Marxa Mundial de les Dones a Terrassa, per la sobirania alimentària, la defensa del cos i el territori

No Comment
Entrega de sements de mongetes del ganxet a la delegació de la MMD. Foto: MG Entrega de sements de mongetes del ganxet a la delegació de la MMD. Foto: MG

Vuit mesos de recorregut per Europa completarà la Marxa Mundial de les Dones (MMD) quan celebrin els propers 15 i 16 d’octubre, a Lisboa, una gran trobada final que reunirà una bona part de les dones que han participat i construït els diferents i particulars moments d’aquesta acció mundial del moviment feminista.

En aquest camí, han fet una parada a Terrassa, el passat 26 de setembre, una trobada per compartir, conèixer i informar. “Recollim la memòria de la resistència de les dones en cada país i localitat”, explica Nicole Geovana, membre de la coordinació de la Marxa. “Són resistències i lluites molt diverses, però que comparteixen el fet d’enfrontar un mateix enemic: el capital, el model econòmic que aquest genera, que arreu té formes de patriarcat”.

Evidència i paradoxa, la discriminació i explotació de la dona és d’allò que ningú pot negar, salta als ulls, ho posen en evidència tots els estudis, investigacions, estadístiques, des de la discriminació o bretxa salarial en el treball fins a la violència sistemàtica contra elles en els diferents àmbits de la societat. Paradoxa, perquè al mateix temps s’invisibilitza i fins i tot permet, per activa o passiva, amb excuses mil o el silenci.

Aquesta és, d’altra banda, una situació que es reprodueix arreu. Les dones que han fet i acompanyat la marxa ho poden confirmar. “És una tasca molt important aquesta”, afirma la Maria Olivares, coneguda militant feminista i activista en diversos moviments des dels anys 70, “perquè és primordial sensibilitzar, entre les pròpies dones”. En alguns països s’ha aconseguit més que a d’altres, recorda que aquí mateix “s’ha hagut de lluitar per a poder portar faldilles curtes, no fa pas tant, coses molt elementals”, però, afegeix la Maria, membre actualment del col·lectiu de Barcelona Ca la Dona, “és prou clar que encara falta molt”.

La MMD ve, per tant, escrivint una important memòria de vida de dones de tot el món. En cada parada del recorregut, explica Nicole, “l’organització local prepara les activitats, d’acord amb les experiències, problemàtiques i característiques de cada lloc”, una tasca caracteritzada per ser “autoorganitzada i autogestionada”. El secretariat del moviment és responsable de fer la memòria, recollir tot el material: articles, notícies, fotos, vídeos, materials varis, contactes de persones i organitzacions, així com ajudar a establir i desenvolupar xarxes que permetin que aquestes trobades i relacions puguin mantenir-se i enfortir-se.

Sobirania alimentària

En aquesta acció internacional, la MMD ha posat l’accent en el lema de la sobirania alimentària. No hi ha res d’esnobisme en això. La productivitat de la terra i la maternitat han estat identificades des dels primordis del gènere humà, ni casual ni desinteressadament, i avui encara la defensa del cos i del territori, contra la violència masclista i contra la destrucció del territori i medi ambient.

Exregidora i actual comissionat de medi ament a l’ajuntament de Barcelona, l’Eva Herrero, defensa aquesta trobada. “Són dos lluites que, al menys en la meva experiència, han anat sempre juntes”, analitza tot informant que el consistori barceloní prepara una declaració que farà de la ciutat comtal un “territori lliure de glisofat”, un herbicida molt agressiu.

De la manca de sobirania alimentària, d’altra banda, les dones en saben molt, com a responsables de família en la majoria o quasi totalitat dels casos, i en saben molt greument en els casos, cada vegada més nombrosos, en què parlem de pobresa, com d’altra banda posa en urgent evidència i emergència el creixement d’infants que necessiten d’alimentació a escola.

Per això la lluita en defensa del propi cos i del territori, i en aquest sentit molt clarament l’oposició al tractat de comerç que negocien actualment els Estats Units i la Unió Europea, el conegut com a TTIP per les sigles en anglès. Ioana Pop, romanesa assentada a Barcelona i una de les organitzadores de la Caravana, denuncià el tractat TTIP “pel seu afany privatitzador de la sanitat, l’educació i els drets socials i laborals, que ens afectarà encara més a les dones”. Tot fent una “valoració molt bona d’aquests set mesos de marxa. Hem conegut moltes històries de resistència i alternatives, com ara el col·lectiu de desnonats a Bucarest, al meu país d’origen”.

L’activitat a Terrassa de la MMD començà a l’estació Est de la Renfe, amb la rebuda del grup que arribava de Barcelona, per després anar caminant fins als horts col·lectius de Torre-sana. Allà, Maria Toresano, per part del Col·lectiu Feminista Casal de la Dona de Terrassa, destacà l’eix central d’aquesta marxa (la qual se celebra cada cinc anys): la sobirania alimentària, i “les llavors com a símbol de la sobirania territorial i del nostre cos”. “Plantem sements de canvi que donaran fruit, segur”, emfasitzà al temps la Ioana.

La Maria, per la seva part, insistí també en què la Caravana “pretén visibilitzar la lluita contra la pobresa i la violència que pateixen les dones arreu del món”. I voltant la vista a la ciutat, va agrair el suport i la participació d’altres entitats com ara la federació d’associacions de veïns de Terrassa (Favt), Terra Franca, Plantem-nos, Sembrant Ciutat o el mateix hort de Torre-sana on es va fer la trobada.

Un moment important de l’activitat va ser el del lliurament de les llavors que s’havien conreat els darrers mesos a les dones participants de la Marxa. Seguidament, es va celebrar l’assemblea informativa i d’intercanvi d’impressions sobre la Marxa i les diferents experiències viscudes; una d’elles, la primera Marxa Lesbiana realitzada a Belgrat.

La trobada de germanor amb les dones de la Marxa Mundial va continuar amb un àpat de botifarra i mongetes, elaborat pels membres de l’hort de Torre-sana, per donar forces a aquest darrer tram de la Caravana, que finalitza a Lisboa el 15 d’octubre. En allà, hi seran presents també fins a quaranta dones arribades des de Terrassa.

Miquel Gordillo/Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari