Consultes per començar les obres a les masies de Can Boada, després d’un any amb 24.890 euros de sancions

Masia de Can Boada i Masia Can Marcet, agost 2020. Foto: PV

La restauració de les masies Can Marcet i de Can Boada podria començar en breu

Reunió d’Urbanisme amb representants dels bancs propietaris i arquitectes

L’AV del barri es felicita pels moviments, però només ho celebrarà quan vegi les obres en marxa

Pep Valenzuela

En el cas de l’abandonament de les dues masies de Can Boada (la modernista Masia Can Marcet i la que donà nom al barri, Masia Can Boada), proper a la desintegració física, conflueixen dos problemes greus: primer, que dos béns catalogats d’interès artístic i cultural, la masia de Can Marcet és una obra del destacat arquitecte modernista i fill predilecte de la ciutat Lluís Muncunill (del qual es va celebrar el 150 aniversari del naixement amb honors al Ple municipal i altres). I segon, perquè els espais han esdevingut un problema de salut pública i gran perill per a les criatures i joves que s’aventuren a entrar i, en alguns casos, fer també algun dels dits «botellons»; amb perills per a la salut i integritat física d’aquestes, responsabilitat última de les empreses propietàries i de l’Ajuntament. Una situació que l’Associació Veïnal de Can Boada del Pi ve denunciant amb força des de fa 5 anys.

«La història ve de lluny», informa en Toni Amate, president de l’AV, acompanyat de l’històric dirigent veïnal del mateix barri Veridiano Prieto, en declaracions a Malarrassa. Fa uns de 30 anys que les masies estan deshabitades. Els dos membres de l’actual junta recorden bé el masover i les vaques, «havíem fet manis demanant garanties sanitàries», explica en Veridiano, perquè en l’entorn de les vaques es criaven cucs i insectes que afectaven també els habitatges construïts a tocar.

Paret posterior de la masia Can Boada. Agost 2020. Foto: PV

Després, amb l’abandonament de les masies, la cosa va quedar en l’oblit, «altres temes passaren davant», comenta en Toni. A més, en els terrenys de les masies, l’empresa Copcisa, del constructor Carbonell, que va esdevenir família Marcet, va construir unes naus per a la maquinària, magatzem i oficines, que també foren abandonades posteriorment. Més tard, la propietat va passar a mans dels bancs Sabadell i Santander, i després a alguna de les empreses creades per aquests bancs per a la gestió d’actius, propietats i immobles. Tots aquests canvis, però, no van afectar la situació d’abandonament dels immobles i terrenys. Amb la represa de l’activitat de l’AV del barri, ara fa 5 anys amb l’equip de veterans activistes, aquest va ser un dels problemes que la nova junta es va trobar i plantejar amb força.

Es van fer instàncies a l’Ajuntament, es va parlar amb el regidor responsable, llavors en Marc Armengol del grup PSC. «Vam parlar diverses vegades amb el responsable», informa l’Amate, «però vam tenir la impressió que no escoltava massa, semblava tenir altres prioritats». Tot i això, hi ha resolucions de l’Ajuntament. Fins i tot una actuació, per arreglar un gran forat obert al sostre per on entrava aigua cada vegada que plovia tot inundant la masia.

Quan es va celebrar el 150 aniversari del naixement de l’arquitecte Muncunill, el 2018, membres de l’AV assistiren al Ple municipal d’homenatge per palesar la contradicció: «no es pot homenatjar l’arquitecte i, al temps, deixar caure una de les seves obres», declara el president de l’entitat.

Ja en campanya electoral, en Jordi Ballart es va comprometre en diverses ocasions a resoldre el problema, amb publicacions amb el seu propi perfil a les xarxes socials. En aquest any, l’associació veïnal ha anat insistint a recordar el problema. Han parlat també amb l’actual regidor responsable, en Carles Caballero, que els va informar de les sancions que es tramitaven. Finalment, d’acord amb les declaracions d’aquest mateix regidor a Malarrassa, el plet hauria entrat en vies de resolució, si es confirmés amb l’inici d’obres a partir de setembre o octubre el compromís de les empreses propietàries.

Masia Can Marcet, i antic magatzem de Copcisa. Agost 2020. Foto: PV

Consultes per començar les obres a les masies de Can Boada, després d’un any amb 24.890 euros de sancions

El servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa ha rebut consultes per una llicència d’obres pels projectes de reforma de les dues masies de Can Boada del Pi, de la més antiga i que dóna nom al barri i de la de Can Marcet, totes dues catalogades com a béns d’interès cultural. A finals de juliol, tècnics de l’Ajuntament van tenir una reunió amb representants de les entitats propietàries (empreses de l’entorn dels bancs Sabadell i Santander) i l’arquitecte designat per aquestes. També va tenir lloc la consulta preceptiva amb el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, que va fer les indicacions necessàries, a ser incloses en els projectes, per a la preservació dels dos edificis «protegits». Les novetats arriben tot just quan l’associació veïnal del barri anunciava donar continuïtat als cinc anys de reclamacions amb noves mobilitzacions.

El regidor republicà responsable de l’àrea, en Carles Caballero, confirmà a Malarrassa les novetats. Responsable d’Arquitectura i Urbanisme, Medi ambient i Sostenibilitat i Energia, Caballero informa que aquests moviments de les entitats financeres es produeixen després d’un any de requeriments, multes i sancions que han assolit la xifra dels 24.890 euros (10.400 euros de multes coercitives, més 1.080 euros en taxes, pels requeriments no atesos en el cas de la Masia Can Marcet; i altres 12.500 euros, més 910 de taxes, per la Masia Can Boada).

Mur del carrer de les masies de can Boada per dintre. Agost 2020. Foto: PV

Després de 15 anys d’abandonament de les masies, un nombre que l’associació veïnal eleva a més de 30, semblaria que les entitats propietàries han entès el missatge. «Ara, hem d’esperar la finalització de les vacances per veure si efectivament comencen els treballs», alerta el regidor, que espera «per veure si és compromís real, que sembla que sí».

En Caballero no amaga la satisfacció, però tampoc se’n refia. «Això arriba després d’un any de multes coercitives que sumen quasi 25.000 euros», subratlla, «que és l’única eina que té un ajuntament en aquest sentit. I això és el que hem fet». En aquest punt, afegeix el regidor republicà, s’intenta canviar una situació quasi «ridícula, de riure», en què, després d’avisos durant mesos, s’imposaven sancions de 300 euros a grans bancs, que durant anys no resolien els problemes de les propietats abandonades ni donaven resposta als requeriments.

Ara, d’acord amb la llei, «i la llei ens empara», garanteix en Caballero, «les persones físiques i jurídiques han de complir amb la responsabilitat amb els immobles, i quan el requeriment no es compleix directament, després de la primera multa simbòlica, anem a la sanció màxima».