La plataforma ha fet números per demostrar que una empresa pública que gestionés el servei d’aigua sortiria molt més a compte que amb una de privada, com és el cas que tenim a Terrassa amb Mina. Fins a 3,65 milions d’euros d’estalvi anual, calculen. A banda de que seria molt més transparent i controlada per la ciutadania. La Taula de l’Aigua ha editat una infografia que descriu quines despeses hi ha associades a l’aigua i quines són pròpies d’una empresa privada, i suggereix els estalvis que tindríem amb un servei totalment municipalitzat.
La Taula de l’Aigua vol explicar «el que el rebut de Mina no explica». Per això, la plataforma cívica ha elaborat una infografia on, de manera visual, diferencia quines partides estan associades al cost de l’aigua i quines no ho estan. D’aquesta manera, conclouen que amb una gestió pública ens podem estalviar més d’un 20% de cost respecte la gestió privada. Es tractaria d’un estalvi tant per als consumidors com per al mateix ajuntament.
3,65 milions anuals d’estalvi
En una roda de premsa oberta ahir dimarts al Casal de Barri del Segle XX, els representants de la Taula de l’Aigua exposaren que amb la infografia desglossen i informen, d’una banda, de les partides associades al cost de l’aigua, i també de les que no ho estan. A mode de conclusió: ens estalviaríem 3,65 milions d’euros anuals amb una gestió pública. El document ja es va estar repartint a la Fira Modernista del cap de setmana, i ara en continuen fent difusió.
La primera dada observada en el document fa referència a les despeses del personal laboral. D’entrada, del cost mitjà dels salaris dels treballadors de l’empresa, destaca que “uns 850 mil euros anuals es destinen a l’alta direcció i consell d’administració de l’empresa”. Aquí, van voler tornar a plantejar: “des de de la Taula apostem per una subrogació de la plantilla de Mina per tal de garantir els seus llocs de treball”, explicà el Cèsar Guia, membre de la Taula de l’Aigua.
Respecte al manteniment de la xarxa, «a l’hora de fer subcontractes externes, caldria fer licitacions. En canvi, Mina només subcontracta a empreses del mateix grup d’Agbar, que és propietària de Mina», afirmà el Cèsar. La Taula xifra aquest apartat en més de 640 mil euros. La despesa energètica també ha estat analitzada, com una de les més grans que té la companyia. Els 2 milions d’euros destinats “podrien revertir-se si hi hagués autoproducció amb sistemes d’energia renovable”.
Juan Cano, Cèsar Guía i Santi Aragonès, de la Taula de l’Aigua, ahir al Casal de Barri del Segle XX.
Les pèrdues d’aigua també van ser un aspecte a destacar. Mina ha manifestat que suposen un 25% del total per fuites en les canonades. La Taula de l’Aigua assegura que les empreses públiques només pateixen pèrdues de l’entorn d’un 8%, citant com a exemple el cas d’Aigües de Mataró. «Com més pèrdues hi hagi, més cara és la factura».
Les despeses financeres i d’assessoria, en una empresa pública, serien molt més baixes ja que no serien tant necessàries com amb una empresa privada, afirma la Taula. Aquestes despeses ascendeixen a uns 125 mil euros, segons els càlculs fets. «La publicitat també la paguem nosaltres, uns 50 mil euros, ja que es carrega en els rebuts», segons la Taula. «I tot això, sense mencionar la despesa en aigua embotellada que fem a casa, amb la qual cosa podem afirmar que el rebut de Mina no és gens barat».
A tot això, la Taula de l’Aigua vol fer palès que del Fons Social per l’Aigua destinat a evitar talls del subministrament per motius econòmics, 40.000 euros els paga directament l’Ajuntament, mentre que Mina només se’n fa càrrec de 4.000. És només el 10%, a més de cobrar per les reconnexions un cop tallada l’aigua”.
Mina no vol donar dades a l’Ajuntament
Tots aquests aspectes han estat analitzats malgrat el desconeixement en molt aspectes en la gestió que la mateixa empresa es nega a proporcionar al consistori. Hi ha, més enllà d’això, el convenciment per part de la Taula de l’Aigua de que amb una gestió pública, es poden incloure en la gestió criteris de sostenibilitat, mediambientals i socials a llarg termini. Això sí, “no serveix simplement una empresa pública com altres que ha n’hi ha, cal una participació directa i un control ciutadà de veritat, i una incidència en la gestió també per part dels treballadors”, afirmaren els membres de la Taula.
Aquesta és la infografia que la Taula de l’Aigua ha elaborat i de la qual està fent difusió:
Miquel Gordillo
Deixa un comentari