Centre Nord
Miquel Gordillo
Fer créixer el comerç local, potenciar la cultura al barri i els espais públics on les persones siguin protagonistes, a través de la creació de més espais verds, de comunitats energètiques, de cures i de consum, són alguns dels objectius de Barri Futur.
Aquest és el nom escollit per al projecte de Comunalitats Urbanes, unes subvencions bianuals atorgades per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives i el Departament d’Empresa i Treball. També s’esmenta com a cabdal la producció de formació i comunicació, nodrir els ecosistemes locals, crear un mercat social que generi ocupació de qualitat, i enfortir espais de creació ciutadana. Així ho explicaren les entitats en la presentació de Barri Futur, el passat 9 de juny a l’Ateneu Candela.
Les entitats que han impulsat Barri Futur són les cooperatives La Terrassenca, de ciclologística i foment de l’ús de la bicicleta, Communia, programari Lliure, el grup de consum i ecobotiga l’Egarenca, l’associació Synusia, llibreria i programadora cultural i de pensament crític, la fundació Prodis, inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual i Adhoc.cat, projecte de disseny conscient d’Alícia Horcas. Aquest grup impulsor també compta amb la participació de l’Ajuntament de Terrassa, l’AV de Sant Pere, el Districte Zero, l’associació Espai Sacra i el bé comú urbà Ateneu Candela.
Barri Futur es va presentar el passat 9 de juny a l’Ateneu Candela. Foto MG
El territori en què actuarà Barri Futur contempla més de 20.000 habitants, i està format per quatre barris dels districtes D1 i D5: Antic Poble de Sant Pere, Centre Nord, Sant Pere i Torrent d’en Pere Parres. Les entitats del comitè impulsor formen part d’aquests barris. El projecte Barri Futur rep també el suport de l’Ajuntament de Terrassa. El regidor d’Economia Social i Innovació, Pep Forn, destacà que el projecte “representa un impuls al Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària 2019-2026 validat pel Consell Municipal de l’ESS”. “Hem d’escalar iniciatives com ara la compra per als veïns”, expressà Forn.
Economia cooperativa, de proximitat i feminista
“Volem potenciar una economia que es basi en valors democràtics, solidaris, feministes i antiracistes, una economia sobirana arrelada als nostres barris i amb perspectiva de gènere”, explicà Marc Montlló, dinamitzador de Barri Futur. Per la seva banda, Vero Ruíz, de l’Associació de Consum l’Egarenca, exposà que “apostem per altres formes de consum”. Per això, destacà algunes de les actuacions previstes dins l’eix que anomenen Economia cooperativa, de proximitat i feminista, que implicaran incentivar el comerç local existent, aplicant la prova pilot de la Marca Terrassa Responsable que l’Ajuntament ha desenvolupat; també per dotar al comerç d’eines digitals amb programari lliure, i crear interrelació amb els productors agroecològics de l’entorn, A la vegada, es vol crear rutes consolidades i eficients d’abastament i distribució de mercaderies dins del territori, tant pels comerços i l’activitat econòmica com per les veïnes, impulsant la ciclologística, així com incentivar al món educatiu a què col·labori en els projectes comunitaris que es desenvolupin.
Diagnòstic del barri i la cultura com a dret
Treballar amb el teixit veïnal és un altre dels eixos de Barri Futur. En paraules de Marc Labòria, de Prodis, “intentarem transcendir les nostres àrees naturals, per fer-ho, aquesta subvenció coincidia en la seva finalitat”. Labòria exposà que “la primera feina és la d’acostar-nos a les associacions veïnals, centres culturals i entitats del territori, per donar-se a conèixer al veïnatge, conèixer els seus conflictes i pensar al seu costat quina ciutat i barri volen”. Labòria posà com a exemple el fet de detectar situacions de soledat no volguda, tan estesa entre la gent gran, i encaminar accions a vincular les persones al territori i a la seva gent a través d’intervenció col·lectiva.
Pe que fa a la cultura lliure i comunitària, el tercer eix del projecte, Elena Blanco, de la llibreria Synusia, posà èmfasi en què “tenim una experiència de producció cultural, amb una agenda lliure, inclusiva i accessible adreçada a tots els públics”. “La cultura és un dret i ha de ser una realitat dels nostres barris, destacà la llibretera. Qüestions com el fet de conèixer les iniciatives culturals dels barris, el seu funcionament i equips de treball, així com promoure formes de producció cultural que fomentin el lliure ús, distribució i reaprofitament de continguts, centren aquest eix.
La intenció és que durant els mesos vinents tingui lloc el desplegament de les accions de Barri Futur, primer amb un treball de camp per conèixer la realitat dels barris on s’actua, i les entitats que hi són presents. Seran dos anys d’actuacions que s’inicià el passat febrer, amb la concessió de la subvenció. Aquesta permetrà, entre altres, que s’alliberin persones per fer el diagnòstic dels barris. La quantitat atorgada a Barri Futur ha estat de 350.000 euros durant els dos anys en què es desenvoluparà el projecte.
Comunalitats Urbanes, una resposta de dinamització socioeconòmica del barri
Una Comunalitat Urbana és “un territori definit on hi ha un teixit socioeconòmic i relacional que vol donar respostes a les necessitats de les persones que l’habiten”, explicà Josep Vidal, Director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. “Arran de la pandèmia, hem vist com veïns i veïnes han creat xarxes de suport mutu que ajuden a sostenir la vida. No surten del no-res, sinó de la vida associativa del barri, potser per la pèrdua de força de les administracions”. Per tant, aquesta és una resposta de dinamització socioeconòmica del barri. Vidal afegí que s’ha creat aquest programa pilot a partir de l’experiència dels Ateneus Cooperatius, que ja funcionen com a espais col·lectius liderats per entitats de l’ESS des de fa quatre anys.
S’han creat 22 Comunalitats Urbanes en 18 municipis de Catalunya, també a través del treball conjunt d’entitats agrupades en el territori com és el cas de Barri Futur a Terrassa.
Deixa un comentari