L’associació ADENC, la Cooperativa Agrària Vallès, la Fundació Agroterritori, la Unió de Pagesos i l’associació Via Vallès demanen que es tiri endavant el Pla Territorial Sectorial Agrari Específic del Vallès (PTSAEV).
Garantir una activitat agrària que s’ha anat perdent amb els anys, i destacar els valors ambientals i cívics dels espais naturals de la plana vallesana, són els objectius d’aquesta demanda.
Miquel Gordillo
Els darrers quaranta anys s’ha perdut el 47% de la superfície dels espais naturals d’ús agrari al Vallès. La dada es diu aviat i espanta. Amb tot, encara romanen prop de 19.000 hectàrees d’espais agrícoles. Un patrimoni que s’ha de preservar perquè es continuï fent activitat agrària sostenible, tal com consideren les entitats que donen impuls a la creació d’un Pla Agrari de la Plana del Vallès… Pretenen instar les administracions a materialitzar el Pla agrari del Vallès, tot aprofitant que el marc que dona el desenvolupament de la Llei d’espais agraris aprovat per la Generalitat precisament per aturar l’ocupació del medi agrari, ho hauria de facilitar.
«Volem un projecte de futur, posar en valor aquestes espais, i evitar la pèrdua de més sol agrícola», explicà Manel Cunill, de l’Agrària del Vallès, en la proposta que es va presentar el 26 de gener. «Tenim l’eina jurídica, per defensar l’espai agrari», Admenten que tot plegat passa per «impulsar una diagnosi de l’espai».
Es tracta de fer «una proposta política sobre com gestionar els nostres entorns, amb més activitat agrària i benestar per a la ciutadania» en paraules de Cunill: «no només parlem d’espais agraris, són espais que donen resiliència a les poblacions de la comarca», expressà; «Volem un Vallès que sigui envejable, on combatem la crisi ambiental, que no només climàtica».
Els seus impulsors asseguren que els espais d’ús agrari i forestal contribueixen a la sobirania alimentària, al gaudi de la natura i a la conservació de la biodiversitat: «cal revifar la cultura ambiental i rural», en paraules de Cunill. Tenen clar que els ecosistemes agraris periurbans són clau en l’estructura territorial de la bioregió del Vallès.
«Cal limitar creixements urbanístics innecessaris, ja tenim polígons industrials, molts d’ells obsolets», afirmà Joan Carles Salles, president de l’Adenc. I insistí en què cal frenar la pèrdua de sol agrari: «El Pla de Mobilitat del Vallès reconeix les problemàtiques que es van fer».
Facilitar l’accés a la terrassa dels pagesos, que «sempre queda com a última opció», és un altre dels arguments que defensà Jordi xxxx, de la Unió de Pagesos. «Hem de dotar-nos d’eines que ens donin seguretat jurídica davant de plans urbanístics i infraestructures d’activitats especulatives en l’espai agrícola».
Des de l’any 2010, la Generalitat té el compromís legal d’impulsar la figura d’un “Pla Director Urbanístic de la Plana agroforestal del Vallès”. No se n’ha fet res en aquests 12 anys. De fet, mantenen que la Llei 3/2019 dels espais agraris obre la porta a impulsar noves figures d’ordenació dels espais naturals d’ús agrari, com ara els Plans territorials sectorials agraris específics i el reconeixement de l’agricultura periurbana. Salles posà l’exemple a seguir de «Gallecs, com el primer espai agroforestal protegit».
Campanya de suports
La proposta del Pla territorial agrari específic del Vallès és una oportunitat de com ordenar el Vallès, a partir d’eines actualitzades de preservació passiva i activa en el context actual, En definitiva, no haver de dependre de la «tradicional priorització de la urbanització». Cal optar per un model holístic, integrador i harmonitzador de les diferents disciplines acadèmiques i professionals que interactuen transformant la matriu biofísica del Vallès.
Les entitats han iniciat una recerca de suports per part de la societat civil a l’hora de protegir el territori. A través de la web vallesagrari.org es poden En el procés, es contactarà amb tots els agents implicats en la redacció del Pla. A la vegada, s’emplaça a les administracions públiques responsables, i específicament al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que té la responsabilitat del desplegament de la Lleis d’espais agraris.
Deixa un comentari