La Plataforma Contra la Llei Aragonès que ha nascut a Terrassa denuncia que darrere la llei que s’està tramitant al Parlament es pretén desmuntar l’estat del benestar a través d’externalitzacions a empreses privades.
Un nou front de lluita ha començat per defensar els serveis públics i s’ha estès pel territori. Es tracta d’una resposta col·lectiva davant l’amenaça que s’observa en l’anomenada Llei Aragonès i en el perill que veuen els seus detractors en desmantellar els cada cop més escanyats serveis públics.
Es tracta de la llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com a Llei Aragonès pel cognom del Conseller d’Economia i Vicepresident (ERC) que hi ha al darrere del seu impuls. Des d’alguns moviments socials i forces polítiques progressistes assenyalen que «el govern de la Generalitat de Catalunya, i els partits que en formen part, amb la necessària complicitat d’altres grups del Parlament, es presta a defensar en el ple un projecte de llei que, malgrat fa temps que porta negociant-se i tramitant-se, només recentment ha guanyat espai mediàtic». Per això, es considera que es tracta «d’un nou atac a les classes populars i treballadores».
Membres de col·lectius i de la Plataforma contra la Llei Aragonès, el passat 25 de juliol en roda de premsa al Raval. MG
A la nostra ciutat, diversos col·lectius també s’estan mobilitzant des de fa setmanes i preparant accions de conscienciació i rebuig vers aquesta llei. En formen part la Plataforma en Defensa de la Sanitat/Marea Blanca, el Consell d’Entitats, la PEPETA, o la CGT, entre d’altres, i ja han anunciat que s’hi estan afegint altres entitats a la causa.
En el manifest de la plataforma que ha nascut a Terrassa s’assegura que amb aquesta llei, el govern català pretén «regular l’externalització d’allò que s’hauria de trobar al mateix cor de la vocació de l’administració pública, que són el conjunt de serveis que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”. Afegeixen que «en regular-la, i donar-li un marc normatiu, consolida la privatització de serveis ja existents; i obre la porta a ampliar la mercantilització dels serveis, establint nous objectes d’externalització».
Plataforma Contra la Llei Aragonès: “els béns indispensables per a la població han de passar a ser públics”.
Tot plegat, afirmen, “sota la justificació de l’estabilitat econòmica, la pretesa adaptació a la Directiva europea 2014/24, que en cap cas obliga els estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació, i l’adaptació a una normativa estatal (Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic), que no fa més que calcar la normativa europea i deixar en mans de les Comunitats Autònomes la tria del model de gestió més adient”. D’aquí que lamentin que sigui aquest el model triat “per un govern de la Generalitat dit d’esquerres”. Asseguren que “per molt que diguin, en el mercat mana el més fort, no l’empresa petita i d’economia local i solidària; que en cap cas ha de pretendre substituir l’administració i menys en qüestions de drets fonamentals”.
La sanitat pública, un dels objectius “a desmantellar”
En una roda de premsa el passat 25 de juliol que va servir per presentar la Plataforma contra la Llei Aragonès a la ciutat, l’Asun, membre de la plataforma, explicà que aquesta llei «regula l’externalització dels serveis públics de forma que ataca els sectors més vulnerables».
«És un altre intent de privatitzar els serveis, diuen que si no, els serveis només els tindran unes quantes empreses», segons va explicar la Núria Martí, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública/Marea Blanca. Martí subratllà que amb la dinàmica de subcontractar serveis, apareixen més intermediaris i menys els hi arriba a les persones: «sabem de fisioterapeutes que treballen per tres euros l’hora, en aquesta dinàmica d’anar subcontractant-los». A Terrassa, la ciutat amb més llistes d’espera, hi ha la Mútua, que té al costat l’empresa Àptima: per 300 euros et fas una ressonància». Una forma més de fer negoci amb la salut, afirma Martí, i afegeix: «si la Generalitat no ha estat capaç de controlar Mútua, com ho pot fer amb 200 empreses? No tenim cap transparència!»
També en l’àmbit educatiu, des de la plataforma d’AMPES de la PEPETA, en Santi Moreno defensà «l’escola pública, universal i gratuïta gestionada per l’administració». «Pensem que els serveis de menjadors han de ser considerats com a temps lectiu. Amb aquesta llei s’obre una oportunitat de negoci oposar a allò que volem», apuntà Moreno.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari