Torna al carrer el cafèambllet.com, revista mensual gratuïta editada per l’Associació Cafèambllet, que és impulsada per les periodistes Marta Sibina i Albano Dante. Projecte periodístic en favor d’una “premsa lliure, independent, sense subvencions, sense publicitat institucional i sense ‘regals’ dels bancs”, aquest periòdic nascut al Maresme es fes famós al denunciar l’enriquiment de polítics vinculats a CiU mitjançant la Sanitat. Avui, amb aquest número 4 al carrer, el projecte es va consolidant com una proposta de periodisme d’investigació a nivell nacional.
En aquest número 4 (que et pots descarregar: http://www.cafeambllet.com/hem-publicat-aixo/) o recollir a diversos locals de la ciutat, com ara l’Ateneu Candela, el Casal l’Atzur i el Kasalet o Amics de les Arts entre d’altres, hom pot llegir sobre:
-“El govern vendrà les dades dels pacients de la sanitat pública a empreses privades”
-“Endesa es va estalviar 36 milions en impostos gràcies al Fòrum”
-“Boi Ruiz: el Conseller ‘solidari’ que enriquia les empreses”
-“La història de Patrícia Heras: el 4 de febrer de 2006 va caure de la seva bicicleta i va anar al servei d’urgències de l’Hospital del Mar. Allà, mentre esperava a ser atesa va començar un malson de tortures, presó i suïcidi. El documental Ciutat Morta informa sobre el cas”.
A continuació, l’editorial d’aquest Cafèambllet 4 íntegre:
4 raons per aturar el Projecte VISC+
El Govern ja ho té decidit però és imprescindible aturar els seus plans. I l’única possibilitat d’aturar el Projecte VISC+ és a través d’una resposta massiva de la societat. A continuació enumerem 4 raons que fan que la resposta popular a aquest pla sigui imprescindible.
1) Manca de diàleg i opacitat
El Projecte VISC+ s’ha desenvolupat d’esquenes a la ciutadania. La proposta va ser aprovada gràcies a un “acord de Govern”, eludint el pas pel Parlament. Per desenvolupar-lo en cap cas es va requerir la participació d’usuaris, professionals o organitzacions civils. Els únics que han pogut posar sobre la taula els seus interessos han estat les empreses de la industria sanitària. Que el pla contempli una campanya de comunicación per “difondre les bondats del projecte” redueix la participación de la ciutadania –titular únic de les dades amb que es farà negoci– a ser un mer espectador. La negativa del Departament de Salut i de l’AQuAS (agència pública impulsora del projecte) a respondre les preguntes que els hem formulat és una mostra clara del despreci per la transparència i el retiment de comptes.
2) Empreses i portes giratòries
El paper de la consultora PWC –coneguda per les seves crides a privatitzar la sanitat pública– ha tingut un pes enorme en l’el•laboració del projecte. Això li ha permès dissenyar-lo a mida dels interessos de les grans corporacions sanitàries privades. El fet de que un dels seus directius, Joan Guanyabens, hagi arribat a PWC directament des de l’AQuAS és un exemple vergonyant de les portes giratòries que tant han fet per convertir la sanitat pública en un negoci. És també preocupant la presència d’IMS Health en el desenvolupament del projecte. Els escàndols en que s’ha vist involucrada aquesta empresa, els milions que destina a pressionar governs i insititucions i el seu mateix model de negoci hauria de fer saltar totes les alarmes.
3) Manca de seguretat
La documentació disponible posa en qüestió la “seguretat” a la que fa referència la propaganda del Govern. L’Agència de Protecció de Dades de Catalunya alerta de greus deficiències en aquesta matèria. Malgrat això, no consta cap acció per part dels impulsors del projecte destinada a solucionar-les.
4) Perills concrets
Els perills que es deriven d’un projecte com aquest són significatius. Que les asseguradores sanitàries o les empreses de recursos humans tinguin les nostres dades sanitàries tindria un impacte enorme a les nostres vides.
No es tracta de resistir-se als avenços científics. L’anàlisi de dades pot suposar enormes avenços en la investigació científica i en la gestió i modernització del sistema sanitari. El problema sorgeix quan els impulsors d’aquesta iniciativa es mouen en l’opacitat i el silenci, quan el futur de les nostres
dades es decideix als despatxos de grans corporacions i no de manera democràtica.
A Anglaterra l’intent de posar en marxa un projecte similar va provocar un enorme debat polític i social. A Cataunya, fins ara, els plans avancen en silenci. Mentre que a Anglaterra The Guardian, The Daily Telegraph i la BBC van seguir el tema durant mesos, a Catalunya els mitjans miren cap a una altra banda. Per això, l’acció ciutadana serà imprescindible per aturar aquest pla tal i com el vol imposar el Govern.
Albano Dante Fachin Pozzi (Cafeambllet)
Deixa un comentari