Es presente a BCN la ILP Educació: perquè un altre món sigui possible una altra educació és necessària

No Comment

ILP educació cartellILP20nbatucadaDijous 20 de Novembre, a la Universitat de Barcelona, es presentarà la ILP per una Educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducatora i en català, de Bresol a Universitat. Intervindran Antonio Baños, Josep Manel Busqueta, Marina Pérez, Empar Navarro i membres de la Comissió Promotora de la ILP, així com representants de les organitzacions que donen suport. L’acte tindrà lloc a l’Aula 111, edifici plaça Universitat, a les 18:30 de la tarda.

Els punts centrals per aquesta gran mobilització ciutadana són els que queden exposat a la web de la campanya (http://ilpeducacio.cat/), on apareixen altres informacions d’interès per a qui vulgui participar en la mateixa o apropar-se. Apareix també la llista de persones que conformen la Comissió Promotora.

Què Volem?

-XARXA PÚBLICA ÚNICA I GRATUÏTA de bressol a universitat per a fer efectiu, real i universal el dret a l’educació de tota la ciutadania sense importar el seu origen social.

-REDUÏR PROGRESSIVAMENT ELS CONCERTS ESCOLARS començant per aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per qüestió de sexe. Els centres concertats en un període de 10 anys podran passar a ser públics o quedar privats sense subvenció ni concert.

-NO PERMETRE LA GESTIÓ PRIVADA ni la participació d’empreses privades al sistema educatiu públic. Acabar amb la privatització de la gestió de centres educatius públics. En l’àmbit universitari no es podran destinar fons públics a fundacions i entitats privades que ofereixin estudis universitaris.

-DEMOCRÀCIA a les universitats públiques. Recuperar la gestió democràtica dels centres educatius arrabassada per la LEC i per la LOMCE. Cap òrgan decisori o de govern podrà tenir com a membres representants del món empresarial.

-AUTONOMIA de centres real, pedagògica, sense direccions imposades des de fora i amb projectes educatius discutits al si de l’escola, amb la participació de les famílies i la col·laboració amb l’entorn proper. En l’àmbit universitari, la recerca ha de ser d’interès per al benestar de tots els membres de la societat i sense la pressió de l’empresa privada.

-IGUALTAT DE GÈNERE perquè les dones estiguin tan presents com els homes en els òrgans decisoris, de coordinació i de direcció.

-AVALUACIÓ del sistema educatiu que serveixi als centres per a millorar i als estudiants per a reconèixer la seva feina i avançar en la seva formació. En l’àmbit universitari, les avaluacions de les estudiants, investigadores i docents s’han de fer amb esperit cooperatiu i fomentant la continuïtat de les trajectòries acadèmiques.

-CONDICIONS LABORALS DIGNES de les treballadores per acabar amb la precarietat i la flexibilitat laboral mitjançant la funció pública, donant estabilitat i seguretat al personal.

-EL CATALÀ, llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

-ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES. No permetre la privatització de les escoles bressol ni de la seva gestió. La titularitat i gestió de totes les escoles bressol ha de ser de la Generalitat, per tal d’evitar les desigualtats entre els diferents municipis.

-FINANÇAMENT. Destinar un mínim del 6% del P.I.B. a l’ensenyament públic. Per compensar desigualtats s’ha de    pactar, amb els agents educatius, una discriminació positiva en el repartiment dels recursos.

Membres de la Comissió Promotora

El passat 25 de juny, a la sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va tenir lloc la constitució de la Comissió Promotora de la ILP per una “Proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya”.

Davant l’atac sense precedents a l’educació pública del nostre país, un grup de persones, a partir d’una proposta de l’Assemblea Groga va constituir un grup de treball l’estiu del 2013 com a “espai obert i unitari”, per tal d’elaborar una ILP per una Nova llei d’educació. A partir de les aportacions de molts actors de la comunitat educativa i de la societat civil vam redactar els principis que, al nostra entendre, haurien de regir el nostre sistema educatiu per tal de cercar recolzament i presentar-ho com una nova Iniciativa Legislativa Popular.

El següent pas va ser crear la comissió promotora (en la que hi formen part unes seixanta persones de diferents àmbits i sectors) i, a continuació, el text haurà de passar per una “validació jurídica”, i per arribar a ser debatuda al Parlament requerirà unes 50.000 signatures.

L’objectiu de la ILP és, en primer lloc, posar sobre la taula, la necessitat d’una nova llei amb unes bases totalment diferents de les que va posar l’actual LEC. Creiem que, a més d’arribar al Parlament i forçar un debat polític sobre quin model educatiu volem per al nostre país, és molt important el debat social sobre uns temes que, entre les retallades i la LOMCE, estan essent amagats.

Albert Artigas Ruf, Ana Guadalupe Gallardo Vázquez, Ada Colau Ballano, Alba Crespo Rubio, Alberto Recio Andreu, Alicia Castells Perradas, Ana Elvira Sánchez, Àngels Rabadà Nuñez, Anna Amor Segura, Antonio Baños Boncompain, Bernat Arañó Giné, Clara Camps Calvet, David Caño Cargol, Elena Delgado Caparrós, Elena Padern, Esther Vivas Esteve, Ferran Folgado Illa, Francesc Freixas Morros, Gerardo Pisarello Prados, Glòria Maria Ortiz Rosa, Isabel Garnika Aizcorbe, Jaume Asens Llodrà, Jaume Botey Vallès, Joan Cela Olle, Joanna Garcia Grenzner, Jordi Ortiz Lombardía, José Emilio Litrán Cuadrado, Josep Lluís Franco Rabell, Josep Manel Busqueta Franco, Josep Manel Giner Gutiérrez, , Josep Maria Antentas Collderram, Josepa Peiró i Coca, Judit Font Redolad, Júlia Carbonell Font, Julià de Jòdar Muñoz, Lídia Pujol, Lluís Ravell, Lucía Rivas Helguera, Luís Blanco Maldonado, Maria Remei Gómez i López, Manuel Delgado Ruiz, Marc Casanovas Mateos, Maria Empar Navarro i Gil, Maria Pau Trayner Vilanova, Maria Vinuesa Arbós, Marina Berga Ardanuy, Marina Pérez Cañadell, Marta Venceslao Pueyo, Mercè Sala Cañabate, Meritxell Gené Poca, Miquel Essomba, Mireia de Mingo, Núria Comerma Cortada, Oscar Simon Bueno, Pere Duran, Pilar Bertran Andre, Ramon Font Núñez, Ramon Franquesa Artés, Rosa M. Cañadell Pascual, Sebastià Parra Nuño, Violant Quer Miró, Xavier Domènech Sampere, Xavier Montagut Guix.

La LEC, aprovada el 2009, en contra de la majoria de la comunitat educativa (que va dur a terme 5 vagues, manifestacions multitudinàries i un munt d’actes per tot el territori), s’ha mostrat del tot incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu i ni tan sols ha complert amb els seus propis compromisos. La situació de desigualtat entre els centres de titularitat pública i els centres privats concertats fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació per condicions socioeconòmiques de l’alumnat.

Amb el seu desplegament, al llarg d’aquests 5 anys, s’ha anat apartant famílies, professorat i alumnat de qualsevol capacitat de decisió en els centres educatius, s’ha anat abandonant el debat pedagògic per concentrar-se en la superació de proves d’avaluació externes, s’han anat destinant fons públics cap a negocis educatius privats, s’ha permès la creixent segregació social i sexual de l’alumnat, s’ha induït la precarització de la professió docent, s’ha anat posant el sistema al servei d’interessos empresarials o supeditat a corrents ideològics i finalment, en un context de crisi econòmica, s’han propiciat i protagonitzat polítiques de reducció de despeses que han perjudicat greument la salut interna del nostre sistema educatiu públic i que estan posant en perill la seva viabilitat futura.

Davant de tot això, i després de portar molt de temps protestant contra les retallades, contra la nova llei del PP i contra la pròpia LEC, hem pensat que ja és hora de passar a les propostes. Portàvem massa temps dient ‘no’ i ara volem avançar i situar l’educació pública al centre del debat nacional, aprofitant el procés actual que viu Catalunya.

La primera qüestió que volem impulsar amb aquesta proposició de llei és la necessitat d’acabar amb la doble xarxa educativa que tant negativa està essent. Cal apostar per una única xarxa pública (de titularitat i gestió públiques) tal i com tenen la gran majoria de països europeus. Per això cal una llei que permeti acabar amb els concerts educatius, començant per aquells centres d’elit i que segreguen a l’alumnat pel seu sexe, fins arribar a la seva desaparició. Els centres privats que vulguin passar a ser públics, s’establiria un procés per tal que ho poguessin fer, així com el seu professorat. El més important és que només amb una única xarxa pública podrem millorar l’educació, podrem oferir igualtat d’oportunitats i acabar amb la discriminació escolar. Calen centres on convisquin nois i noies de totes les classes socials i de tots els orígens culturals.

La segona qüestió és la recuperació de la gestió democràtica en els centres educatius. L’educació és una tasca col·lectiva i cal la participació de tota la comunitat educativa. Cal que les decisions siguin compartides i que el professorat no sigui un “empleat que obeeix ordres” tal i com ens estan imposant. Cal que les famílies i el barri siguin coprotagonistes de l’educació dels infants i joves. Cal instaurar una autonomia de centres real, sense direccions imposades des de fora i amb projectes discutits a l’escola; una avaluació que permeti millorar als centres i als estudiants; i donar estabilitat i seguretat a les plantilles, allunyant-se de la flexibilitat laboral demandada per la patronal. No volem uns centres educatius estatals, sinó comunitaris. Si volem educar per a la democràcia hem d’educar en democràcia.

La ILP planteja una llei que ordeni des del 0-3 fins a la Universitat, que faci efectiva el dret a l’educació des de l’Escola Bressol fins als estudis superiors a tots els ciutadans i ciutadanes, sense importar el seu origen social. Una llei que acabi amb la participació d’empreses privades en el sistema educatiu, i amb la privatització de la gestió dels centres públics. Establir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu. La cessió de les Escoles Bressol de titularitat municipal i les subcontractades a la Generalitat. I un finançament d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i per a la societat, amb un percentatge del PIB igual, com a mínim, a la mitjana europea.

Recollir signatures per presentar aquesta nova llei, ens permetrà poder fer actes i discutir tots aquests temes, tant dins dels centres educatius, com a la societat en general. Si volem una altra Catalunya, necessitem una altre educació.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75