Ciutadana mexicana en la concentració d’ahir reclamant solidaritat amb el poble mexicà (foto: OV)
Durant uns 60 minuts, el Raval de Montserrat de Terrassa va mostrar ahir 14 de novembre la seva solidaritat amb els 43 estudiants desapareguts fa unes setmanes a la ciutat d’Iguala (Mèxic). El passat 26 de setembre, un nombrós grup d’estudiants de la Escuela Normal Rural Raúl Isidro Burgos del poble d’Ayotzinapa, va viatjar a la ciutat d’Iguala per escoltar l’informe de govern de l’alcalde de la ciutat i per recaptar diners. Però el que es van trobar foren les bales de la policia local, que en una brutal repressió, va provocar 6 morts, nombrosos ferits i 43 desapareguts.
Els policies municipals que van detindre els 43 estudiants, van manifestar més tard que els van entregar als Guerreros Unidos, un dels càrtels de la droga que operen a la regió, i que aquests, en una mesura d’advertència a l’ERPI (Ejército Revolucionario del Pueblo Insurgente), una guerrilla que recluta els seus efectius entre els joves estudiants de les escoles normals, els varen cremar i enterrar els seus cossos en diverses foses. En definitiva, una clara advertència del Narco-Estat a la guerrilla.
Aquests fets han aixecat una forta onada de protesta a tot Mèxic, protesta que s’escampa arreu del món. Com no podia ser d’una altra manera, Terrassa també va voler afegir-se a les mostres de repulsa i solidaritat amb els familiars de les víctimes i del poble en general.
En el decurs de l’emotiu acte, que va comptar amb la presència de ciutadanes mexicanes, es van encendre torxes, llegir comunicats de repulsa i solidaritat, així com un càntic de consignes de suport: “Vius se’ls emportaran, vius els volem”, “Peña Dimisió” o “Estat assassí”. En aquesta línia, es va poder escoltar la veu d’una ciutadana mexicana reclamant la solidaritat catalana i recordant com el poble mexicà la va mostrar en el seu dia acollint els milers de catalans i espanyols que fugien d’un altre horror, La Guerra Civil Espanyola.
Potser actes com aquest, que fóra convocat per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, serviran per sacsejar consciències, sovint anestesiades per una societat que vol convertir unes conductes brutalment inèdites en quelcom quotidià i normal. Ayotzinapa ens mostra amb claredat la descomposició d’un Estat suposadament democràtic i l’avenç cada cop mes aterrador del Narco-Estat i d’un capitalisme salvatge que no dubta en destruir vides humanes i comunitats per tal d’assolir el seu objectiu principal, acumular i acumular riquesa.
Potser és moment de tornar a recordar a Martin Niemöller, pastor alemany antinazi:
“Primer van venir a buscar els comunistes i no vaig dir res perquè jo no era comunista.
Després van venir pels jueus i no vaig dir res perquè jo no era jueu.
Després van venir pels sindicalistes i no vaig dir res perquè jo no era sindicalista.
Després van venir pels catòlics i no vaig dir res perquè jo era protestant.
Després van venir pels estudiants, i jo no em preocupi, ja que era part del sistema.
Després van venir pels periodistes, i jo em vaig quedar callat, ja que no m’interessava assabentar-me de res.
Després van venir pels homosexuals i jo ni tan sols vaig voler assabentar-me, ja que sóc heterosexual.
Després van venir pels negres, però com sóc blanc, tampoc vaig fer res.
Després van venir per mi però, però llavors, ja no quedava ningú a qui li importés ni que volgués fer res per mi ”
Oriol Vicente
Deixa un comentari