Acció reivindicativa del BiTer, el carrer és de tothom, no només del automòbils. Foto BiTer
BiciTerrassa Club (BiTer) és una associació sense ànim de lucre per promoure l’ús de la bicicleta a la ciutat com a mitjà de transport habitual i lleure normalitzat. L’objectiu últim o, per dir-ho d’altra forma, el paper o funció d’aquesta proposta és aconseguir transformar la ciutat de manera que sigui una ciutat habitable per a tothom.
Tot plegat, la proposta o fita, la possibilitat de posar-la en pràctica i, al temps, l’efecte de l’activisme tenen a veure amb la conscienciació sobre formes de vida i relacions saludables. Argumenten a BiTer que qui va en bici «sol ser gent més saludable, amb hàbits de salut, persones que tenen un consum conscient de la mobilitat, pensant amb elles mateixes i en la resta».
Entenent que aquesta és una tasca per anar guanyant dia a dia, intenten allunyar-se de la visió del ciclistes com a persones individualistes que volen fer esport o que volen anar més ràpid a la feina. «Nosaltres mirem molt la ciutat i els altres», afirma en Haritz Ferrando, membre de la junta i un dels dinamitzadors del projecte.
Hom parla, per tant, d’un projecte d’acció social que fa que BiTer cerqui complicitats i implicació en molts àmbits, com per exemple treballar amb entitats veïnals, fent pedalades de barri, i amb objectius culturals, com descobrir la ciutat amb rutes en bici; han establert relacions amb associacions de mares i pares d’escoles per fer tallers informatius i formatius. Les seves sortides i activitats serveixen, al temps, per fer publicitat i solidaritat de causes, com el Banc de Sang o entitats de lluita contra malalties rares.
L’increment de l’ús de la bici ha comportat problemes de convivència amb vianants i cotxes. Entenen que aquesta situació necessita de diàleg i pedagogia per totes parts. Així, subratlla l’Haritz, «treballem molt perquè la implantació de l’ús de la bici es faci també de forma cívica i amb el mínim d’incidències». Començant pels propis ciclistes, apunta, «ens preocupa l’ús incívic d’alguns, com circular per les voreres, saltar senyals de trànsit».
BiTer ha optat per focalitzar aquest problema, però mirant des de tots els angles i mostrant que cal reconèixer el dret de les persones ciclistes a anar per la calçada. Que això és un tema clau ho confirma el propi Haritz: «el 80% de la nostra acció amb l’Ajuntament és per pacificar les calçades, per fer que acabin sent carrils bici, que els 434 quilòmetres de carrers que hi ha a la ciutat siguin carril bici; que no vol dir només per a bicis, sinó on la persona que va en bici percebi allò com el seu espai natural on no corre riscos extres».
En col·laboració amb l’Ajuntament s’han fet unes plaques amb el lema Puc anar pel centre del carril, «per desmitificar la idea que sinó hi ha carril bici no es pot circular, o que calen més carrils bici, perquè els carrers els tenim, i tenim dret a anar pel centre del carril per la seva seguretat».
Hi ha també un acord amb la Policia Municipal per actuar davant l’assetjament de ciclistes per la resta d’automobilistes. És un protocol intern d’actuació en cas de pitades, crits, amenaces o avançaments amb risc; es demana deixar passar el cotxe però registrant o memoritzant el número de matrícula, que es comunica a la PM. Aquesta truca després a la persona, en algun cas fins i tot l’han anat a veure, per explicar i informar que els ciclistes tenen dret. L’experiència, assegura l’Haritz, ja està funcionant i molt bé; «va en la línia de treball de fer pedagogia».
Les activitats regulars del BiTer són: sortides urbanes i per l’Anella Verda, no esportives o de competició, obertes a tothom, a famílies, joves i grans. A més de descobrir la ciutat s’aprèn circulació, normes i consells. Els dijous, tot l’any, fan l’activitat estrella del club: una ruta urbana, sortint de la recentment batejada plaça de les Teixidores, al costat de la Casa Bauman, a les 20h. Els diumenges, alternen sortides urbanes amb sortides per l’Anella Verda, per camins, una col·laboració de fet amb l’àrea de Medi Ambient per fer conèixer els camins de l’entorn.
Programen, paral·lelament, cursos bàsics per aprendre a anar en bici i a circular per la ciutat amb seguretat. Són oberts a persones de totes les edats. En aquest cas sí que hi ha un preu per poder pagar les monitores, instructores professionals, aclareix l’Haritz. Els horaris i dies es fixen amb les persones interessades.
Participen en cursets a escoles, en aquest cas és un acord de l’Ajuntament amb la cooperativa Biciclot, una prestigiosa entitat nascuda a Barcelona amb la qual BiTer té relacions de col·laboració. Aquí la participació de tècnics de BiTer garanteix la perspectiva local dels cursets, a més de presentar-se a l’alumnat que, després, pot continuar practicant. BiTer, d’altra banda, treballa estretament amb l’Ajuntament fent assessoria i treball tècnic en els àmbits de mobilitat i implantació de mesures relacionades amb la circulació de la bicicleta.
L’entitat és activa també pel que fa a organitzar reivindicacions, com ara alguns carrils bici, les connexions entre Terrassa, Matadepera i Sabadell, i aparcaments segurs a les estacions de tren. Una activitat important és la col·laboració amb la xarxa d’AMPAs pel Camí Escolar, una proposta d’accions per donar més autonomia als infants, perquè vagin més segurs als entorns escolars, i que, entre d’altres, hi hagi aparcaments dintre les escoles.
Junta actual del BiTer al complet. Foto BiTer
La bicicleta, associació i cooperativa
El BiTer va néixer l’any 2013, en independitzar-se el grup egarenc de membres del Bicicleta Club de Catalunya, una entitat a la pràctica molt de Barcelona. «Va ser molt tranquil», recorda l’Haritz, «era molt clar que més pràctic i millor en molts sentits tenir treballar independentment». En tot cas, la gent que comença a moure’s a la ciutat ho fa pels volts de 1992, amb la referència del treball del col·lectiu Bici Sense Presses, impulsat per Francesc Suàrez; «i cal reconèixer el mèrit que tenia l’any 92 treballar aquest tema quan poca gent creia en la bici com a mitjà de transport», destaca d’activista.
Però, com a grup, com acció associativa, el punt més clar d’inici és al 2010, amb motiu de la inauguració de la primera xarxa de carrils bici a Terrassa, quan van començar les sortides dels dijous. Una preparació per crear el BiTer el 2013, amb participació d’unes 20 persones. Avui el nombre de sòcies és de 210.
Hom parla, així, d’una entitat consolidada, «però volem arribar a més gent, a tots els ciclistes de Terrassa», explica, «no només per alguns serveis, com assegurança, responsabilitat civil o descompte en comerços, sinó com entitat de suport tècnic i moral, en el marc assenyalat del treball per la transformació de ciutat».
Paral·lelament ha aparegut la necessitat de pensar i organitzar alguns treballs relacionats que ja es fan i altres que es podrien fer o que ja els proposen. Estan pensant crear una cooperativa, «justament perquè ens sentim molt còmodes amb el moviment cooperatiu, treballem amb Biciclot i altres i ens plantegem crear una cooperativa de treballadores». Hi ha els treballs en l’àmbit formatiu i d’assessoria, però també altres com, per exemple, missatgeria ecològica, un treball que avui realitza un membre del Club, en Fran Eldlcarro.
Terrassa, encara poc amable amb la bicicleta
«Terrassa és molt més fàcil del que sembla per anar en bici», assegura l’Haritz, en tant que usuari quotidià. «Jo hi vaig sempre pel centre del carril i cada vegada ens piten menys, es nota que l’agressivitat va a menys». Aquesta situació, l’Haritz creu que, entre altres motius, és conseqüència de la creixent presència de ciclistes als carrers. «Però encara falta un canvi de xip, de mentalitat», emfasitza, «i voluntat política per part de l’Administració per avançar», afegeix assenyalant el cas de Barcelona, on, diu, s’estarien dedicant molts recursos per fer infraestructures segures.
A Terrassa, a més, tampoc caldrien grans inversions, apunta encara, i planteja que «amb una bona comunicació sobre com compartir l’espai, els símbols de la bici i campanyes pedagògiques seria més que suficient, no caldria grans pressupostos». En tot cas, sobre el Pla de Mobilitat municipal diu és «ambiciós, preveu moltes d’aquestes accions, ara falta veure que s’executi».
Concretament, BiTer està proposant 20 accions de promoció que donen continuïtat al treball fet, com és promoure anar en bici a la feina i centres d’estudi, ampliar els cursos a les escoles i més atenció a la compatibilitat de circulació de bicicletes a la calçada.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari