Ruben Suriñach analitza les forces i debilitats de l’economia social i solidària
“Les Altres Economies de la ciutat”, informe elaborat per Ruben Suriñach, de CRIC-Cooperativa Opcions, no vol intentar agrupar artificialment allò que no s’agrupa en la realitat, ni molt menys homogeneïtzar quelcom que és heterogeni. Sí intenta, però, entendre i conèixer aquest univers i oferir eines a l’administració pública per a poder interactuar-hi com a facilitador o impulsor de polítiques públiques.
«Existeix tot un fenomen de construcció i innovació socioeconòmica transformadora que, tot i que, a nivell de quantitat té un pes limitat, és cada vegada més significatiu i creixent». Estimacions recents assenyalen que l’Economia Social i Solidària, entesa com a paraigües d’aquests fenòmens transformadors, contribueix amb un 7 % al PIB de la ciutat de Barcelona a través de l’activitat de més de 4.600 iniciatives socioempresarials.
Qualitativament, sobretot en els àmbits locals, el seu pes específic és encara més gran, i un numero creixent de municipis l’han incorporat a les seves àrees i programes de promoció econòmica i desenvolupament local.
L’Ajuntament de Barcelona, és capdavanter en aquest sentit, tot desenvolupant una línia de treball específica amb rellevància política. La creació d’un Comissionat i d’una nova àrea a Barcelona Activa específics pel foment de les economies transformadores a la ciutat, així com l’impuls d’una Xarxa de Municipis per la Economia Social i Solidaria són mostres d’aquesta aposta política.
Cal mirar aquests fenòmens des d’una òptica d’interconnexió. No podem entendre’ls com una suma de processos aïllats, sinó com un ecosistema d’experimentació.
Moneda social ecosol a la fira FESC 2016. Foto: PV
L’estudi, facilita el coneixement d’aquest univers,com probablement cap informe previ ha fet. No pretén ser una fotografia estàtica, ni desenvolupar amb mètode científic una mena de taxonomia molt detallada o precisa, si més no, si vol obrir un camí de coneixement i una mirada contextualizadora que pugui ser útil tant per les administracions públiques, com pel propi àmbit.
L’estudi parteix de la constatació que han canviat acceleradament els contorns que delimiten el que és normal i acceptable i del que no ho és. Però mentre en la política s’ha vist emergir la dita nova política, amb nous partits, organitzacions, en el camp de l’economia, el dibuix no és tan nítid, no és tan clar. Existeixen i van apareixent moltes propostes, però no se’n desprèn un dibuix mitjanament delimitat.
El que l’estudi anomena Altres Economies és quelcom molt divers: economia social (i solidària), economia col·laborativa, economies feministes, decreixement, economia del bé comú i altres. S’intenta així fer el dibuix per a donar més potència de transformació a aquestes propostes d’organització socioeconòmica.
En primer lloc, diferencia entre moviments i fenòmens, caracteritzant els primer la base social organitzada a partir d’un projecte sociopolític i una intencionalitat d’incidència en l’esfera política. Els fenòmens, en canvi, proposen nous conceptes des dels quals llegir i interpretar determinades pràctiques socioeconòmiques. Per tant, no es pot esperar el mateix d’un moviment que d’un fenomen.
Considera, d’altra banda, que cal fer visibles les «cares ocultes del sistema econòmic», per exemple els «sistemes naturals com a base de l’economia»: l’esfera domèstica o familiar i el conjunt d’activitats i pràctiques de cura que s’hi despleguen; i l’esfera comunitària amb el conjunt de necessitats que són satisfetes des de i a partir de la pertinença a una comunitat. Un altre «element ocult» té a veure amb el «canvi de finalitats o prioritats del model econòmic, i la seva relació amb la qualitat democràtica de la societat entesa com la participació, l’apoderament col·lectiu i el debat públic en relació als objectius del funcionament econòmic».
L’estudi es fixa en la capacitat d’aquests moviments per arribar a la població; apuntant, primer, a les dificultats de caràcter socioeconòmic, o sigui d’involucrar i donar respostes concretes; així com, segon, les de caràcter sociocultural. Els graus de presència i influència concreta i real són molt diferents i no sempre relacionats positivament. Per exemple, per un cantó, els moviments d’economia social, col·laborativa i economia social i solidària; per altre, els fenòmens d’emprenedoria social i la responsabilitat social corporativa tenen gran visibilitat, però no significa major presència social. Mentre que l’economia de les cures, és, «sense dubte, el fenomen més present a la societat barcelonina», però essent al temps «una economia invisible i amb una important manca de reconeixement públic».
Una de les conclusions més interessant del treball, a partir de la constatació de l’existència real d’una certa «competència per seduir al públic àvid d’alternatives», és que això esdevé un «element de debilitat de l’ecosistema d’economies transformadores». Considera que és difícil que tot allò que es considera economia transformadora pugui estar sota un mateix paraigua o bandera. Al contrari, afirma que, les dades mostrarien que «és sa que no tot tingui el mateix nom ni estigui sota una mateix paraigua». Defensa en conseqüència la necessitat d’“consciència de xarxa”, on cada moviment sigui «conscient de quina és la seva posició relativa», a partir de les pròpies potencialitats i flaqueses.
L’objectiu general de «crear un marc comú des del qual llegir l’ecosistema d’economies transformadores de la ciutat», per «arribar al punt en què poguéssim generar un marc d’acció conjunta –o, com a mínim, coordinada– per tal de multiplicar la potència de transformació d’aquestes propostes», es considera assolit per l’estudi.
Amb això, les possibilitats de treball són moltes i molt diverses i es multipliquen. El repte, planteja, és passar del discret, per més que important, 7% citat a jugar un paper protagonista en el complex entramat econòmica de la ciutat i el país. Un repte que posarà a prova la maduresa de les diferents propostes, moviments i fenòmens.
Deixa un comentari