Pep Valenzela
Vint-i-cinc anys repartint-se d’amagat i clandestinament l’adjudicació d’infraestructures públiques del país. Les grans constructores Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr han estan multades amb 200 milions d’euros. La notícia apareixia el passat 7 de juliol a diversos mitjans informatius.
Tot el que fa a aquestes empreses és gegant, menys la informació sobre la seva activitat i negocis legals o paralegals. La multa, certament, no sembla correspondre’s amb el caràcter del delicte (mafiós, organització criminal, sense dubtes ni matisos) i les conseqüències econòmiques que se’n deriven per a la ciutadania, que és qui paga els projectes de construcció de les infraestructures públiques que aquestes s’han repartit durant 25 anys, segurament en jornades de celebració pantagruèliques en paradisos tropicals amb tota mena de luxes i despeses; que no pari!, paguen els milions de «tontos» que deia aquell senyor d’Iberdrola fa poc.
El fet és que hom no pot deixar de pensar que això que ara surt a la llum deu ser la xocolata del lloro dels seus negocis. Però, és que a més a més, aquesta gent, perquè darrere les empreses hi ha senyors amb prestigi i poder (Florentinos i altres…), rebuda per presidents i caps d’estat, considerats grans senyors i pròcers del país, creadors d’ocupació i banderes inigualables de la dita ‘marca España’, no en surt qüestionada ni denunciada, quan el que mereixerien és l’escarni públic més gran i clamorós, primer; i després, posar-los a treballar en les obres que realitzen les seves empreses a pic i pala un bon temps.
Aquesta gent continuarà manegant-ho tot, forçant via CEOE, IBEX35, Foment, Cercle d’Economia i via contactes directes als partits polítics (així com altres mecanismes que el decor i l’hora d’emissió d’aquestes notícies i opinions no permet perquè hi ha infants que poden patir traumes mentals greus), per influenciar l’elaboració i aprovació de lleis als parlaments i ajuntaments. Impedint un repartiment més just de la riquesa (produïda col·lectivament pel conjunt de la societat), sigui per la via d’augmentar el salari mínim, les pensions dignes o, per exemple, el compliment dels contractes, les normatives laborals i, més enllà, el desenvolupament de drets socials, dels drets humans i la mateixa Constitució la qual, suposadament, tothom defensa, respecta i porta com a bandera.
Continuaran apareixent als mitjans de comunicació com a grans personatges de la vida pública, molts a l’esport, que és el que menys els importa, car el seu esport preferit és continuar fent-se rics explotant els milions de «tontos» que denigrava l’abans citat cap d’Iberdrola.
Sobren les raons per sortir al carrer. Hom coneix alguns dels mecanismes i qui fa i se n’aprofita d’aquests delictes que vulneren els drets fonamentals de la majoria, i que en diuen negocis legals.
Deixa un comentari