CONCENTRACIÓ AMB ESPELMES CONTRA L’ACORD DE LA #UERGONYA AMB TURQUIA
Els caps d’estat i de govern de la UE ratifiquen l’acord de la vergonya amb Turquia, fent cas omís a totes aquelles veus que, han denunciat la il·legalitat d’un acord que viola diferents lleis internacionals. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.
Davant les crítiques rebudes, els governs de la UE han intentat fer una neteja de cara de l’acord amb Turquia, destacant el fet que no es realitzaran expulsions col·lectives a Turquia –tal i com prohibeix l’article 19 del tractat de Drets Fonamentals de la UE─ sinó que es duran a terme processos individualitzats, cas per cas. En la mateixa línia, la UE busca acordar amb el govern d’Erdogan alguns canvis legislatius a Turquia que permetin establir aquest estat com a país segur, condició que facilitaria a Grècia l’expulsió de totes aquelles persones que entrin al país hel·lènic de manera irregular. Actualment, la legislació internacional prohibeix deportar a possibles demandants d’asil a un tercer país que no contempli la possibilitat de demanar protecció internacional, com és el cas de Turquia, on encara avui dia no s’ha suprimit la restricció geogràfica que estableix la Convenció de Ginebra de 1951 per la qual només persones europees poden demanar protecció internacional.
Arribats a aquest punt i després de veure la incapacitat dels estats membre de complir ni tan sols les ridícules quotes de reubicació i reassentament acordades al setembre de 2015, cal preguntar-se algunes qüestions. Primer, realment té la UE capacitat per dur a terme un procés de registre i resolució de demandes de protecció internacional de forma individualitzada en qüestió de dies? Òbviament, la resposta és no, però si fos així, per què no s’ha pogut fer el mateix procediment amb totes aquelles persones que ja han arribat a Europa i que es podrien haver acollit al procés de reubicació? Recordem que de les 160.000 persones que els estats europeus es van comprometre a reubicar, sis mesos després tan sols s’han dut a terme 937 reubicacions. I, per últim, realment creuen els governants europeus que aquelles persones que han arriscat la seva vida fugint de situacions d’extrema vulnerabilitat estaran disposades a resignar-se i ser deportades a Turquia sense possibilitat de presentar una sol·licitud de protecció internacional en garanties?
Sembla obvi que la UE està disposada a acabar amb tots aquells valors d’igualtat i solidaritat els quals diu defensar. I el que és més greu, tant la UE com els estats membre estan disposats a donar l’esquena a la Declaració Universal dels Drets Humans, obviant i negant el respecte a la dignitat d’aquelles persones que s’han vist forçades a fugir de casa seva.
No podem permetre a Europa, un nou episodi de vergonya com aquest on s’està plantejant el mercadeig de persones, i per tant d’intercanvi de drets i vides humanes per interessos econòmics i estratègics entre la Unió Europea i Turquia. La societat civil organitzada, i en aquest cas el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana de Terrassa, denunciem aquest vergonyós acord i proclamem:
- La nostra exigència de la fi de la guerra, el respecte al dret d’asil i a la lliure circulació de les persones.
- Que no podem permetre l’externalització del control de fronteres a tercers països, especialment quan aquests no compleixen amb un mínim de garanties fonamentals.
- Que el tancament de les fronteres és causa directa de totes les morts i desaparicions a la Mediterrània.
- Que la vulneració dels drets humans contradiu els valors democràtics i de la UE.
- Que la voluntat de la ciutadania europea és contrària a aquest acord i no permetrem que la UE no es faci ressò dels sentiments de solidaritat i d’acollida que tenim i als quals no volem renunciar.
- I que el deure i la voluntat d’auxili per part de les ciutats i els estats ha de prevaldre per sobre dels interessos corporatius i electorals dels grups de poder .
Els Drets Humans no es negocien.
Sense Drets no hi ha Europa.
No a l’acord UE-turquia.
Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana
Deixa un comentari