Amb la màxima de fomentar l’economia social i solidària, l’ACVOcc està fent un esforç en elaborar l’informe de la diagnosi de l’economia social i solidària del Vallès Occidental. Aquest ha de servir per mostrar la força i els valors de tot el ventall d’entitats que treballen en aquest àmbit transformador de l’economia, així com per ajudar a fer que les entitats estiguin millor posicionades de cara l’administració a l’hora d’intervenir en la contractació pública.
Parlem amb Javier Domínguez, un dels tècnics de l’Ateneu Cooperatiu, que ens explica com funciona aquesta eina del balanç social, per què l’han fet i els objectius que persegueix. «Des de la Generalitat se’ns instà a fer una diagnosi i un recull de bones pràctiques de l’economia social i solidària (ESS) de l’àrea de cada Ateneu, a través de recopilar un seguit de dades de les entitats vinculades a l’ESS». Detalla el Javier com en el primer any de funcionament de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, ara fa dos anys, «ens vam centrar en les cooperatives i societats laborals. A partir del segon any es van incorporar altres actors, segons recomanà la Diputació de Barcelona, com són fundacions, centres especial de treball i associacions. Aquestes són les més complicades, ja que el problema era destriar quines formen part de l’ESS».
El balanç social de nom ‘Ensenya el Cor’, que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) convida a fer a les seves entitats membres, ha estat la base en què l’ACVOcc s’ha inspirat i ha replicat a l’hora de confeccionar la seva eina: «consideràvem que era la més adient quant al rendiment de comptes i de retorn social cap a la ciutadania», ens diu en Javier. «Hi ha altres models més burocratitzats, basats més en la responsabilitat social corporativa, que no responen als criteris propis de l’ESS, per això pensem que el balanç social és l’eina de més projecció».
En aquest curs, tenen el compromís de cobrir el 25% de les bones pràctiques de l’ESS que es donen al Vallès. De fet, amb els ajuntaments del territori ja van començar a establir mecanismes de col·laboració. «Enguany signarem un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per fer aquesta diagnosi de forma conjunta, per tal que al més aviat possible, totes les entitats de l’ESS de la ciutat hagin fet aquest balanç social amb el nostre suport». Serà una continuació més rigorosa a una primera diagnosi que es va realitzar des del consistori, en un contracte fet amb un servei d’assessoria extern, en el qual, entre d’altres, no es van identificar totes les iniciatives d’economia social i solidària de la ciutat. En aquest sentit, tenen clar que s’ha d’arribar a totes les entitats que fan economia social i solidària de la comarca, més enllà del format jurídic que tinguin: «parlem per exemple d’un espai de criança, o un grup local de Som Energia», detalla Domínguez.
Realitzant la Diagnosi al GIT Vallès de Fiare BancaEtica a l’Ecobotiga Egarenca. ACVoo
Mostrar els valors propis de l’ESS
«Ens agrada mot el lema d’Ensenya el Cor, ja que cal mostrar els valors propis», afegeix el Javier, a la vegada que assegura: «sovint les entitats no visibilitzen prou allò que fan bé, i volem ajudar que les entitats agafin el costum de fer-ho». L’altre objectiu és que les mateixes entitats coneguin els seus marges de millora, «per exemple a l’hora de contractar l’electricitat de fonts d’energies renovables».
La diagnosi realitzada també es pot veure en el mapa a la web de l’Ateneu Cooperatiu. En aquest mapa, a banda de la ubicació i informació bàsica de l’entitat, es mostren cinc criteris de bones pràctiques, a tall d’indicadors (referits a l’organització interna, l’impacte social, l’impacte ambiental, la innovació i la transformació en cooperativa) els quals surten del mateix balanç social, com una forma de reflectir les bones pràctiques que fomenten el mercat social de la comarcal.
A més, el mapa de l’Ateneu Cooperatiu mostra aquests criteris que serviran per poder concursar o bé accedir a subvencions de l’administració. Es tracta d’apropar els serveis que podria oferir l’entitat a l’administració, tot tenint en compte que el nou marc normatiu pel que fa a la contractació Pública, suposa una oportunitat per a les entitats de l’economia social, solidària i cooperativa. Cal destacar com en els municipis s’està fomentant la compra i contractació pública socialment responsable prioritzant criteris socials ètics i ambientals en la contractació pública de béns i serveis. A tall d’exemple, explica el Javier que enguany, «l’Ajuntament de Barcelona ha concedit a aquelles entitats que havien fet el balanç social, més punts per accedir a les subvencions municipals i l’Ajuntament de Manlleu l’ha utilitzat per elaborar un catàleg d’empreses de l’ESS de la comarca d’Osona».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari