Aquesta va ser la intervenció de Domènec Martínez, en nom del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, durant el Ple municipal de febrer de l’Ajuntament de Terrassa, per atorgar reconeixement institucional a l’historiador i activista pels drets socials Enric Cama i Colomés. Tots els grups polítics votaren per unanimitat a favor de la proposta.
l·lustríssim senyor alcalde, regidores i regidors,
Vull començar aquesta intervenció agraint al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa per la seva sensibilitat facilitant aquesta petició formulada des de diferents entitats de la ciutat: el mateix Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), l’Associació de Mestres Alexandre Galí, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, CCOO del Vallès Occidental, l’Associació Catalana d’Ex presos Polítics del Franquisme, ACEPF, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.
“Vivim un moment de canvis institucionals i polítics de gran magnitud i d’abast global”, dèiem en l’argumentari d’aquesta proposta. Crisis humanitàries, conflictes bèl·lics i climàtics. Grans migracions i una pandèmia sense fronteres que ens fa veure la interdependència entre l’acció política, l’educació, els drets socials, la sanitat pública, i la qualitat de vida de les persones. Avui, com ja s’ha dit és un dia negre a Europa. Guerra i vulneració dels drets humans. Estem esgarrifats i indignats.
La dimensió humana i el temps com a matèria primera per modelar-la, és el que ens ha permès avançar històricament. Gràcies a les persones que durant la llarga nit de la dictadura no es van resignar, i van aportar el seu coratge i esperit de resistència, gaudim avui de drets i llibertats democràtiques, sindicals i nacionals. Una base amb molt marge de millora, ben cert, però també amb moltes amenaces. La irrupció de fanatismes identitaris i una ultradreta que marca l’agenda de l’odi i l’exclusió de les persones diferents són, avui, ben visibles.
Per aquesta raó és imprescindible posar en valor les conductes i els exemples que conformen un itinerari de futur, útil per seguir avançant. Els valors del compromís, la cooperació, l’altruisme, la solidaritat i la fraternitat. Els valors ètics versus la mercantilització de la vida, la tirania del pensament simple i unidimensional.
L’Enric Cama encarna aquests valors citats, afegint la seva capacitat de reflexió, fugint sempre de simplificacions, una memòria prodigiosa i una experiència viscuda, font també de coneixement, que li agrada compartir amb les noves generacions.
Enric Cama i Colomés. Imatge: Ignasi Espinosa
L’Enric Cama va néixer al barri de Gràcia, com li agrada reivindicar. És també terrassenc des de fa més de 40 anys. La Tessa Julià que avui ens acompanya, té alguna responsabilitat. I se sent orgullós de la gent de la nostra ciutat.
Va començar molt jove la seva militància política, l’any 1966. Temps molt grisos. Va conèixer la clandestinitat, la Via Laietana, la tortura i la presó de la Model. Un itinerari molt comú en aquells temps. Va desenvolupar responsabilitats polítiques i organitzatives a CCOO, al PSUC i anys més tard a ICV.
En sortir de la presó, va accedir a la Universitat per la fórmula de majors de vint-i-cinc anys i va cursar la carrera d’Història, ja que la seva vocació era ser professor. Ha estat durant 23 anys ocupant plaça a l’IES Nicolau Copèrnic. Ha deixat una forta empremta en centenars de joves terrassencs que encara li recorden, quan el veuen, i jo en sóc testimoni, la seva passió per conèixer la història. La renovació pedagògica, la innovació, l’accés als materials audiovisuals i altres recursos didàctics, van ser una constant a les seves aules i a les experiències lúdiques i culturals.
Vull afegir que l’Enric és un europeista de pedra picada, va néixer dos anys després d’acabada la II Guerra Mundial. Sap, com la gent de la seva generació, que cal fer avançar el projecte d’una Europa federal, unida en la diversitat, amb les seves contradiccions i dificultats. Ho va aprendre i ho va practicar quan era Vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i al costat d’El Guti, l’eurodiputat Antoni Gutiérrez Díaz.
La seva darrera etapa està molt vinculada als temes de la memòria democràtica. És el cronista oficial de l’Associació catalana d’Ex-presos polítics del franquisme. Responsable del butlletí Catalunya Resistent durant més de 20 anys. Ja hem dit que l’interessa la història i la memòria, a peu de carrer. A Terrassa va ser un dels impulsors de la Comissió Cívica per la recuperació de la Memòria Històrica, que va possibilitar el llibre: El combat per la Llibertat, editat l’any 2007. Ha donat forma a diferents històries de vida, anònimes i altres iniciatives vinculades a l’associació El Llibre de la Vida. Actualment forma part, des del seu inici, de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics. També del Consell de Participació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Fa uns mesos va presentar el seu darrer llibre: Una esperança permanent. 22 anys d’editorials de Catalunya Resistent. En Carles Vallejo, president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, escriu al pròleg i referint-se a alguns dels 95 editorials: El neofeixisme ensenya l’orella; Contra la guerra, globalitzem la Pau, entre d’altres. “Aquests titulars de vegades són enigmàtics, d’altres parlen d’amics de l’Associació com l’Antoni Tàpies, però tots traspuen l’optimisme de la voluntat i el pessimisme de la intel·ligència del col·lectiu de resistents antifeixistes que som, preocupats pel que passa al món i a casa nostra amb la voluntat de no defallir en la lluita per una societat més justa i més democràtica.”
L’Enric Cama no ha defallit mai, fidel al seu compromís amb les utopies universals d’un món de pans i de roses per a tothom, com li agrada repetir.
Moltes gràcies per la vostra atenció i el vostre suport a aquesta proposta de resolució, primer pas per iniciar el procediment d’atorgament de la Medalla d’Honor de la Ciutat al professor d’història Enric Cama i Colomés.
Deixa un comentari