Amb l’obra ‘Desenterrando Memorias’, l’artista plàstica Inty Maleywa vol denunciar la repressió patida per les comunitats indígenes i rurals des de la dècada de 1920 fins a l’actualitat, base del conflicte entre les FARC i el govern colombià juntament amb els paramilitars.
Roc Padró, Juan Viatela i Nora Miralles, ahir dimarts als Amics de les Arts, en el debat sobre el conflicte social a Colòmbia i l’actual procés de pau. JFFF
Amb motiu de l’exposició de 13 quadres d’Inty Maleywa, artista colombiana que narra la història de les darreres dècades de les FARC i la repressió que han patit i pateixen encara les comunitats rurals i indígenes a Colòmbia, ahir dimarts va tenir lloc als Amics de les Arts una trobada per analitzar més en detall el procés de pau que s’està duent a terme a Colòmbia. Un conflicte social «que es va militaritzar», tal com expressà Juan Viatela, de l’Observatorio por la Autonomía y los Derechos de los Pueblos Indígenas a Colombia, qui repassà l’estat de compliment dels acords de pau entre les FARC i el govern colombià.
Viatela exposà que aquest conflicte té la seva arrel en un intent permanent de controlar els territoris i explotar els recursos naturals, en l’aliança entre govern i paramilitars i dur a terme una «guerra bruta», i en la lluita contínua de les comunitats i pobles indígenes per mantenir els drets assolits i «a no ser despullats de les seves terres». Algunes organitzacions defineixen el procés de pau com un «acord entre elits»; per això, Viatela denuncià que aquestes comunitats han viscut que, malgrat el procés en marxa – fins a 156 líders socials assassinats durant només quinze mesos entre 2016 i 2017- , «els paramilitars estan actuant de forma més violenta, i les comunitats senten que les FARC els estava protegint». El dret a la consulta prèvia a les comunitats autòctones és un altre dels acords a què han donat ple suport les comunitats i organitzacions indígenes.
Abans, vam tenir ocasió d’escoltar a través d’una gravació filmada a Inty Maleywa, que explicà com amb el seu contacte amb les comunitats indígenes, va voler «dibuixar el naixement de les FARC» en aquest projecte que ha anomenat Desenterrando Memorias. A través del seu contacte i vivència amb aquestes comunitats, “volia ensenyar com la història ha estat tergiversada, i s’ha llençat terra sobre el conflicte i les seves víctimes». A través de les seves obres, l’artista també pretén denunciar i a la vegada fer pedagogia de com s’està destruint el medi ambient per explotar els recursos existents.
«Les dones indígenes li diuen acuerdo entre machos; les fotografies que es difonen són totes d’homes”, explicà també Nora Miralles. Aquesta periodista i membre del centre Delàs d’Estudis per la Pau, exposà la la manca de la presència de dones i també de perspectiva de gènere en aquest anomenat procés de pau, a l’igual que en d’altres conflictes d’arreu.
Miralles constatà que dins les diverses comissions de treball creades dins l’estructura de negociació del procés, només hi ha un 13% de dones representades, tot destacant la contradicció que suposa un «procés de pau que volen fer els homes, d’un conflicte creat pels mateixos homes». Particularment preocupant en una societat on les dones estan supeditades al control de les terres, tot i treballar-les, en el marc d’un conflicte militaritzat «que reforça les violències de gènere».
 |
L’exposició Desenterrando Memorias es pot visitar fins el 8 de febrer, de 18:30 a 20:30,
|
Deixa un comentari