Els paraigües de la dignitat

El rellotge de la Universitat de Barcelona assenyala les 17’30 de la tarda, l’hora en que la Marxa de la Dignitat comença a moure’s sota una persistent pluja. Centenars de manifestants paraigües en mà enfilant el carrer Aribau, i poc a poc paraigües i més paraigües omplen de gom a gom el tram fins al carrer Aragó. Ja son milers i la pluja es cada cop més forta i persistent.

Però l’aigua es converteix en una autèntica riuada de dignitat: “Aunque se moje, el pueblo no se encoge”; ” Rajoy tenemos una soga”; “Corruptes a presó “; “Treball digne”… Aquesta vegada, poques pancartes i molts paraigües, paraigües carregats de simbolisme, de dignitat, una autèntica revolta dels paraigües.

“Vivos los llevaron, vivos los queremos”, els 43 d’Ayopinatza estaven presents a Barcelona.

Catalunya pateix llevantades i pluges arreu, però a Barcelona s’escolten crits de “Pa, treball i dignitat”. L’Avinguda de Roma, plena de paraigües que donaven aixopluc a organitzacions com Iai@Flautes, la Marea Pensionista, plataformes de Sanitat i d’Educació, Stop Pujades, Tanquem els CIEs, sindicats, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca – PAH… Fins i tot moments de tensió en arribar a l’Estació de Sants, quan nombrosos manifestants creuen pel mig de l’estació per anar cap Joan Peiró i estalviar uns minuts de la forta pluja que queia en aquells moments, els agents de seguretat empenyent i agredeixen algunes persones.

Oriol Vicente i Cardona