Famílies que han ocupat pisos s’autoorganitzen com a col·lectiu

Els darrers anys, centenars de famílies han optat per reallotjar-se en molts dels pisos buits que hi ha a Terrassa abans que quedar-se al carrer amb els seus fills. Ara, aquestes famílies dels diversos blocs i pisos ocupats arreu de la ciutat, s’han organitzat amb el nom de Colectivo Sin Vivienda, per reclamar un lloguer social amb un preu just que els permeti viure dignament.

«Nosaltres no som okupes, ho fem per necessitat d’un sostre, ens hem reallotjat», insisteixen a dir. Ara, han decidit organitzar-se, i han creat i formalitzat el Colectivo Sin Vivienda. Amb un objectiu principal: reivindicar un habitatge social que els doni una empara legal, i que esperen, permetrà que es visibilitzi la magnitud de la problemàtica a la ciutat. Acaben de començar i ja comptabilitzen al voltant del col·lectiu 500 persones, entre adults i infants.

Vista dels dos blocs de pisos ocupats al carrer Falset, al barri de Les Arenes. Foto: MG

«Un altre objectiu que tenim és posar de manifest que som famílies víctimes d’unes polítiques que ens han deixat sense feina, o amb una feina que ni tan sols ens permet cobrir la necessitat bàsica d’un habitatge», afirma el Javi Delgado, que consta com a president del col·lectiu.

L’associació està aglutinant 10 blocs ocupats. Hi ha els tres de Les Arenes amb 44 famílies reallotjades, dos blocs més a Ca n’Anglada amb 25 famílies, un bloc amb 15 reallotjaments a l’Avinguda Abat Marcet, 11 famílies més a un bloc de Can Palet, i també un a La Cogullada, a la Plaça Arístides Maillol. Aquests dos últims blocs són els únics que es troben en procés judicial. «Estem a l’espera que el jutge dictamini el dia del desallotjament», diu el Javi, que es va reallotjar a un pis a La Cogullada amb 17 famílies més.

«El que ens uneix és la necessitat de tenir un habitatge. Fins ara ens organitzàvem a cada bloc, les independents anaven cada una per la seva banda. Volem defensar millor els nostres drets», detalla el Javi Delgado. «El problema és que com que no tenim una hipoteca, no teníem una defensa organitzada». «Hi ha gent que ve d’una hipoteca però han passat després a un lloguer. Que és igualment de difícil: requereix un aval, un contracte, ara mateix unes condicions que es fan molt difícils de tenir», explica un dels membres.

El col·lectiu calcula que hi ha unes 3.000 famílies a tota la ciutat que han hagut de reallotjar-se en pisos buits per tenir un sostre. «Hi ha molta gent aïllada que no s’ha assabentat que existim, i està esperant que els desallotgin, «segur que ens buscaran en algun moment», assegura la Mònica, que viu amb el seu fill a un pis independent que va reallotjar. I es queixa de que «la societat ens veu com a delinqüents, quan totes les persones estem emparades per la Declaració dels Drets Humans i Constitució».

«Busquem un lloguer social, amb llum i aigua, pagant un preu assequible a les nostres capacitats, això no és cap un luxe», sentencia l’Adriana, immigrant equatoriana, que ara viu amb els seus cinc fills a un pis de Les Arenes, però que havia patit un calvari des de que la van fer fora del seu anterior pis: «em trobo amb que la llei m’ha generat un antecedent delictiu, ara no puc renovar el permís de residència». I il·lustra com era la bogeria fins fa no gaire: «el banc em va vendre un pis sense contracte, sense nòmines, amb el NIE caducat, només amb l’aval del meus pares. Era l’any 2008!»

«Som víctimes d’unes polítiques que ens han deixat sense feina, o amb una feina que ni tan sols ens permet disposar d’un habitatge»

«Hem considerat necessari tenir una cobertura legal i així tenir més força en la negociació, per això hem creat aquesta associació», diu Karim El Otmani, un altre vocal. I continua: «ens hem de preparar pel que ha de venir, a més amb el PP que vol derogar la llei 24/2015 d’emergència habitacional i pobresa energètica, hem d’estar preparats. Cal autodefensar-se i autoorganitzar-se».

Destaquen que accedint a pisos de bancs, és més fàcil pressionar per què hi hagi canvis cap a habitatges socials. «Són els bancs qui han creat la problemàtica i han estat rescatats amb diners públics». I comparteixen l’opinió, això sí, en que ocupar pisos de particulars no seria just, “no són qui ens ha portat a aquesta situació”.

Recorden també que, per part de l’Ajuntament, hi ha aprovada una moció per unanimitat del ple municipal d’octubre de 2015, que van presentar a través de la Xarxa de Solidaritat Popular. El prec exposat denunciava la situació de les famílies de la comunitat dels blocs de Les Arenes, es demanaven solucions davant l’arribada de l’hivern, i es comprometien a avançar en la regularització de la seva situació de vulnerabilitat.

Per seguir treballant els objectius fixats, han establert assemblees cada quinze dies, els dilluns. La propera toca el 6 de juny, al local del carrer Jacint Elías número 27, a Ca n’Anglada. «Aviat no cabrem aquí, haurem de buscar un lloc alternatiu». També remarquen que el grup està obert a qualsevol persona o entitat qui desitgi col·laborar.

“Vull un lloguer social i una seguretat per a les meves filles”

Hom pot veure i viure la situació a la ciutat, plena de desigualtats, així com el drama de tantes famílies, molt més real i proper d’allò que ens volen vendre, i que les deixa totalment vulnerables i sense un dret bàsic com és el de disposar d’un habitatge.

No hi ha un perfil concret, diuen els membres del Colectivo Sin Vivienda: «treballàvem, ens vam quedar sense feina, i ens vam haver de buscar la vida abans de quedar-nos al carrer, no hi ha més».

La realitat del Juan Domingo és com la de molta gent que ha patit les conseqüències de la dita crisi. Treballador del sector de la construcció, porta 8 anys a l’atur, rebent només 426 euros. «Per ara Serveis Socials paga el menjador de les nenes», diu resignat. «I encara sort que em va sortint alguna feineta, però de pocs dies, tot molt precari». Ara té 59 anys i en breus podrà jubilar-se, «després de 40 anys cotitzats alguna cosa millor em quedarà», comenta.

El Juan va formar part de les famílies que decidiren ocupar un bloc de pisos al barri de Les Arenes, ara fa dos anys. Amb les seves 4 filles, va accedir a un pis de l’àtic. Uns mesos abans s’havia ocupat el bloc adjacent del carrer Cervera, i poc després, el número 3 del mateix carrer Falset. Tots els pisos estan reallotjats per famílies que es varen trobar en la mateixa situació. «Des de sempre ha hagut bona convivència, però és encara millor des de que hem muntat l’associació i treballem per uns objectius comuns», explica el Juan. Ell és un dels vocals que representa el bloc on viu.

En aquests dos anys, aquests pisos no han rebut cap denúncia ni notificació per part dels propietaris. «En un noranta per cent, els pisos d’aquests blocs pertanyen a la Sareb. Segur que les constructores tenien molts deutes, com tothom, ho conec perquè he treballant amb constructores, i no volen que se’ls reclami el deute que han acumulat», assegura.

«Jo no vull viure gratis, vull un lloguer social. Vull una solució i una seguretat pensant en les meves filles, que no puguin venir un dia a treure’ns fora i deixar-nos al carrer».

Miquel Gordillo